Monestir de poblet fitxa tecnica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,34 KB

 

MONESTIR DE POBLET

Desconegut, 1163-1316, monestir, pedra i Fusta, gòtic amb elements del ROMànic i elements posteriors (Renaixement i Barroc), Vimbodí (Tarragona), 85mx30m 28 alt.

CONTEXT: A mitjan segle
XII les terres on s’hi Aixecaria el monestir de Poblet s’havien acabat de reconquerir als musulmans. Fins a aquests moments havien estat un lloc fronterer situat entre dos móns Hostils: els comtats cristians, al nord, i els regnes de taifes que dominaven Les planes lleidatanes i la serra de Prades, per ponent i al sud. El cert és Que feia més d’un segle que els comtes de Barcelona planificaven la repoblació D’aquestes terres de la Conca de Barberà, però els atacs constants dels Musulmans havien fet fracassar tots els intents colonitzadors. A mitjan segle XII les coses van canviar i aquestes terres es convertiren en un lloc propici Per repoblar i, d’aquesta manera, engrandir els dominis de la casa comtal. Amb Aquesta idea, el comte Ramón Berenguer IV va voler fundar-hi un monestir, tota Vegada  que s’efectuava una intensa tasca Repobladora  pels entorns. La fundació Del monestir significà per a la casa comtal un colofó espiritual i humà a L’acabament del domini musulmà i per al projecte repoblador._Al final del segle XIV, Pere III el Cerimoniós féu esculpir als arcs del creuer de l’església les Tomes d’Alfons II el Cast i Jaume I el Conqueridor, la seva i la de les seves Esposes i fills, i convertí així el monestir en Panteó Reial de la Corona D’Aragó.

DESCRIPCIÓ: El monestir de Poblet és conformat Per una successió de tres recintes emmurallats, el més interior del qual Constitueix l’àmbit pròpiament monàstic. Aquest espai com a eix principal el Claustre, que es constitueix en centre de la vida monacal. Les quatre crugies Són cobertes amb voltes de creueria apuntada. Dels quatre costats que delimiten El pati el més antic és el meridional, per la qual cosa presenta arcs de mig Punt. La resta de costats presenten arcs apuntats amb una s`obria traceria Gòtica, d’acord amb l’austera decoració geomètrica floral dels Capitells._Davant del refectori, a l’ala nord, hi ha un templet hexagonal ROMànic que cobreix la font on els monjos es rentaven les mans abans de menjar. Aquesta font és un element característic dels monestirs cistercencs._ A l’est S’obre la sala capitular, un auster espai quadrat amb quatre pilars octogonals Al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des d’on arrenquen en Palmera els nervis de les nou voltes de creueria que formen el sostre de la Sala. Al terra hi ha les tombes d’alguns abats._ L’església del monestir és de Planta basilical. Té tres naus, amb capelles laterals en un dels costats. Al Transsepte hi ha els sepulcres reials i dues capelles, mentre que la capçalera Té deambulatori o girola i cinc capelles radials. La nau central està coberta Amb volta de canó apuntada, reforçada amb sis arcs torals, mentre que les naus Laterals presenten una coberta de volta de creueria. _ El caràcter auster dels Murs es trenca amb l’espectacularitat del cimbori gòtic octogonal del creuer, els Panteons reials i el gran retaule d’alabastre del Segle XVI, obra de Damià Forment, que decora l’altar major. _ El dormitori, una immensa nau gòtica de 87m de llargada i 10m d’amplada, té un sostre de fusta de dos aiguavessos, i 19 Arcs apuntats recolzats sobre potents mènsules treballades delicadament.

ENTORN: L’aïllament respecte dels nuclis Urbans era una de les condicions de l’orde del Cister, que amb aquesta mesura Volia procurar que els seus integrants estiguessin allunyats del món. Aquesta Voluntat d’aïllament és evident en el mur que envolta el conjunt monàstic.

FUNCIÓ: L’austeritat i la funcionalitat van Ser dos dels valors principals de l’orde del Cister. Per això, i seguint les Pautes d’oració i treball (ora et labora) marcades per sant Benet, es van Determinar les dependències principals del monestir: una església, per poder Pregar; una sala capitular, dedicada a la lectura diària dels capítols de L’orde del Cister; el refectori o menjador, per fer els àpats en comunitat, i Un dormitori també comunitari. Hi havia també una biblioteca i un celler, a més Del claustre._ És evident doncs, que es tracta d’una estructura arquitectònica Pensada en relació amb les activitats que s’hi feien.

MODELS: El monestir de Poblet respon a l’ideal De monestir de l’orde del Cister, nascut a Citeaux (Borgonya francesa) el 1098 Com a resposta a l’ostentació de poder en què havia caigut l’abadia de Cluny._ La introducció d’aquest orde monacal a Catalunya va portar al Principat L’anomenat gòtic de transició o estil cistercenc, que es caracteritzava Fonamentalment per la funcionalitat i l’austeritat. Aquests principis Arquitectònics van ser els que van definir els paràmetres que posteriorment Serien utilitzats en el gòtic meridional de la Corona d’Aragó, tal com es pot observar A la Sala del Tinell de Barcelona.

Entradas relacionadas: