Moviment Aristòtil

CRÍTICA D'ARISTÒTIL A PLATÓ

Aristòtil i Plató mantenen certes distàncies i pensaren de maneres molt diferents, per a Aristòtil certs pensaments que manifestava i expressava Plató no són del tot certs, així que Aristòtil formulà una mena de crítica damunt Plató que es bassà en aquests punts més importants:

Plató creia en el dualisme al qual s'oposà de manera rotunda Aristòtil i mentre que per a Plató tot gira al voltant del terme idea per Aristòtil tot gira al volvant del concepte de substància i essència.

Per tant com que per a Aristòtil no existia el dualisme, per a ell les essències no existien separades.

Així doncs per a explicar el concepte de substància Aristòtil l'expressa com a una uníó entre la matèria (hyle) i la forma (morphé); a aquesta uníó entre matèria i forma Aristòtil l'anomena Hileformisme(la substància està formada per matèria i forma); Aristòtil distingeix en tres tipus les substàncies, substàncies primeres (l'individu en concret), substàncies segones(gèneres i espècies) i finalment accidents (el que ens fa ser-hi o no ser-hi).

Per a poder explicar tot això ens hem de remetre al canvi i s'ha d'explicar aquest canvi. Aristòtil explica aquest canvi per mitjà de les seves quatre teories del canvi, les qual són l'Hileformisme, el pas de Potència a Acte, la teoria de les quatre causes(material, formal, eficient i final) i per finalitzar la teoria del primer motor.

Aristòtil també va criticar la Dialèctica de Plató, per a ell sense idees no pot haver un coneixement previ d'aquestes. Per aixó l'experiència (la física) va adquirir un nou paper ja que a diferència de Plató, ell no va considerar la física com a una ciència.

I es va bassar en tres mètodes com van ésser el mètode d'inducció el qual elabora conclusions generals a través d'observacions particulars; el mètode deductiu el qual parteix d'una conclusió per a arrivar a casos particulars i finalment trobam el mètode hipotèTicó-deductiu el qual observa el cas a estudiar, crea una hipòtesis per a explicar el cas a estudiar, dedueix conseqüències o proposicions de la hipòtesis ja creada i finalment verifica o comprova la veritar dels enunciats deduits anteriorment.

Aristòtil criticà també l'afirmació de Plató de que l'ànima era immortal i per oposar-se a aquesta afirmació aplicava la teoria hilemòrfica(cos+ànima).

Aristòtil també va proposar la recerca d'un altre fonament per a l'ètica, el qual va anomenar Empirisme ètic(experiència) i es basava en la teologia(fi), eudaimonia(felicitat), eclecticisme i intel.Lectualisme.

TIPUS DE CANVI

-Substancial: aquests canvis modifiquen o alteren essencialment la substància. Hi ha dos tipus de canvis substancials: -Generació: començament de la vida, dins aquest començament de la vida pot haver controversia en el tema del avort.

                   -Corrupció: final de la vida, dins aquest final de la vida també pot haver-hi controversia amb l'eutanàsia.

-Accidentals: canvis que modifiquen les qualtitas pero que no n'alteren la seva existència:-Quantitatiu: fa referència a la quantitat, hi ha dos tipus el creixement/increment i la disminució/reducció.

 -Qualitatiu: canvi a les qualitats. -Locatiu: canvi en el moviment que afecta al lloc en el que està situat.