La moral dels esclaus i la moral dels senyors segons Nietzsche

En aquest text l'autor ens parla de la victòria de la moral dels esclaus per sobre de la moral dels senyors. Tracta també de catalogar allò plebeu, cristià o jueu com a pertanyent a la moral dels esclaus i considerar la victòria d'aquesta moral com un enverinament, és a dir, una pèrdua de la capacitat de generar valors propis i també una pèrdua de la individualització.

Senyors

Aquells que són capaços de superar els valors tradicionals i generar els seus propis valors, són els defensors dels valors vitals.

Enverinament

Propagació de la moral esclava i pèrdua de la capacitat de produir valors, perdre els valors vitals a favor dels tradicionals.

La filosofia de Nietzsche

Està considerada com una filosofia molt destructiva amb els fonaments de la cultura occidental. Bona part de la seva crítica la dirigeix a figures gregues tals com Plató i Sòcrates, però també cap a les religions com el cristianisme. Segons Nietzsche, el cristianisme no és més que el platonisme pel poble.

Una part de la crítica cap a aquests autors grecs és el seu menyspreu a l'esdevenir. Nietzsche és considerat un seguidor del pensament d'Heràclit, pel qual tot és canviant i res idèntic en si mateix. Això s'entén si situem a l'autor en un context de canvi intens, probablement influït per Charles Darwin, amb la seva teoria de l'evolució de les espècies, negant el creacionisme i defensant el canvi.

En la crítica al cristianisme, aquest pensador s'oposa fermament a la moral dels esclaus. Per a Nietzsche, la religió cristiana, així com d'altres religions han manllevat a l'home la seva capacitat per ser únic, la capacitat a la individualitat que els és negada, no reconeguda des dels presocràtics. La moral esclava és la que se sotmet a idees com les d'una vida després de la mort, restant importància a la vida, amb la idea d'aquest consòl que ofereix el més enllà cristià.

Aquest filòsof, doncs, és un autor vitalista. La seva filosofia defensa la vida. Plató va escriure que la filosofia serveix per aprendre a morir. Nietzsche es contraposa totalment a aquest pensament. Filosofar és viure, ens dirà, utilitzant la voluntat de poder. Aquesta voluntat de poder no és més que l'autoafirmació d'un mateix, les ganes de viure per sobre de qualsevol altra cosa.

Des de la visió vitalista del món és capaç de proporcionar una solució a la moral dels esclaus. Considera necessari canviar aquesta moral per una que superi la imposició de valors a la que el poble es troba sotmesa. Des d'aquesta perspectiva proposa la moral dels senyors. Els senyors són aquells qui superen els valors preestablerts per la cultura europea i arriben al nihilisme actiu.