La mort a sis vint-i-cinc

CLASSES DE DONA

A banda de la dona ciutadana, la més habitual en ciutats com Atenes, existien aquest altres tipus:

• Concubina (παλλακή): Es diu concubina a la dona que viu i cohabita amb algun home com si fora el seu marit, sent ella soltera.

• Hetera (ἑταῖραι): Era el nom que rebien a l'antiga Grècia les cortesanes. Es sosté que tenien diverses funcions, o bé mestres de retòrica i logògrafes, o dones de companyia (prostitutes refinades). Eren dones independents i estaven obligades a pagar impostos. Solien rebre educació i eren respectades per els homes.

• Prostitutes (πόρναι): Eren esclaves que pertanyien a un ‘propietari’ de prostitutes, el qual tenia un prostíbul. Ahí es on desenvolupaven el seu treball i generalment, els prostíbuls, estaven situats als barris coneguts per aquesta activitat. Solien ser freqüentades pels marins i els ciutadans pobres.

DONES IMPORTANTS

A pesar de que les dones no tenien un paper important per a la societat, van haver algunes que es van fer famoses com:

• Aspasia: Va ser la dona de Pèricles. Va ser mestra de retòrica, i es creu que va ser autora d'algun dels discursos del seu home. Aspasia va suscitar la rivalitat i l'enveja dels detractors del seu marit, que fins i tot van arribar a denunciar-la pel delicte d'haver ofès als déus. No es sap res d’ella després de la mort del seu segon marit.

• Helena de Troia: Va ser la filla de Zeus i Leda, famosa per la seua bellesa. Va ser la originaria de la Guerra de Troia per fugir amb París. Helena és un personatge important en la Ilíada. Els habitants de Troia reconeixen la seva bellesa divina però li atribueixen la causa dels mals que pateix la seva ciudad.

• Olímpia: Va ser una dona de gran capacitat i intel·ligència. Filip, el seu marit, la respectava i temia. També va ser una de les primeres grans princeses i reines macedònies i hel·lenístiques que van tenir influència en la vida política dels seus països, inaugurant un paper polític que més tard seguirien altres reines.

• La dona va tindre lloc en la mitologia de la literatura grega. Existia la misogínia i el primer text d’aquest tipus va ser el “mite de Pandora”, el qual atribuïa tots els mals del món a les dones.

En quant al gènere teatral, també era desfavorable per a la senyora, com en el cas d’Antígona, que és condemnada a mort per desobeïr al rei, o com en el cas de Medea, que se li otorga el paper de bruixa.

Si parlem de poesia, una de les poques poetisses que van haver va ser Safo, que regia un cercle de donzelles aristocràtiques en Lesbos.