Mots habilitats

ELEMENTS DE LA COM: -Emissor: persona q actua com a font generadora de la info.
Sense emissor no és possible cap mena de com. En una conver la pers que comença parlant és l'emissor, ja que té la intenció de dir alguna cosa. ->De vegades no és necessari utilitzar el llenguatge per fer arribar un missatge al nostre receptor.
Ex: quan truquem a la paorta, amb el toc-toc, el nostre destinatari ja pot interpretar el què volem dir.

-Receptor: pers que actua com a destinatari de la info. Sense recp. No hi ha comunicació, tot i que tampoc ha de ser una pers en concret, sinó que pot ser un recp col·lectiu (els ciutadans) o un receptor abstracte (a qui pugui interessar) o bé, una màquina si parlem de comn no humana.

-Missatge: conté la info que l'emissor transmet al receptor.

-Codi: sist. De signes que s'utilitza per elaborar el missatge. Permet la producció (codificació) i la interpretació (descodificació) dels mistg. Per tal de que hi hagi comunicació, l'emi i el recp han de fer servir el mateix codi, o els mistg produïts no seran interpretats.

-Canal: el fem servir per transmetre el missatge. En la comunicació oral el canal és l'aire per on es propaguen les ones sonores, enla comuní escrita, el canal és el paper.

-Referent o context: és la realitat sobre la qual l'emi vol transmetre info al receptor. 

FUNCIONS DEL LLENGUATGE: -F.Emotiva:
pretén expressar sentiments, opinions, crítiques de l'emissor de manera subjectiva.

-F.Referencial: la comunicació se centra en el referent, que pot ser real o imaginari. Pretén transmetre info. Sobre el referent. 

-F.Apel·lativa: pretén provocar una resposta en el receptor, ja sigui adreçant-li una ordre, una prohibició, una recomanació, convèncer. L'imperatiu i el vocatiu són formes xclusiv d'aqust f.

-F.Poètica: la manera de com usem la llengua en el missatge es converteix en l'objectiu de la comunicació. Apareix en la literatura, la publicitat, els acudits...

-F.Metalingüística: pretén aclarar o explicar el codi fent servir el llenguatge per parlar de llenguatge. Predomina en diccionaris i gramàtiques.

-F. De contacte: pretén establir, mantenir, interromper el contacte entre els parlants i assegurar el bon func del canal de comunicació. En són un ex frases tòpiques com ara digui'm, oi?, m'entens? Que tenen la finalitat de mantenir una conversa i evitar el silenci.

PROPIETATS TEXTUALS: -Adequació:
propietat segons la qual dels diferents elements lingüístics de què disposa l'emissor, aquest tria aquells que encaixen(s'adeqüen) més a la situació comunicativa. Un text correctament adequat presenta un registre formal o informal, segons la situació comctva i pertany al gènere textual o classe de document que + s'hi adiu.

-Coherència: és la propietat que dóna unitat de significació al text. Un text coherent prsnt un tema central, que constitueix el fil conductor de tot el text, la info necessària per a entendre'l, i una ordenació precisa. Un text coherent tindrà una unitat de registre, de to i d'estil.

-Correcció: és una propietat inherent a qualsevol text en què s'utilitzi un registre formal. Les incorreccions poden ser de dos tipus: 1) Els vulgarismes: són col·loquialismes no normatius. 2) Els barbarismes són elemenst lingüístics no admesos resultat de la interferència d'una altra llengua.

-Cohesió: és la propietat segons la qual les diferents parts d'un text estan ben travades per mitjà de mecanismes sintàctics. En un text cohesionat les parts, no tan sols estan semànticament relacionades (és a dir, hi ha coherència entre elles), sinó que a més, apareixen explícitament lligades a través de procediments com els següents: -Ús de connectors -El mateneiment de referents a través de la repetició de mots, l'el·lipsi, l'ús de sinònims o la substitució pronominal -L'ús correcte del signes de puntuació -El procés anomenat de deficició, que consisteix a intruduir en el discurs un nom encapçalat per un determinant indefinit i, poc despré reprendre'l encapçalant-lo per un determinant definit (article, demostratiu, etc.)