El Moviment Obrer a Catalunya i Espanya: Orígens, Lluites i Ideologies

Moviment Obrer a Catalunya

A Catalunya, a mitjans del segle XIX, moltes persones treballaven com a assalariats a les fàbriques. A la indústria tèxtil treballava majoritàriament mà d'obra femenina (cobraven salaris més baixos). També hi havia treball infantil (començaven a treballar als 7 anys). Els obrers i obreres provenien d'antigues famílies de pagesos i artesans. Amb la Revolució Industrial, les seves condicions de vida van empitjorar (insalubritat, manca de llum, excés de soroll). Els salaris eren més baixos, i les famílies amb prou feines disposaven de diners per pagar el menjar i el lloguer. A causa de les desigualtats socials, es van anar organitzant sindicats i es van desenvolupar noves doctrines socials i polítiques, especialment l'anarquisme.

Les Primeres Associacions Obreres

Al segle XIX, els treballadors de la indústria es van organitzar en sindicats i van prendre consciència de classe. Les primeres revoltes obreres estaven motivades pel ludisme (oposició a les màquines perquè provocaven atur i prenien el lloc als obrers). Hi va haver diverses revoltes, com la de març de 1821 dels treballadors de la indústria rural de les rodalies d'Alcoi, que van ocupar la localitat i van destruir els telers mecànics. Igualment, el 1823 a Camprodon, i el 5 d'agost de 1835 es va destruir el vapor Bonaplata a Barcelona. Una altra mobilització va ser la vaga general contra les selfactines el 1855 (nous fusos de gran productivitat). L'associacionisme obrer es va iniciar al començament de la industrialització el 1830. Les primeres reivindicacions van ser resistencialistes. Principalment, els treballadors es van mobilitzar contra l'empitjorament de les condicions de treball.

Sindicats i Associacionisme

El 1840 es va constituir la primera associació obrera a Barcelona: la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Aquestes tenien moltes dificultats, ja que el liberalisme considerava que la relació treballador/amo era personal i negava el dret dels treballadors a organitzar-se col·lectivament. Hi va haver repressió patronal. Els sindicats s'inspiraven en la tradició dels gremis. S'organitzaven per oficis i la finalitat era d'ajuda mútua. Els pagaments que feien els treballadors afiliats servien per ajudar els malalts, els aturats i els familiars dels que havien mort. A poc a poc es van crear altres organitzacions com els Cors de Clavé, ateneus i escoles obreres (un gran estímul cultural per als treballadors). També va néixer la premsa obrera. Les primeres organitzacions es van definir com a corporatives i apolítiques, però aviat es van acostar al republicanisme federal. El sindicalisme va ser discontinu; segons els governs, podien expressar-se públicament o sobreviure en la clandestinitat.

Socialismes Utòpics

Diversos grups intel·lectuals i professionals van criticar la nova societat industrial i capitalista, definint un model teòric de societat. Eren els socialismes utòpics, que estaven contra la revolució violenta i la vaga, i deien que la lluita havia de ser per la propaganda i l'exemple. A Catalunya va tenir molt èxit les doctrines d'Étienne Cabet, en l'obra Viatge a Icària. Icària era una illa imaginària amb una societat comunista sense classes ni explotació de cap mena. Aquesta nova ideologia es va publicar a la revista La Fraternidad de Narcís Monturiol, inventor del submarí, que amb Josep Anselm Clavé van ser els màxims ideòlegs del nostre país. A Cadis també es va estendre aquesta utopia, però va fracassar a tot arreu quan es va voler posar en pràctica. Fernando Garrido va introduir l'ideal cooperativista (identitat on els treballadors són alhora socis propietaris de l'empresa).

Anarquisme i Marxisme

A partir de 1870, van néixer dues ideologies socialistes fonamentals: l'anarquisme i el marxisme. L'anarquisme (neix de les teories del revolucionari rus Bakunin) es basava en una societat sense propietat privada ni estat o poder; la propietat havia de ser col·lectiva i en llibertat individual. Aquesta societat havia de sorgir d'una revolució. L'anarquisme va ser fort a Catalunya, València i Andalusia. Les tesis anarquistes eren semblants al federalisme de Pi i Maragall. El marxisme (definit per Karl Marx) proposava una societat comunista amb una estratègia diferent a seguir. Deia que la revolució havia de portar a una dictadura del proletariat, eliminant les classes. Deien que els treballadors s'havien d'organitzar en un partit polític.

La Federació Espanyola de l'AIT

La Primera Internacional

El 1864 es va constituir a Londres la AIT (Associació Internacional de Treballadors), formada per diversos sindicats. L'AIT va ser coneguda com la Primera Internacional. Es va conèixer a Espanya per la visita de Giuseppe Fanelli (membre de l'AIT i de l'associació anarquista Aliança Internacional de la Democràcia Socialista). Inspirats en Fanelli, es van crear petits nuclis internacionalistes a Madrid i Barcelona. El 1870 es va formar a Barcelona el congrés obrer que va constituir la Federació Regional Espanyola de l'AIT (FRE), en el qual van participar una majoria de sindicats catalans, representant la indústria tèxtil i oficis artesans. El congrés va optar per ser apolític, defensar el dret a la vaga i la substitució del capitalisme per una societat col·lectivista a través d'una revolució.

Expansió i Crisi de la FRE

La FRE es va convertir en una de les seccions més nombroses de l'AIT; més de la meitat eren de la federació local de Barcelona, reflectint la desigual industrialització de la península. La FRE va viure el debat entre marxistes i anarquistes, però es va consolidar la majoria formada per sindicalistes moderats i anarquistes. Només a Madrid les tesis marxistes eren majoritàries. Els obrers marxistes madrilenys van ser expulsats de la FRE i van constituir la nova Federació Madrilenya, que anys més tard va donar lloc al PSOE. La FRE va viure moltes divisions durant la Primera República, i el 1874, després del cop d'estat de Pavía, la FRE va ser declarada il·legal. S'iniciava un període de repressió contra el moviment obrer.

El Moviment Obrer durant la Restauració

Sindicalisme i Terrorisme

Durant els primers anys de la Restauració, la FRE va ser clandestina. A partir de l'arribada dels governs liberals de Sagasta, es va produir la reconstrucció de la FRE. El 1881, a Barcelona, es va crear la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE). El 1890 es va celebrar per primera vegada la diada del Primer de Maig, Dia Internacional dels Treballadors. A començaments de 1892 es van produir diversos atemptats a Andalusia, fets per jornalers agraris. El 1893 hi va haver 14 atemptats amb bomba a Barcelona. La repressió indiscriminada va afectar tots els sindicalistes radicals, moderats i molts intel·lectuals d'esquerres.

Socialisme: PSOE i UGT

Al principi, el socialisme va viure la repressió de la Restauració i el 1879, en la il·legalitat, es va constituir l'Agrupació Socialista Madrilenya, sent el principal dirigent Pablo Iglesias. L'obertura del règim va permetre la publicació del setmanari El Socialista. El 1888, els socialistes van constituir a Barcelona el PSOE i la UGT. El PSOE es definia com un partit marxista, partidari de l'acció política.