Motlle perdut

Fosa sobre motlles de sorramotlle de sorra i sobté en comprimir la sorra aglomerada amb resina sobre un model que té la forma final de la peça. Quan tenim el motlle només hem de fer-
Li una obertur per fer-hi entrar la colada, que omplirà els espais buits. Quan la peça sha solidificat, el motlle es trenca.

Fosa sobre un motlle permanent

El material corre per lefecte de la gravetat dins un motlle metàlic. Un sol motlle pot profuir moltes peces, pero el cost és més alt. El motlle està format per 2 parts que suneixen abans del procés, i després se separen.

Fosa a pressió

Serveix per a fabricar peces complicades dalumini, coure, magnesi i aliatges de zinc en grans series. La colada es carrega a pressió i sinjecta en el motlle, la pressió es manté fins que el material se solidifica. Lavantatge és que no necessita cap més operació dacabat i que es poden fer sèries de fins a 500 repeticions.
Fosa per centrifugacióÉs idònia per fer peces de revolució primes, com ara un cilindre o casquets de coixinet molt petits. La colada es buida en motlles giratoris i la força centrífuga fa que quedi pressionada a la paret del motlle, la qual cosa li proporciona una estructura molt densa.

Fosa a la cera perduda

Sutilitza un model metalic, de fusta o de plastic, a partir del qual obtindrem un negatiu o matriu patró. Per això, es coloca el model dins una caixa partida en 2 parts i somple dun aliatge de punt de fusió baix. Un cop solidificat, es treu el model de la caixa i queda el negatiu. Tot seguit, somple la caixa dun material refractari molt fi que deixi un bon acabat superficial amb el model de cera a dins. Es compacta bé al material refractari fins que acabi convertit en una peça única. Després sescalfa tota la caixa, el model de cera es fon i deixa lliure el motlle, que posteriorment somplira amb el metall definitiu per obtenir lobjecte volgut. Aquest sistema permet fer models molt complexos, amb seccions reentrants que no deixarien extreure el model de la matriu.
El laminatge fer passar un metall en calent dintre de 2 cilindres que giren en sentits oposats; la distancia dels cilindres ha de ser més petita que el gruix del material que entra, Primer es transforma el lingot:-Les samarres tenen secció rectangular. Laminació de planxes de totes les mides, tubs de grans diàmetre i fleixos. -Les llúpies són barres grans de secció quadrada que son mes primes. Es poden fer bigues estructurals, rails o tubs rodons. -Els totxos no tenen forma geomètrica definida. Sutilitzen per fer barres quadrades, rodones i filferro.Les laminadores estan formades per uns rodets disposats linealment que reben el nom de tren de laminatge. Quan el producte final ha de ser molt prim, la part final del tren es fa en fred per tal dobtenir productes més fins i de dimensions més exactes. Depenent de la duresa que volem en el producte final es redueix en fred més o menys temps. Per obtenir filferro es fa el trefilatge, que consisteix en fer passar el fil de metall estirantlo pels forats duna serie de fileres per reduir-ne el diametre.

Plegatge:

Consisteix a deformar peces per donar-los una curvatura o provocarlos un plegament.Lestructura és molt semblant a la cisalla, però no porta ganivetes, sinó unes motllures que permeten doblegar la planxa i donar-li una forma determinada.

Forja per estampació

Consisteix a sotmetre compressió a un metall que es troba entre dues matrius o estampes, que es poden embotir i encunyar al mateix temps.

Forja amb martinet

Consisteix a fer servir matrius tancades; la meitat de la matriu senganxa al martell que puja i baixa, i laltra meitat, fa denclusa. Es posa el metall en calent a la matriu inferior i es fa baixar la matriu superior perquè colpegi diverses vegades damunt la peça i fer que el material flueixi en totes direccions fins a omplir tota la matriu; el material sobrant selimina en forma de rebava (martells,escarpes,etc.)

Forja amb premsa

Igual que lanterior, però sutilitza força hidràulica, que es basa en comprimir lentament el metall entre les 2 matrius perquè la peça absorbeixi tota la força de compressió. Es fabriquen cigonyals de 50 tones, tubs, canons navals....

Forja per recalcament:

Consisteix en aixafar lextrem duna barra i fer que naugmenti la secció i en disminueixi la longitud. Les matrius estan dividides per permetre lentrada i el posicionament de la barra calenta o freda, després la matriu es trenca i una tija comença a recalcar lextrem de la barra. (cabotes dels caragols de subjecció, caps per a passadors de vaixells, reblons,claus...

Embotició directa:

Posar una planxa metalica sobre la meitat inferior dun motlle que té un contorn determinat. Laltra meitat del motlle amb el contorn invertit està subjectat a lèmbol de la premsa hidràulica, que baixarà lentament fins a ajustar-se a laltra meitat i, aleshores, la planxa sadapti al contorn del motlle.

Embotició per estirament

Consisteix en fer passar una peça ebotida anteriorment per una matriu que té un diàmetre lleugerament inferior al de lobjecte que sha dembotir.

Embotició negativa

Cisallament:

Funciona com les estisores: moure una ganiveta i tallar respecte a una altra que resta fixa a la bancada; al mig de les 2 ganivetes es troba lelement que sha de tallar.

Serra de cinta

Màquines de serrar que incorporen una cinta dentada que, mitjançant un moviment continu, arrenca les ferritges de la peça que sha de tallar mitjançant les dents.Avantatges:-velocitats de tall elevades-desapareixen els temps morts o no productius que hi havia amb les serres de moviment rectilini alternatiu.-Millor refrigeració i per tant, augment de la vida de la serra. Disposa de:-una bancada: fosa o acer soldat per treure les tensions internes de la soldadura. -mordassa: subjectar la peça que es vol tallar.. -arc -cinta -motor Serra circular:
Maquines petites utilitzades per al tall rapid de perfils, tubs i barres mitjançant un disc. Treballa amb acers amb poc carboni i alumini. -Capçal de la maquina: porta una eina de tall en forma de disc i un alçaprem per poder fer baixar o pujar el disc de tall manualment. El capçal pot girar dreta i esquerra uns 45º per fer talls en angle. -Mordassa: sutilitza per subjectar el material. El volant permet aproximar, a pocs milimetres de distancia, les mordasses a la peça que sha de subjectar, i quan es fa baixar la circular per un mecanisme hidraulic acaba de subjectar fortament la peça.

EL TREPANT(fer forats)

Treballa arrencant ferritja, aprofitant el moviment de rotació i avanç d'una broca

- Base de la màquina:

suportar el conjunt del trepant.-

Columna:

aguanta els esforços de flexió provinents de la taula de treball i suporta el pes del capçal. -

Capçal:

transmet el moviment de gir al fusell portabroques. -

Taula de treball:

aguanta fortament les peces que cal trepar.