La mort a sis vint-i-cinc

D’acord amb la tradició antiga, Roma es va fundar el 753 a.C. Tot i que els seus orígens foren i són molt qüestionats, no es conserva cap text escrit que parli sobre els orígens de la ciutat;
Estem davant un període en que la història rigorosa s’entrellaça amb la mitologia.

Al segle V a.C., alguns escriptors com Tit Livi, a la seva extensa obra Ab urbe condita, ens explica que Roma fou fundada per l’heroi troià Eneas, un personatge mític, fill de Venus i Anquises, que es creia que havia fugit de Troia cap a Itàlia, cap al Segle XII a.C. Aleshores, després d’uns certs esdeveniments, Eneas arriba a la ciutat del rei
Llatí i, havent estat rebut en hospitalitat, es casa amb Lavínia, la filla del rei, i en honor seu funda la ciutat de Lavinium. Amb ella va tenir un fill, Ascani, i fou aquest mateix qui fundà la ciutat d’Alba Longa.

Després de tota aquesta dinastia de trenta anys, regna Proca, que té dos fills: Numítor i Amuli. Aquests dos fills s’hauran de disputar el poder de la ciutat, després de la mort del seu pare, Procas.

D’aquesta manera, Numitor, rei d'Alba Longa, va ser derrocat pel seu germà Amuli. L'usurpador va matar la descendència masculina de Numitor, alhora que va obligar l'única filla d'aquest, Rea Sílvia, a fer-se vestal, per tal que el vot de castedat, imposat pel seu sacerdoci, li impedís tenir fills que disputessin el tron al nou rei.

Tanmateix, Rea Sílvia es queda embarassada del déu Mart i dóna a llum bessons, Ròmul i Rem. Amuli, empresona la noia i ordena llençar els dos infants al riu Tíber, però l'atzar o el destí salven la vida dels nens, perquè el riu es desborda. Així, el cistell resta a la vora de la riba, on els troba una lloba, atreta pel seu plor. L'animal els salva i els alleta fins que un pastor, anomenat Fàustul, els troba i els porta a casa seva, on ell i la seva esposa, Laurència, els criaran com si fossin fills seus.

Una vegada crescuts, expulsaren Amuli i entregaren les regnes d’Alba Longa a Numítor. Aleshores, la bessonada decidiren fundar una nova ciutat allà on foren abandonats. A través de la interpretació dels auguris se sabrà qui haurà de donar nom a la ciutat i qui l’haurà de governar. Ròmul s’instal·larà al mont Palatí i Rem a l’Aventí. Primer, va semblar que els auguris afavorien Rem, perquè va ser el primer en veure sis voltors, però tot seguit Ròmul en va veure el doble. Ròmul, doncs, es va proclamar rei i va traçar els límits sagrats de la nova ciutat (pomerium
) al voltant del Palatí, amb una arada. Rem, sense acceptar la seva derrota, va desafiar la naixent autoritat del seu germà, saltant el solc que assenyalava el traçat de la futura muralla, i aquest el va matar travessant-lo amb una llança. Així, Roma (Roma Quadrata), tal com Ròmul va anomenar la ciutat tot just fundada a partir del seu propi nom, va néixer el 753 a.C.

Així doncs, veiem que la història de Roma s’inicia amb un primer rei, Ròmul, i després de la mort d’aquest, que governà durant trenta anys i instaurà les primeres institucions, hi haurà una successió de sis reis, fins a l’any 509 a.C; data de la instauració de la República.