Moviments Artístics del Segle XIX i XX: Guia Essencial

Impressionisme (1874-1886): Orígens i Característiques

Sorgeix a França a finals del segle XIX. Pintura clau: Impressió, sol naixent (1872) de Claude Monet. Grup d'artistes destacats: Claude Monet, Edgar Degas, Édouard Manet, Auguste Renoir, Berthe Morisot, Camille Pissarro i Alfred Sisley.

• Paisatge com a tema principal, representant aigua, neu i gel.
• Invenció de l'oli en tub: colors preparats per pintar a l'aire lliure.
• Captació de la llum: representació del moviment i les seves variacions.
• Ús de colors primaris (blau, groc i vermell) i complementaris (ataronjats, verds i violetes).
• Pinzellades curtes, pastoses i superposades.

Puntillisme: La Tècnica dels Punts de Color

Tècnica que consisteix en la utilització de petits punts de colors purs per compondre una pintura.

Postimpressionisme (1880-1890): Diversitat d'Estils

Estils pictòrics de finals del segle XIX i principis del XX. El terme va ser encunyat per Roger Fry el 1910, arran d'una exposició a Londres.

Paul Cézanne: Estètica i Geometria

Purament estètic, formes rigorosament geomètriques.

Paul Gauguin: Exotisme i Simbolisme

Interès per l'exòtic, composicions simplificades i estàtiques, masses cromàtiques tancades.

Vincent Van Gogh: Emoció i Expressió

Colors purs amb càrrega emotiva, creacions imaginatives, pinzellades sinuoses que expressen angoixa i desconsol interior (sovint monocromàtics).

Característiques generals del moviment:

• Continuïtat en l'ús de colors vius.
• Aplicació compacta de pintura.
• Pinzellades distingibles.
• Temes de la vida real.

Cubisme (1908-1914): La Revolució Geomètrica

Prové d'una pintura de Georges Braque que representava grups de cases quadrades construïdes com si fossin cubs. Els cubistes estaven molt interessats a pintar combinant formes geomètriques. Tots els objectes es poden simplificar a partir d'una forma geomètrica. Les pintures i els collages cubistes consten de formes geomètriques com ara cubs, cilindres i cons. El collage és una tècnica artística que consisteix en l'enganxat de diversos fragments de materials sobre una superfície.

Futurisme (1909-1920): Dinamisme i Tecnologia

No té res a veure amb les històries de ciència-ficció. Van adoptar aquest nom perquè rebutjaven l'art antic i perquè creien en el futur, el món modern i la tecnologia. Interessats pel moviment.

Diverses maneres d'explicar el moviment:

• Imatge congelada
• Desenfoque
• Dibuix arremolinat
• Deformació dinàmica
• Línies cinètiques
• Imatge simultània (Tècnica futurista: representar nombroses cames que es poden veure superposades alhora).

Surrealisme (1924-1945): Somnis i Subconscient

Va començar l'any 1924 a París, estenent-se fins a la Segona Guerra Mundial (1945). Sentien fascinació pels somnis i els processos de la ment humana. Imatges amb doble lectura.

Expressionisme Abstracte (1945-1960): L'Art Pura

Intenció: negar la representació de la realitat. És una pintura sense cap tipus de missatge paisatgístic o retratista; l'únic important és el color, la llum, la textura i la construcció de les formes amb pinzellades. La primera pintura abstracta va ser realitzada per Vassili Kandinski (1866-1944), pintor rus, que va pintar l'any 1910 la primera aquarel·la abstracta.

Pop Art (1950-1960): Cultura Popular i Consum

El terme "Art popular" en anglès. S'inspiraven en els colors i l'energia de la nova cultura popular: el menjar ràpid, els cotxes veloços, la televisió en color, la moda, les pel·lícules, les estrelles de cinema i la música pop. Lluitaven contra la idea que les obres d'art havien de ser peces úniques i fetes a mà. Tècnica favorita: la serigrafia. Comencen a utilitzar la fotografia, la serigrafia i altres tècniques de reproducció. Es dona més importància a tenir bones idees.

Op Art (1960-1970): Il·lusions Òptiques

Es construeix amb figures geomètriques i explora les possibilitats de la llum i del color per produir efectes òptics que semblen moure's.