La Monarquia Hispànica: Felip III a Carles II (s. XVI-XVII)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,14 KB
Felip III: El Govern dels Privats
Felip III, fill i successor de Felip II, i els seus successors van renunciar a exercir les tasques de govern, deixant-les en mans de ministres omnipotents, els validos o privats. Felip III va tenir un regnat breu i, en general, pacífic. Va lliurar el govern al duc de Lerma, que va aconseguir mantenir la pau a l'exterior després de signar als Països Baixos la Treva dels Dotze Anys (1609). A l'interior, el fet més rellevant va ser l'expulsió dels moriscos (1609).
Felip IV: La Fi de l'Hegemonia a Europa
Amb Felip IV, Espanya es va tornar a involucrar en els conflictes europeus. Les causes d'aquest canvi les hem de buscar en l'esclat de la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). El comte-duc d'Olivares, privat del rei, era un partidari decidit de la guerra, amb la qual pretenia mantenir l'hegemonia dels Habsburg a Europa i frenar el protagonisme de França.
Carles II: La Fi de la Monarquia dels Habsburg
Carles II va morir sense descendència, cosa que va provocar un greu conflicte successori entre els partidaris del candidat francès (Felip de Borbó) i els de l'austríac (Carles d'Àustria).
La Monarquia Hispànica
L'herència que va rebre Carles I el va convertir en el primer monarca que ostentava alhora els títols de rei de Castella i de la Corona d'Aragó. La nova monarquia hispànica estava liderada per Castella. La majoria dels càrrecs polítics, religiosos i militars eren en mans de la noblesa castellana.
Les Institucions Reials a Catalunya
Les institucions que vinculaven Catalunya a la monarquia hispànica es van crear en època de Ferran II el Catòlic.
El Consell d'Aragó
Va ser creat el 1494 per Ferran el Catòlic i tenia la seu a Castella. Aquest Consell tenia una funció consultiva i assessorava el rei en qüestions de govern que afectaven els territoris.
El Virrei
Era el representant del rei a Catalunya. La seva tasca consistia a dirigir l'administració reial al Principat i molt sovint requeia en nobles castellans.
Les Institucions de Govern Catalanes: Les Corts
La tendència autoritària i centralitzadora de la monarquia va fer que, al llarg dels segles XVI i XVII, els reis convoquessin molt poques vegades les Corts catalanes. Aquest fet va provocar la paràlisi del sistema administratiu i legal de Catalunya, que no podia modificar-se sense l'aprovació de les Corts.
La Diputació del General o Generalitat
Va continuar existint amb els mateixos components i funcions. A partir del 1652, els reis van començar a intervenir en la tria dels seus membres mitjançant la proposta de les persones que participaven en el sorteig dels càrrecs per insaculació.
Els Consells
Consells formats per representants dels tres estaments que es renovaven anualment pel sistema d'insaculació.
Les Causes del Conflicte
La revolta catalana del 1640 va tenir un doble component, social i polític. En primer lloc, va ser una revolta pagesa contra els senyors i les autoritats. En segon lloc, va ser una revolta de les classes benestants catalanes contra els intents del comte-duc d'Olivares, privat o valido de Felip IV. L'any 1626, les Corts catalanes van rebutjar la proposta de la Unió d'Armes d'Olivares, que pretenia repartir entre tots els regnes de la monarquia hispànica el manteniment de l'exèrcit del rei.
La Revolta dels Segadors
El problema amb els soldats que havien d'allotjar-se a Catalunya es va aguditzar cap a l'any 1640, com a conseqüència de la penúria que la fam i la guerra imposaven a la població catalana. La revolta pagesa es va iniciar a Santa Coloma de Farners quan els pagesos es van negar a allotjar els soldats. El moment culminant d'aquesta revolta es va produir el dia 7 de juny amb els esdeveniments del Corpus de Sang, en què un grup de segadors que havien anat a Barcelona es va enfrontar a les autoritats i hi va haver diversos morts. La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat, tant contra els senyors, que els ofegaven amb impostos senyorials, com contra unes autoritats polítiques que els obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la guerra.
L'Enfrontament amb la Monarquia (1640-1652)
Les classes benestants i els governants del Principat es van atemorir davant la revolta pagesa i la van voler capitalitzar en profit propi. Pau Claris, president de la Generalitat, va establir contactes amb França i va proposar la integració de Catalunya a la corona francesa per tal de deslliurar-se del domini castellà. La guerra a Catalunya es va acabar el 1652, any en què la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes del rei Felip IV. La guerra entre França i la monarquia hispànica es va prolongar fins al 1659, en què es va signar la Pau dels Pirineus, per la qual Espanya lliurava a França el Rosselló i una part de la Cerdanya.