La mort a sis vint-i-cinc

Entenem per sacralització una valoració màxima que fa el poeta del amor, la sacralització només se explica a partir de la situació d’un poeta jove enamoradissim que veu com la mort avança. L’actitud del poeta davant la mort no es devatiement, de depressió sinó tot el contrari, SALVAT-PAPASSEIT viu la mort amb una alegraria extraordinaria, que repeteix dins del llibre “La Rosa als llavis” amb l’exclamació “visca la mort!”. Aquesta sacralització es concreta amb unes fortes metàfores i símbols agafats de la litúrgia i dels elements de la litúrgia de l'església, segurament la metàfora més forta i impactant és quan parla del sexe de la estimada amb l'expressió/metàfora “sagrari de carn” als poemes “La carn fa carn” i “I quan conflictius els arbres”, el sagrari es la part més reservada, mes intocable de tots els elements d’una església, és on es guarda permanentment la forma consagrada (hòsties).  Un altre element propi de la sacralització es l’us de la majusculas al referisre-se a la estimada que trobem a poemes com “Ser mestre d’amor” i “I el vent deixava”. 

Aquestos son poemes visuals en forma de dibuix, els quals tenen paraules en llibertat. Els cal·ligrames comencen a fer se coneguts a partir del poeta francés APOLLINAIRE, pare dels cal·ligrames. També hem de dir que introdueix els cal·ligrames dins la literatura catalana es Josep M. JUNOY, de aquest és el caligrama de Oda a Guynemer)

Paraules en llibertat es el lema que defineix el Futurisme. Ho trobem a partir de la forma. Desapareixen totes les convencions poètiques i literàries. Els cal·ligrames tenen paraules en llibertat, és a dir, no tenen que estar disposades en versos, les paraules estan col·locades com l’autor vol i això li permet crear formes amb les paraules, com per exemple a l’oda a Guynemer.

El Cubisme pretén eliminar de l’escriptura i del art tots aquells elements que no siguin purament essencials i estructurals. Picassó és un bon representant d'aquest objectiu quan dibuixa o pinta el cos humà, les seves figures humanes es redueixen a estructura de ossos o masses musculars o si és el cap, una mirada frontal i una altra de perfil. Tota la resta de la realitat la ha de reconstruir l’observador o el lector amb la seva mirada o lectura. 

El Dadaisme es el moviment més radical de tots, es basa en la afrimació “el mon del moment viu una situació caótica on no existeix ni ordre ni cap norma, la única llei observable, aplicable es l’atzar, per això els dadaistes es dedicaven sobretot en interpretar l’art i ‘escriptura com un lloc. Per exemple, agafaven una pàgina d’un diari, un article o un anunci publicitari i de manera arbitraria anaven eliminant paraules, tapant amb tinta, el resultat era el millor text del món.

Eugeni d’Ors ens vol explicar l’urbanitat a través del codi del bon comportament ciutadà, que tracta temes d’educació, de com hauries de menjar, de com has d’actuar si veus a una persona major al carrer, a més a més aquest text tracta temes polítics i socials com per exemple les formes de vestir a més d’interferir en idees religioses com va ser el bisbe Torres i Bages o amb idees polítiques com va ser Enric Prat de la Riba. El seny comú es refereix en aquell autocontrol i equilibri: bones formes, no alterarse, tranquilitat, bona educació.

Eugeni d’Ors amb l’article de l’urbanitat te com a objectiu representar la seva ciutat ideal. Això ho fa a partir de una anécdota al centre de Londres, ciutat que ell admira. Amb aquest exemple ens explica com hauria de ser la urbanitat, és a dir, exposa un codi de bon comportament ciutadà proposant educar els lectors i la burgesia a partir d’aquest accident a Londres.