Morfologia Urbana i Funcions de la Ciutat del Segle XX

Morfologia urbana del segle XX

Ciutat jardí

Proposada per Ebenezer Howard, suggeria la creació d'un entramat de carrers irregulars que acollissin habitatges de tipus unifamiliar amb pati i jardí. Una ciutat d'aquesta mena ha de tenir activitats de serveis i equipaments, essent pràcticament autosuficient. El límit era de 30.000 habitants per garantir el sentiment de comunitat. A causa de l'aïllament i la dispersió d'equipaments i serveis, s'ha acabat convertint en ciutats de baixa densitat problemàtica.

Ciutat funcionalista

Creada per Le Corbusier com a solució per a la ciutat industrial. Gràcies al formigó, van proposar construir blocs molt alts de pisos amb l'objectiu d'alliberar sòl per a zones verdes obertes. Tanmateix, eren blocs de pisos sense la qualitat suficient, amb pocs equipaments i escasses zones verdes.

Les activitats i funcions urbanes

• Funció residencial: Inclou tota la ciutat, però pot ser escassa a les zones industrials i gairebé nul·la en determinats sectors.
  • El barri vell: Si no ha estat rehabilitat, acaba sent un barri residencial degradat, amb poques comoditats i serveis. Per això, hi viuen persones amb pocs recursos econòmics.
  • Els eixamples: Els seus antics habitatges al centre han estat ocupats per oficines o persones amb un poder adquisitiu més baix.
  • Zones perifèriques: Hi solen créixer els barris obrers perquè el preu del sòl és més baix.
• Funció comercial: Intercanvi de productes i serveis, propi de totes les ciutats, tant noves com velles.
• Funció industrial: Fàbriques, magatzems i indústries enmig d'habitatges. Com que les indústries actualment contaminen, se solen instal·lar en polígons industrials a les afores de les ciutats.
• Funció militar: Exemples: Ceuta i Toledo.
• Funció política i administrativa: La capital acostuma a ser el lloc on abunden els funcionaris públics, la burocràcia i les empreses dedicades al terciari superior.
• Funció cultural: Algunes ciutats tenen origen en una funció religiosa. També hi ha ciutats que s'especialitzen en educació i recerca, integrant universitats.
• Funció lúdica i turística: Exemples: Granada i Tarragona (patrimoni cultural). Els visitants incrementen la població temporal i els problemes, però també els beneficis i la promoció de la ciutat.