Motors elèctrics: corregint els errors clau dels motors de CC i trifàsics d'inducció

Tecnología Industrial3,67 KB

Errors i correccions sobre motors elèctrics

Els motors de CC no tenen pèrdues en el ferro perquè la freqüència elèctrica del CC és = 0. FALS. A l'interior del motor de CC el corrent s'alterna i, per tant, sí que hi ha pèrdues en el ferro.

En l'assaig en buit d'un motor trifàsic d'inducció, la potència activa mesurada correspon a la suma de les pèrdues magnètiques i mecàniques. VERTADER. Ja que en treballar en buit no hi ha circulació de corrent i, en conseqüència, no hi ha pèrdues en el coure. Així doncs, es mantenen les pèrdues en el ferro i les pèrdues mecàniques.

En un motor trifàsic d'inducció que està girant a la velocitat nominal, si li traiem una fase de la xarxa, el motor s'aturarà ja que amb la xarxa elèctrica monofàsica el camp magnètic resultant no és rotatiu sinó polsant. FALS. Seguirà girant per treballar amb 1/3 menys de potència.

En un motor trifàsic d'inducció, si es duplica la tensió d'entrada, el lliscament baixarà aproximadament a la meitat. VERTADER. Si augmentem la tensió, el parell s'incrementa i, per tant, el lliscament es fa més petit.

Es pot invertir el sentit de gir d'un motor trifàsic d'inducció invertint la polaritat de la tensió aplicada a l'induït. FALS. Només s'invertirà el sentit de gir si intercanviem dues de les fases d'alimentació de línia.

La reacció transversal d'induït té com a conseqüència un debilitament del flux magnètic útil del motor trifàsic d'inducció. FALS. La reacció transversal només té lloc en els motors de CC.

La velocitat del motor trifàsic d'inducció es redueix un 50% quan es duplica el lliscament. FALS. Si analitzem l'equació s = (ns - nm)/ns, obtenim nm = ns - ns·s. Observem que la velocitat disminueix en augmentar el lliscament, però no en la proporció enunciada.

La velocitat d'un motor trifàsic d'inducció no varia gaire quan s'hi connecten càrregues diferents. VERTADER.

No podem arrencar un motor trifàsic d'inducció si té connectada al seu eix una càrrega que demana un parell T = Tnom del motor. FALS. Sí que podem arrencar-lo sempre i quan Tarrencada > Tnom.

Podem determinar les pèrdues mecàniques d'un motor trifàsic d'inducció fent els assaigs en buit amb dues tensions diferents. VERTADER. Com que sabem que Pbuit = Pf + Pmc, si fem dos assaigs podem aïllar les pèrdues mecàniques.

Si coneixem les corbes parell-velocitat del motor trifàsic d'inducció i de la càrrega connectada, podrem determinar a quina velocitat gira el motor. VERTADER. Si superposem els dos gràfics, el punt en què es tallen és el punt de funcionament, és a dir, la velocitat del motor queda determinada.

Un lliscament superior a 1 d'un motor trifàsic d'inducció indica que el motor treballa com a fre. VERTADER. Ja que, si s = (ns - nm)/ns, l'única opció perquè s > 1 és que nm sigui negativa, cosa que significa que la velocitat del motor s'oposa a la velocitat de sincronisme.

Una màquina d'excitació en sèrie treballa com a generador si els sentits del parell i de la velocitat són oposats. FALS.

Volem frenar un motor de CC d'excitació independent fent servir dos varivolts. Els passos correctes a seguir són: primer baixar la tensió d'induït a 0 gradualment i després baixar la d'excitació a 0. VERTADER. Ja que si baixem primer la d'excitació, l'induït no tindrà força electromotriu i crearíem intensitats molt altes que malmetrien el motor.

Descargar

PDF Word HTML