La mort a sis vint-i-cinc

Guernica. Pablo Picassó, 1937.Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid)Oli sobre tela.Cubista, expressionista.Denúncia política.3,51m x 7,82m.

Context històric i cultural

 Cronologia: Dècada dels 30 Segle XX.En plena Guerra Civil espanyola, Picassó rep l'encàrrec del govern republicà de pintar un mural pel pavelló espanyol en l’Exposició Internacional de París de 1937.Picassó tria com a tema el bombardeig, per part dels avions alemanys de la legió Còndor, posats al servei de l’exèrcit franquista, a la ciutat basca de Guernica del 26 d’Abril, a dos quarts de cinc de la tarda. Era el primer cop que l’aviació arrasava una ciutat, sense que aquesta fos un objectiu militar. Una ciutat sense defensa antiaèria i habitada per una població civil indefensa.

Anàlisi formal:

elements plàstics  Estil: cubista - expressionista.Obra figurativa on veiem un conjunt de figures distorsionades: sis persones i tres animals, situades sobre un escenari arquitectònic angoixant on s’hi reconeixen finestres, una teulada, un terra de rajoles i una taula. Predomini del dibuix sobre el color. La majoria de figures són dibuixades amb els contorns ben visibles. Gamma cromàtica reduïda, en blanc, negre i gris, (atribuït a l'impacte produït per les fotografies dels diaris). Augmenta l'impacte visual de la forma i del gest.La llum és totalment artificial i fins i tot irreal, les finestres, el quinqué i el llum del sostre, no produeixen una il·luminació racional. La llum està repartida de forma desigual: il·luminant sobretot aquelles parts del cos de les figures on es concentra l’expressió de patiment; deixant en ombra l’entorn. Picassó suggereix un ambient nocturn il·luminat per les flames dels incendis.L’obra presenta un gran dinamisme provocat per l'alternança i els contrastos de corbes i rectes, blancs i negres, massissos i obertures…Una sensació de dinamisme a la que contribueix també la distorsió de les figures.Tot i captar un moment instantani, l’obra té una clara voluntat d’eternitat.L’espai és gairebé pla; només hi ha una certa profunditat en els angles superiors.

Les figures també són planes, a excepció del cavall, que està més arrodonit com a figura central que es vol destacar. Picassó sembla que ha volgut reivindicar el caràcter bidimensional de la pintura.El tractament de les imatges és cubista, però al mateix temps, aquestes formes apareixen   deformades per expressar millor tots els sentiments que vol transmetre l’autor. Per tant, també se’l pot considerar un quadre expressionista.Obra simètrica, tancada al centre i oberta pels laterals.Dos “pilars verticals” laterals formats pel toro i la dona que alça els braços, equilibren el quadre. Esquema compositiu estructurat com un tríptic amb les tres parts interrelacionades:Brau i dona amb nen,L'home que està a terra, el cavall, l’ull, el braç, el llum i dues dones,Incendi i dona cridant.La composició n'amaga una altra molt més complexa organitzada a base de formes triangulars on la més evident és la central. Triangles que tallen l’espai com espases i que contribueixen a dinamitzar i a incrementar la tensió de l’escena.

INTERPRETACIÓ:

Quadre de gènere històric que denúncia el brutal bombardeig a Guernica.

Va ser el primer atac indiscriminat de la guerra moderna sobre la població civil. Una població on només hi quedaven dones, infants i vells.

A la tela no hi ha bombes, ni avions, només dones que manifesten el seu dolor i patiment, un guerrer mort i dos animals, un cavall i un toro impassible. Són símbols per representar el dolor i el patiment que provoca qualsevol guerra. És quadre-símbol per al seu significat antibel·licista. Per damunt de les ideologies i de la política és un crit per la vida i per la Pau. Entre les figures representades, algunes tenen una significació evident,  d’altres tenen una significació més complexa i han estat objecte de diferents interpretacions.

Dona cridant amb els braços violentament aixecats cap el cel que sembla sortir d’una casa envoltada per les flames. El seu rostre reflexa l’horror i el dolor. És una al·legoria del dolor físic.“Aquesta part del quadre molt probablement  al·ludeix a la ciutat, incendiada per les bombes, de la qual volen fugir tots els supervivents, que fugen desesperadament cap a l’esquerra (l’exterior) del quadre “.Dona que avança arrossegant-se i aixecant els ulls cap la llum. També fuig, com pot, de la ciutat en flames.És una metàfora dels desplaçats pels conflictes bèl·lics.Dona que aguanta en braços el seu fill mort. Símbol del dolor psicològic dels qui van perdre els éssers estimats.

També una representació de la vulnerabilitat i la impotència dels innocents.Amb aquestes tres figures femenines Picassó ens presenta de manera resumida les conseqüències cruels que es deriven de la guerra.El guerrer esquarterat, és el símbol dels soldats morts durant el conflicte.

El cap i el braç separats del cos han estat vistos per alguns autors com una al·legoria de l’enfrontament entre les dues Espanyes.La baioneta trencada i, a la mateixa mà, una flor.S’ha interpretat com una a al·legoria de l’esperança no perduda.En l'ocell s’ha vist una referència al colom de la Pau, que ha estat deixat de banda.El llum que penja del sostre amb una bombeta que presenta el filament recargolat i que sols s'il·lumina a ella mateixa. Ha estat interpretat com una al·legoria de la manipulació informativa, es va  fer creure que el bombardeig havia estat obra dels mateixos republicans.Figura estilitzada de la dona-crit portant un llum: revela la veritat amb la llum del quinqué que porta.

Representa la voluntat dels supervivents de fer conèixer al món la veritat sobre la crueltat dels fets esdevinguts.El cavall travessat per una llança.

Per alguns simbolitza al poble que sucumbeix en una lluita que no és la seva.Per altres és la imatge de l’Espanya feixista, que trepitja els morts.

El brau, ben aferrat al terra i brandant la cua, per alguns és una al·legoria de la força i la brutalitat.

Per altres, en canvi,  representa la força del poble que, malgrat tot, no serà vençut.

FUNCIÓ:

La funció d’aquesta obra ha variat amb el pas del temps.Quan va ser pintada, la seva funció fou propagandística, en defensa de la República espanyola amb la qual Picassó hi estava política i moralment compromès.  Posteriorment el Guernica s’ha convertit en un manifest antibel·licista: un immens crit contra la guerra i la brutalitat.

Jamás consideré la pintura sencillamente como un arte para dar placer, como una distracción; puesto que eran mis armas, con el dibujo y los colores siempre quise penetrar un poco más en la conciencia del Mundó y de los hombres.A inicis del 1937 Picassó va rebre l’encàrrec del govern republicà de pintar un gran mural per al pavelló de la República espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937.Impressionat pels fets de Guernica, que havia conegut a través de la premsa, Picassó va iniciar la seva pintura l’1 de maig amb la intenció de denunciar al món l’atac aeri de les forces feixistes de l’exèrcit nazi i pintà el quadre en un mes i mig.

El maig del 1939 arribà a Nova York i quedà exposat en el Museum of Modern Art.  Durant els anys 50 viatjà diverses vegades a Europa per voluntat de Picassó i contra l’opinió de molts restauradors.  Arribà a Espanya l’estiu de 1981, poc després de la mort de Franco i un cop restablertes les llibertats democràtiques.

MODELS I INFLU:

La seva estructura formal recorda la d’un frontó grec del temple de Zeus a Olímpia.

L’acumulació de personatges en un caos aparent remet als grans quadres històrics i ROMàntics com ara “El Rai de la Medusa”  o “La matança de Quíos” de Delacroix.

Com a models directes, cal destacar la matança dels innocents del pintor Barroc Guido Reni.