Moviments Artístics i Arquitectònics dels Segles XIX i XX: Guia Completa
Moviments Artístics i Arquitectònics dels Segles XIX i XX
Romanticisme: època de revolucions del segle XIX amb canvis com el replantejament de l'art. Paisatges (Friedrich, Fuseli, William Blake, John Constable, Théodore Géricault, Delacroix). (Everett Millais, Holman Hunt, Rossetti) (Claudi Lorenzale, Pforr) (Leo von Klenze) (François Rude, Chopin, Meyerbeer, Noverre).
Realisme: realitat, vida quotidiana, classes populars i sexe. (Gustave Courbet, Millet).
Arquitectura visionària (Boullée, Ledoux, Piranesi).
Arts and Crafts: teoria de William Morris, Edat Mitjana. Dissenys florals no decoratius, tapissos, reivindicació del llibre artesanal (Pierre Puget, John Ruskin).
Impressionisme (Newton, Goethe, Chevreul, Manet, Monet, Edgar Degas, Berthe Morisot, Camille Pissarro, Renoir, Sisley).
Postimpressionisme (Van Gogh, Paul Gauguin, Paul Cézanne).
Arquitectura del ferro i del vidre (acer): nova arquitectura, renovació tècnica i industrialització. Tecnificació i prefabricació (Joseph Paxton, Gustave Eiffel, Victor Frédéric Contamin, Ferdinand Dutert, Henri Labrouste).
Modernisme: pren la burgesia industrial, obres i moviments anteriors, diferents modernismes (Hector Guimard, Victor Horta) (Otto Wagner, Josef Maria Olbrich) (Roberto Sammartini, Ernesto Basile, Giuseppe Brega) (Lluís Domènech i Montaner i Antoni Gaudí).
Fotografia: creació del gravat; gràcies a la fotografia es va captar millor la realitat (Niépce, Daguerre, Talbot, Stieglitz, Man Ray, László Moholy-Nagy, Doisneau).
Còmics s. XX (Richard Outcault).
Simbolisme: finals del segle XIX, reacció contra el realisme, aposten per la fantasia i conceptes importants de l'obra (Arnold Böcklin, Ferdinand Hodler, Odilon Redon, Oscar Wilde, Puvis de Chavannes, Edvard Munch).
Fauvisme: segle XX, fauve (feres) és el nom dels crítics cap als pintors; intenció de canvi i novetat, visió radical (Henri Matisse, André Derain, Maurice de Vlaminck).
Futurisme: moviment artístic, manifest de 1909. Agafa totes les idees de l'art, art perillós i agressiu, fascinació per la bellesa de la velocitat i la tecnologia (Umberto Boccioni, Anton Giulio Bragaglia, Giacomo Balla, Gino Severini, Luigi Russolo).
Expressionisme: moviment que afecta els territoris alemanys, abans de la Primera Guerra Mundial, rebutja el passat. Hi ha dos grups: Die Brücke i Der Blaue Reiter (Ernst Ludwig Kirchner, Karl Schmidt-Rottluff, Erich Heckel, Emil Nolde, Max Pechstein, Otto Müller) (Wassily Kandinsky, Franz Marc, Gabriele Münter, August Macke, Marianne von Werefkin, Paul Klee).
Cubisme final: moviment artístic creat per Pablo Picasso i Georges Braque (Picasso, L. Feininger, Juan Gris, Pablo Gargallo).
Dadaisme: moviment absurd i provocador del segle XX. Manifest Dada de 1918; el nom Dada es va escollir a l'atzar (Hugo Ball, Francis Picabia, René Clair, Marcel Duchamp, Man Ray, Kurt Schwitters).
Stijl (De Stijl): 1917, Holanda, afecta totes les arts (Piet Mondrian, Theo van Doesburg, Gerrit Rietveld).
Constructivisme rus: Rússia, 1920. Volia construir, no representar (Ródtxenko, Tatlin).
Suprematisme: Revolució Russa, 1915-1917 (Kazímir Malévitx).
Abstracció: Wassily Kandinsky, Impressions, Llibre espiritual, Improvisació i Composicions. Punt, línia sobre el pla.
Surrealisme: moviment artístic de 1924, forma part de les avantguardes; manifest d'André Breton de 1924. Domini de l'inconscient i els somnis de Sigmund Freud, psicoanàlisi. Complex d'Èdip censurat (Salvador Dalí).
Arquitectura Bauhaus: Weimar 1919, Dessau 1925. Introducció del racionalisme arquitectònic i del disseny industrial; principal membre Walter Gropius (Mies van der Rohe, Walter Gropius, Eliel Saarinen, Le Corbusier).
Arquitectura internacional: 1933-1945, innovació i edificis exposats a Nova York (Edward Durell Stone, Oscar Niemeyer, S.O.M., Kanvinde, Reidy).
Internacionalisme corporatiu: 1929-1960. Edificis que s'inspiren en Van der Rohe (Seagram Building) (S.O.M., Raymond Hood, Belluschi, George Howe, Eero Saarinen, André Studer, Louis Kahn).
Funcionalisme: provocat per l'incendi de Chicago i la necessitat de reconstruir, amb una funció determinada (Sullivan, Frank Lloyd Wright, Jørn Utzon).