Mots hereditaris

Fórmula de comiat

Rebeu una salutació cordial de
Signatura
Nom i càrrec de lemissor: Xavier Solé i Montalà,Director de lIES Josep Lladonosa

Localitat i data

Lleida,5 de maig de 2010
Mots hereditaris,culteranismes i manlleus
Els mots que provenen del llatí
Els mots que utilitzem,tant els del vocabulari bàsic com els més especialitzats,tenen un origen,ja sigui remot o recent.El llatí és la font don provenen la majoria de les paraules de la llengua catalana;tanmateix,en el pas del llatí al català,podem observar dues vies ben diferenciades:

La via popular(mots hereditaris)

La paraula llatina,que es transmet oralment de generació en generació,passa per un procés devolució que pot afectar la fonètica,la morfologia i,fins i tot,la semàntica.

Forma llatina

Cathedra,axilla,examen Mot hereditari:
Cadira,aixella,eixam.
Via culta(cultismes):La paraula llatina,per necessitats expressives i culturals,és incorporada directament a la llengua catalana sense passar per cap procés evolutiu;només sadapta a la fonètica catalana.

Forma llatina

Cathedra,axilla,examen Mot culte:
Càtedra,axil·la,examen
Levolució històrica dels mots hereditaris o patrimonials pot fer que les modificacions siguin tan importants que gairebé ens sigui impossible relacionar la paraula actual amb loriginària.Un cas paradigmàtic és el de la paraula ull:oculum>oculu>oclu>ocl>ull
Letimologia es la branca de la lingüística que estudia lorigen dels mots i la seva evolució històrica.La major part deñ ñèxic català prové del llatí vulgar(el llatí parlat pels romans)

Els llatinismes

Un cas especial de cultismes són els llatinismes:paraules o expressions llatines que shan incorporat en el registre culte de la llengua sense cap mena de modificació ni adaptació.No obstant això,hi ha uns quants llatinismes que també han passat a formar part de la parla habitual:lapsus(error per inadverència);in albis(en blanc);rara avis(espècie estranya);quòrum(nombre duficient dels membres duna entitat,la presència dels quals és indispensable);mens sana in corpore sano(un esperit sa en un cos sa)

Els manlleus daltres llengües

Quan la llengua no disposa de cap mot per designar idees o objectes nous,sovint ha recorregut als manlleus,és a dir,a mots daltres llengües.Deixant a banda les llengües clàssiques,el castellà,langlès,el francès i litalià són les llengües modernes a les quals el català ha manllevat més mots.Exemples:

Castellanismes

Amo,bombo,borratxo,cotxe,pastilla,taquilla anglicismes:
Bàsquet,bistec,esprai,futbol,iot,míting,rècord Gal·licismes:
Carnet,clixé,consomé,cursa,turisme,xalet,xef italianismes:
Batuta,casino,fragata,escopeta,gueto,piano

La recensió i la crítica

Una recensió és un escrit que presenta el contingut principal duna obra determinada i en valora les qualitats per mitjà duna crítica.La crítica és un comentari que fa judicis valoratius,positius o negatius,dun llibre,una pel·lícula,una obra de teatre,un concert,una exposició o de qualsevol altra manifestació artística.

Crítica llibre

2007:postdata:testimo és una pel·lícula que pertany al gènere melodramàtic ROMàntic.Ens trobem davant d'una obra abans que res ROMàntica,amb tot el romanticisme que pot tenir una història en la que la protagonista es passa des del principi fins al final recordant al seu difunt marit i la seva vida idíl·lica però curta en comú.
Largument del llibre es basa en Holly i Gerry que són ànimes bessones.L'anhel de trobar una ànima bessona en el seu cas s'ha complert.Són felíços,s'entenen de meravella i el seu amor transcendeix més enllà del quotidià.Per això en un moment donat Holly es planteja que faria sense Gerry,davant del que ell proposa, com un joc,crear una llista amb totes les coses que ella hauria de fer si per algun motiu ell li faltés.Però els pitjors presagis es fan realitat i en molt poc temps Gerry mor a causa d'una malaltia.El tema de fons de lobra: la crueltat d'una possible vida sense ell.El seguir dia a dia,el no voler deixar-lo marxar.
La jove autora Cecelia Ahern ha aconseguit una novel·la que ha cridat latenció.Cal dir que la idea de què la protagonista(Hilary Swank),desvalguda davant de la seva nova vida en solitari,es dediqui a continuar endavant obeint les notes del seu marit, fa que ens sentim irremeiablement atrets per ella,arribant a solidaritzar-nos i fins i tot comprendre les seves actituds.L'autora aconsegueix que ens importi el que li succeeix a la pobra protagonista.Això la converteix en trist moltes vegades,molt divertida altres,amb continus canvis de ritme i amb personatges que van i vénen mentre la noia va llegint les cartes una a una.
No s'ha d'oblidar que és l'obra d'una escriptora de vint-i-dos anys, així que ningú no s'esperi una ostentació lingüística, ni una sensata dissertació filósòfica. És pur entreteniment i ja que esta especialitzada en històries d'alt contingut sentimental,aconsegueix el seu objectiu daportar sentimentalisme,que no és poc.
"Tu has omplert la meva vida, jo només he estat un capítol de la teva"..Li diu el protagonista a la seva sempre estimada dona.. Aquesta ha estat la meva frase preferida de la novel·la.
En definitiva, postdata:testimo és una font de profund romanticisme; una obra preciosa del seu gènere,imprescindible per a qualsevol aficionat a les històries damor.