El motiu de la primera Guerra Mundial
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,48 KB
Primeres ofensives
L’1 de Setembre de 1939 Alemanya va envair Polònia, fet que es considera
l’inici de la Segona Guerra Mundial.
Els primers mesos, Alemanya va fer servir la tàctica del
Blitzkrieg —la
Blitzkrieg —la
guerra llampec—, que li va permetre ocupar els territoris abans que
els contrincants poguessin reaccionar. En un mes, Alemanya va ocupar
Polònia, i la Uníó Soviètica la va envair també per l’est.
L’ocupació de Polònia va fer entrar França i la Gran Bretanya en la guerra.
Alemanya, necessitada de matèries primeres per a fabricar armament
i per a assegurar-se el subministrament del ferro suec, va continuar la
guerra llampec i va ocupar Dinamarca i Noruega.
2 L’ocupació de França
La guerra llampec es va dirigir aleshores cap a França. Els tancs alemanys,
amb el suport de l’aviació —la Luftwaffe—, van avançar ràpidament
pels Països Baixos i Bèlgica. L’ofensiva de les Ardenes, el massís
muntanyós de difícil accés que separa Bèlgica i França d’Alemanya,
va sorprendre les tropes aliades, que no s’esperaven un atac per un
territori tan difícil. Pel nord, després de la destrucció de Rotterdam, els
alemanys es van plantar a la frontera francesa.
En el setge de Dunkerque, les tropes britàniques van poder fugir cap a
la Gran Bretanya, sota un intens bombardeig de la Luftwaffe que les va
obligar a abandonar bona part del material de guerra. Gràcies a això,
la Gran Bretanya va poder salvar el seu exèrcit, però França va acabar
rendint-se davant de Hitler.
Les condicions que va haver d’acceptar França van ser molt dures. La
part nord, incloent-hi la capital, i la costa atlàntica van passar a ser ocupades
directament per Alemanya. A la resta del territori, es va crear el
govern de Vichy, presidit pel mariscal Pétain, antic heroi de guerra i, des
d’aleshores, un traïdor, a ulls dels francesos, que va col·laborar sempre
amb el règim nazi.
FASES DE LA SEGONA Guerra Mundial: LA GUERRA LLAMPEC (1939-1941)
Blitzkrieg o guerra llampec
Bombardeig inicial amb l’aviació
i obertura d’escletxes Encerclament ràpid
de l’enemic
Soldats alemanys trenquen la barrera de la
frontera amb Polònia (1939).
Arribada de Hitler a París el 23 de juny de 1940, pocs dies després de l’ocupació Alemanya
3 La batalla d’Anglaterra
Amb França fora de combat, la Gran Bretanya va quedar sola enfront de
l’Alemanya de Hitler. La superioritat naval dels britànics va evitar que
els alemanys envaïssin l’illa per mar. Per això van concentrar els seus
esforços en els atacs aeris.
Es va iniciar el Blitz, un seguit d’atacs aeris de la Luftwaffe sobre les
principals poblacions britàniques —especialment Londres, que va patir
bombardejos gairebé cada dia durant la tardor de 1940—, que van causar
moltes víctimes mortals i la destrucció de moltes ciutats.
La Gran Bretanya va poder resistir gràcies a l’actuació de la seva força
aèria —la RAF—, els ànims que el seu primer ministre Winston
Churchill va infondre entre la desmoralitzada població civil —d’ell és
la famosa frase “Sang, suor i llàgrimes”— i l’ajuda que va rebre dels
Estats Units.
La batalla d’Anglaterra, amb el consegüent fracàs alemany, va suposar
la fi de la guerra llampec. Començava una guerra de resistència que
a Alemanya se li va complicar més en obrir un nou front: el front de
Rússia.
4 Els Balcans i el nord d’Àfrica
El juny de 1940, Itàlia, aprofitant les victòries alemanyes sobre França,
va decidir entrar en la guerra. A part d’atacar una debilitada França, va
obrir un nou front militar al nord d’Àfrica. Des de Líbia —colònia italiana—,
va llançar un atac sobre Egipte, aleshores sota control britànic,
però aquests van poder foragitar-los i penetrar en territori libi. Mussolini
va necessitar l’ajuda de Hitler per a poder controlar la situació. Alemanya
va enviar-hi una de les seves divisions d’elit —l’Afrika Korps—,
dirigida pel mariscal Rommel, conegut com “la guineu del desert” per
la rapidesa amb què movia les seves tropes pel desert.
Itàlia va intentar també envair Grècia, però va fracassar un altre cop i
va necessitar l’ajuda Alemanya per a controlar la situació. Hitler va enviar-
hi l’exèrcit, però per a assegurar-se’n l’èxit havia de tenir el suport
dels països balcànics. Per aquest motiu, Hongria, Romania i Bulgària
es van veure obligades a adherir-se a l’Alemanya nazi. No ho va fer
Iugoslàvia i, com a conseqüència, les tropes alemanyes la van ocupar.
Grècia no va tardar gaire més a ser derrotada.
Amb els Balcans sota control de les tropes de l’Eix, tot Europa, excepte
la Gran Bretanya, va passar a estar directament o indirectament sota
control nazi.