La mort a sis vint-i-cinc

HORACI

I Quan i on va néixer. Quan va morir. Va néixer el 65 aC a Venúsia i va morir el 8 aC.

II On va estudiar. A Roma i a Atenes.

III Què li van confiscar per ser republicà. Les terres de la seva família.

IV De què va treballar abans de viure de la poesia. De funcionari.

V Què va fer
Mecenàs amb Horaci. Li va donar suport econòmic perquè pogués viure de la

poesia fins al punt de regalar-li una finca al camp sabí[, on va retirar-se sovint].

VI Esmenteu les obres d'Horaci. Sàtires (Sermones), Epodes, Odes (Carmina), Epístoles

(Epistulae) i Cant secular (Carmén saeculare).

VII Com és la crítica que fa a la societat. Més irònica que no agressiva (i en general hi

predomina més la burla amable que no l'atac virulent).

VIII A quina obra trobem el Beatus ille. Als Epodes.

IX Quin és el cim de la poesia horaciana. Les Odes (Carmina).

X Quins són els temes de les Odes. L'amor, la filosofia i Roma.

XI Què són les Epístoles (Epistulae). Dos llibres amb un total de 23 poemes en forma de cartes

adreçadés als seus amics.

XII Què és el més destacat d'Horaci. La seva perfecció tècnica (tant en la mètrica com en

l'expressió), aconseguida gràcies a una acurada elaboració dels seus poemes.

CICERÓ

XIV On i quan va néixer? A Arpí (al Laci) el 106 aC.

XV On i què va estudiar? A Roma. L'ensenyament superior, sobretot les dues disciplines a les quals

es dedicaria principalment: retòrica i filosofia (estoïcisme i platonisme).

XVI Què va fer als trenta anys (el 76 aC), trobant-se de nou a Roma? Va actuar com a advocat i

va començar la seva carrera política.

XVII On va ser qüestor el 75 aC? A Siracusa, ciutat grega de Sicília.

XVIII Què vol dir que va accedir a la carrera política com a homo nouus? Sense tenir avantpassats

magistrats.

XIX Què va esdevenir el 63 aC? [Després d'haver ocupat totes les magistratures prèvies,] va

esdevenir un dels dos cònsols[, els més alts magistrats].

XX De quin partit era? Del partit dels optimats (dels aristòcrates).

XXI Què va descobrir sent cònsol? La conjuració de Catilina, que pretenia derrocar el poder

constituït.

XXII Per què tenia (59 aC) els optimats i els populars en contra? Els optimats pel seu suport a

Pompeu i el populars per haver promogut l'execució dels partidaris de Catilina sense donarlos

el dret legal d'apel·lar el poble.

XXIII Per què el van desterrar el 58 aC? Per la precipitació de Ciceró a executar alguns dels

conjurats.

XXIV Què va fer quan va tornar a Roma (57 aC)? Aviat es va retirar de la vida pública i va

escriure obres d'oratòria teòrica, com el De oratore (55 aC).

XXV Al costat de quin bàndol es va posar durant la Guerra Civil entre Pompeu i Cèsar? Al costat de

Pompeu.

XXVI Què va fer durant la dictadura de Cèsar? Va viure retirat escrivint tractats retòrics, que

dedica a Brutus, aleshores amic de Cèsar, i diversos tractats filósòfics.

XXVII Què volia fer el 44 aC, després que Cèsar havia estat assassinat? Ciceró torna a l'escena

política amb la intenció de restaurar la república.

XXVIII Qui va matar Ciceró i quan? Al Desembre del
43 aC va ser mort pels sicaris d'Antoní[, el

qual en va exhibir el cap i la mà dreta a la tribuna dels oradors del fòrum].

XXIX Per què va ser el principal artífex de la prosa llatina? Perquè hi va contribuir des de

diversos gèneres: l'eloqüència i la teoria oratòria, la filosofia i l'epistolografia (les cartes).

Després de la seva mort, els rètors, gramàtics i filòsofs el van prendre de model, des de Quintilià

(ca. 35 dC – ca. 95 dC) fins a Erasme de Rotterdam (1466-1536).

XXX Què pretenia el seu ideari polític? Promoure la concordia ordinum, el «consens de les

classes», és a dir la uníó d’interessos entre la noblesa, els cavallers i la plebs per evitar la

destrucció del bé comú, la república. Així va esdevenir un defensor de l’antiga legalitat

republicana.

XXXI A què es va dedicar de forma més contínua? A l’oratòria: se’n conserven més d’una

cinquantena de discursos.

XXXII Com era els seu estil oratori? Va conrear un estil oratori propi que va arrencar del

corrent «asiànic» (escola que segueix l'estil de l'oratòria grega que es desenvolupava a les ciutats

d'Àsia i que es caracteritza per un to brillant, exuberant i florit, el màxim representant de la

qual va ser Hortensi, 114-50 aC) i va evolucionar, al llarg dels anys, cap als postulats del corrent

«aticista» (que es caracteritza per la puresa de la llengua, pel rebuig de l’artificiositat, per la manca

d’afectació i per la coherència i la lògica expositiva).

XXXIII Quins són els seus discursos més coneguts? Les catilinàries (contra Luci Sergi Catilina,

que va intentar un cop d’estat contra la república), Les filípiques (contra Març Antoní) i la Defensa

del poeta Àrquias (que es considera un dels manifestos de l’esperit de l’humanisme).

LIVI

XXXIV Quan i on va néixer? Cap al 59 aC a la ciutat de Patavi, actualment Pàdua, al nord

d'Itàlia.

XXXV Quan va morir? L’any 17 dC.

XXXVI A què es va dedicar? Es va dedicar a les lletres: a la retòrica i la filosofia, però sobretot a

la historiografia.

XXXVII Quina va ser la seva gran obra? Quan hi va dedicar? Ab urbe condita (Des de la fundació

de la ciutat). Hi va dedicar més de quaranta anys.

XXXVIII Quant se’n conserva, d’aquella obra? Solament una quarta part. Dels 142 llibres que

comprenia, només se'n conserven 35, reunits en dos grups: de l'1 al 10 i del 21 al 45.

XXXIX De quina amistat gaudia? De l’amistat d’August.

XL Per què volia recuperar el passat de Roma? Per exaltar-la i tornar als romans l'orgull de serho.

XLI A què el duu el seu patriotisme? A suprimir molts detalls que podrien entelar la bona

imatge que vol donar de Roma i d'alguns dels seus dirigents.

XLII Quins altres trets van en detriment de la veracitat històrica?

PRIMER. Al contrari que la majoria d'historiadors romans, Livi no havia fet carrera política i va

viure a la seva ciutat natal. La seva inexperiència personal es reflecteix en una incomprensió del

funcionament del govern de Roma. SEGON. Per aquesta mateixa raó no va poder accedir als

documents oficials. Livi, doncs, no va acudir a les fonts origínàries sinó que reelaborava els

escrits d'historiadors anteriors sense gaire esperit crític. L'ús de diverses fonts el du sovint a

repetir diverses versions sense preferir-ne cap o, al contrari, a escollir-ne una sense motius aparents.

TERCER. No dona una interpretació política de la història, sinó que intenta comprendre els

fets des de la psicologia dels personatges que els realitzen, generalment descrits a partir d'un

pretès tret dominant del seu caràcter. Així, per exemple, Anníbal apareix com a model de perfídia.

XLIII Què és el que més destaca de la seva obra? La qualitat literària de la narració, amb una

gran varietat d'estils: des de la prosa funcional d'un informe militar en la descripció d'un

combat fins a un to poètic en una situació tràgica o heroica, passant per l'ús de llenguatge

col·loquial en personatges de classe baixa.