La mort a sis vint-i-cinc

Durant el Segle XVII van haver-hi conflictes entre el rei Carles I i el Parlament. La dinastia dels Stuart (Carles I) volien ampliar els poders de la monarquia. Al final, aquests conflictes i tensions van acabar en una guerra entre el rei i el Parlament: al 1642 el rei va proclamar la guerra al Parlament. 

Aquesta guerra va fer que s’enfrontessin els exèrcits del rei amb els exèrcits dels parlamentaris. Aquests últims estaven dividits en diferents grups amb interessos diferents.

Al 1646 Carles I fou capturat i entregat als parlamentaris. Van haver-hi discrepàncies entre els que creien que es podia jutjar al rei i els que no. En aquell moment Oliver Cromwell (líder d’un grup parlamentari) va fer un cop d’estat perquè els seus objectius no coincidien amb els del Parlament. Cromwell es va apoderar del Parlament  i va posar-hi gent més radical. Mentrestant, Carles I va aprofitar aquesta situació d’inestabilitat per escapar. Però al 1647 va ser capturat de nou i al 1649 el van condemnar per traició. El van executar i es va proclamar la República.

Aquesta República es va transformar en una dictadura per part d’Oliver Cromwell. Després, quan aquest va morir, es va tornar a instaurar un règim monàrquic limitat pel Parlament i van coronar rei a Carles II (fill de Carles I) al 1660.

A la mort de Carles II, el seu germà Jaume II va accedir al tron. Però el seu taranà absolutista i el seu catolicisme va desembocar en un altre conflicte amb el Parlament. Aquest nou conflicte es va anomenar la Revolució Gloriosa (1688). Finalment, les forces del Parlament es van imposar i Jaume II va ser destronat.
Aleshores la corona no va pasar al seu fill Jaume (ell era catòlic) sinó a la seva filla María II d’Anglaterra i d’Escòcia (ella era protestant)i que estava casada amb Guillem, príncep d’Orange. 

Aquest fet va donar un canvi dinàstic (canvi de família reial). Van proclamar rei al príncep holandès Guillem d’Orange, que era el gendre del rei destituït. Va rebre la corona a canvi de jurar la limitació del poder reial. El Parlament havia redactat la Declaració dels drets on es recordava quins eren els deures i les competències del rei i del Parlament. D’aquesta manera Anglaterra es consolidava com a monarquia parlamentària, en la qual el poder del rei era condicionat per les atribucions del Parlament.