Moviment literari de josep María de sagarra

Maríà Manent i Cisa (Barcelona, 1898-1988)

poeta, prosista, crític Literari, memorialista, traductor i activista cultural,

home clau de la cultura Literària catalana del segle XX.

De formació noucentista, va Evolucionar posteriorment cap al simbolisme i la poesia pura.

En la seva obra en prosa mirava de Complementar la seva activitat poètica.

Com a traductor, és el Responsable de la incorporació al català de grans clàssics com William Butler Yeats, Percy Shelley, Dylan Thomas, William Blake, Emily Dickinson, Samuel Taylor Coleridge, a més de poesia xinesa i Japonesa.

També va col·laborar amb els diaris Avui, El Correo Catalán i La Vanguardia.

Montserrat Abelló i Soler (Tarragona, 1 de febrer de 1918)

poeta I traductora catalana.

va passar la infantesa i la joventut entre Diversos indrets (Tarragona, Cadis, Londres i Cartagena), Seguint la mobilitat laboral del seu pare.

Va estudiar a Barcelona on, a La facultat de Filosofia i Lletres

després de 1939, va haver d'exiliar-se a França, al Regne Unit (on Va dur tasques d'ajut als refugiats) i a Xile (on treballà a l'empresa del seu

A part d'escriure, en Aquests anys tradueix autors com Agatha Christie, Iris Murdoch, E.M. Forster i, Sobretot, Sylvia Plath, de qui rebria una forta influencia

. En aquell temps, comença A publicar els seus poemaris.

També ha traduït a l'anglès Les obres de clàssics catalans com Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, María Àngels Anglada, María Mercè Marçal i Olga Xirinacs.

La seva obra ha estat Traduïda a l'anglès i a l'alemany.^[3] És Coautora de l'antologia Paisatge emergent: trenta poetes catalanes del segle XX (1999).

ha col·laborat a la IV Fira Internacional del llibre feminista 1990, en el Congrés del PEN Club Internacional 1992

ha estat una de les fundadores Del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN el 1995.

Tomàs Garcés i Miravet

De ben petit fou amic de Joan Salvat-Papasseit, l'obra del qual el Marçà profundament. Va estudiar dret I filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.

En esclatar la Guerra Civil Espanyola fugí a França, on fou professor De castellà a la Universitat de Tolosa i intimà amb Josep Sebastià Pons.

Retornà a Catalunya el 1947. El 1981 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi

Col·laborà en les revistes "Mar Vella", de la qual en fou el Fundador; Quaderns de Poesia".Considerat com "el poeta català de la Cançó", pel seu estil de versos curts i estrofes regulars

, se'l va identificar amb la poesia neopopulista de Federico García Lorca i Rafael Albertí,

els seus poemes foren musicats per Eduard Toldrà i Xavier Gols entre d'altres

María Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de Novembre de 1952 – Barcelona, 5 de juliol de 1998)

poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana

. També va ser activista feminista, lesbiana, nacionalista catalana i comunista i, per un temps, editora.

Va participar en l'Assemblea de Catalunya i va militar al PSAN des de finals del Franquisme fins que se'n separà, el 1980,

en una escissió que conduirà a la Fundació de Nacionalistes D'Esquerra.^[4]

Coordínà la secció de feminisme de la Universitat Catalana d'Estiu des de la seva creació el 1979 Fins al 1985

.Des del 1994 impulsà el col·lectiu d'escriptores Del Centre Català del Pen Club.

El seu primer llibre de poemes, Cau De llunes (Premi Carles Riba 1976),^[5] prologat per Joan Brossa amb una esplèndida sextina,

Narcís Comadira i Moragriega (Girona, 1942) és un poeta i pintor català.

La seva poètica és de factura més aviat clàssica, de temàtica contemplativa I un punt de vista de vegades irònic

.Com a pintor, entén la seva obra com una extensió de la poesía

Els seus primers treballs mostraven referències del Surrealisme i el pop, així com del seu mestre Domènec Fita

A finals dels anys 70 va abandonar la figura per començar a representar la Natura i l'arquitectura, especialitzant-se en un paisatgisme Molt personal i marcat pel Realisme, on cada cop Apareixen menys elements a les seves obre

L'exposició convidava a assaborir l'obra de Comadira i Pla, a percebre Divergències, coincidències, valoracions oposades o nostàlgies compartides.^[7]

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 21 d'Abril de 1917 – 23 de febrer de 2008)

fou un polifacètic autor poètic, I crític d'art Barceloní,

un dels màxims especialistes en l'obra del Pintor Pablo Picassó..

El seu pare, Josep Palau i Oller, fou un reconegut pintor i decorador a la seva època, I una peça clau en el desenvolupament artístic i literari del seu fill.

La formació educacional de Palau i Fabre s'inicia el 1922, quan assisteix a l'escola dels monjos de Cluny Del carrer de Bruc; el

.A mitjans dels anys Trenta, Josep Janés i Oliver el va introduir en l'ambient literari, on conegué als Principals protagonistes de l'ambient literari català: Carles Riba, Josep María de Sagarra, i Salvador Espriu

. El 7 de Setembre de 1935 Publicà el seu primer article a la revista La Humanitat, que tractava sobre la Narració La dona dels meus somnis de Massimo Bontempelli

. A partir d'aquest moment, I fins a finals de 1937, seguí col·laborant amb la revista. Durant aquest Període, a més, feu pública la seva activitat política

. El 1936 recollí signatures entre el Cercle intel·lectual català en favor d'un indult pel poeta falangista Luys Santa Marina, condemnat a mort.

El 9 de febrer de 1939, amb l'entrada a Barcelona de l'exèrcit de Franco, fou conduït des d'Olot, on es trobava treballant Per a la secció de sanitat del Ministeri de Guerra, al camp de concentració de Lleida, ingressant-t'hi tres dies més tard.

El 20 de març torna a Barcelona, després que els seus pares Aconseguissin una exitosa intervenció per alliberar-lo.

Fou en els moments més difícils de la Postguerra quan el poeta sentí la necessitat de consolidar un espai interior Amb l'escriptura capaç de generar assossec, l'enteniment i l'acció protectora Dels successos externs.