Moral, Ètica i Valors: Guia Filosòfica

Moral

Entenem la moral d'una forma molt universal. Ve del llatí mores, que vol dir costums, hàbits. La moral és un codi de normes que regulen l'acció individual o col·lectiva que es considera correcta. La moral dins de la filosofia s'estudia a l'ètica. L'ètica és l'estudi del comportament moral.

Trobem dos sentits del terme moral dins de la filosofia:

• Contingut: la moral té unes normes que es poden aprendre i que regulen el comportament bo d'una persona o d'una comunitat.
• Estructura: entendre la moral com una característica de l'essència de l'humà; l'ésser humà es defineix per aquesta capacitat de triar, de decidir els actes. Això és el que faria la voluntat, que tria i decideix els actes; aquesta està lligada amb la llibertat.

Ètica

És una paraula que pels grecs era etos; tenia a veure amb els llocs on vius, on habites. D'alguna manera també està lligat als hàbits, a les costums. L'ètica, com a part de la filosofia, significa la part de la filosofia que estudia els comportaments morals. També des de l'antiguitat tenia a veure amb el caràcter, amb la manera de ser.

Valors

Són models o ideals que ens serveixen per a guiar la nostra conducta. És allò que la persona busca, desitja; per tant, és un principi que orienta l'activitat humana. Tots aquests conceptes són construccions mentals. L'acció que estudia els valors dins de la filosofia és l'Axiologia, que és un saber que estudia els valors.

Característiques dels valors

• El valor és una apreciació mental; l'individu busca aquests valors de forma ideal i de forma voluntària.
• Els valors no són absoluts; depenen del subjecte i de l'objecte. Valorar és qualificar.

Judici de valor

És una apreciació que fa l'individu de la realitat. Aquesta subjectivitat depèn de les normes i els codis d'una comunitat.

Judici de fet

Descriu la realitat; el seu criteri de veritat es pot comprovar.

La consciència moral

És el que ens fa distingir i reflexionar entre el que està bé i el que està malament. Aristòtil: l'ètica és un saber pràctic, una reflexió sobre el que està bé o malament.

Norma moral

És allò que hauria de ser. És una prescripció que m'obliga moralment a fer una acció, a actuar d'una forma determinada.

Tipus de moral

Moral Autònoma

L'ésser humà és autònom i racional; per això té capacitat per a establir les seves pròpies normes i valors. Ha de decidir, sense recórrer a instàncies externes, el que cal fer en cada moment. És la seva raó autònoma independent, la que fomenta i justifica les normes sense necessitat de recórrer a res que li sigui superior.

Moral Heterònoma

L'ésser humà té interioritzats una sèrie de normes i valors; aquests li vénen donats des de fora. La llei moral que estableix el que és correcte, és objectiva i externa al subjecte moral. El subjecte només la interioritza i l'acata.

Tipus d'ètica

Material

L'ètica ens ha de dir què hem de fer per assolir allò que és bo. Per a fer-ho té un contingut concret consistent en una sèrie de normes. Ex: No fumis, viu (estoïcisme).

Formal

És el com. No ens ha de dir què hem de fer. No està determinada per res; no consisteix a seguir una llista de normes; la voluntat es determina per si mateixa. Només ha de determinar la forma de l'acció correcta. Ex: Salta com la granota (formalisme).