La Monarquia dels Reis Catòlics: Unió, Expansió i Conflictes
Ciencias sociales3,75 KB
La nova monarquia dels Reis Catòlics
Regnes principals de la península:
- Regne de Castella
- Corona d'Aragó
- Regne de Portugal
- Regne de Granada
- Regne de Navarra
El 1469, el príncep Ferran (fill de Joan II) i Isabel (germana d'Enric IV, rei de Castella) es van casar. Això va ser un nou model de monarquia dual (dinàstica), on cadascú conservava l'autonomia i la independència de govern. Tot i això, van treballar conjuntament en la política exterior i en matèria religiosa i militar.
Ferran va ascendir al tron l'any 1479, després de la mort del seu pare.
La unió dels dos regnes va ser dinàstica i no territorial. Cada regne conservava les seves institucions, fronteres, corts, lleis i monedes.
Prioritats: la unió peninsular
La prioritat dels Reis Catòlics era la unió sota la seva corona de tots els territoris peninsulars.
Regne de Granada
Els nassarites governaven l'últim dels territoris musulmans de la península. Després de la guerra (1482-1492), Boabdil (l'últim rei) va acceptar la rendició i el regne va passar a formar part de Castella.
Regne de Navarra
Navarra es va aliar amb França. El 1515, Navarra es va incorporar a Castella, però conservant les seves lleis i institucions.
Regne de Portugal
Es van proposar aliar-se amb Castella i van recórrer a una política d'aliances matrimonials.
La política internacional
Els Reis Catòlics van orientar la política internacional en tres direccions:
- Aspiraven a convertir la monarquia en una potència marítima al Mediterrani. Es van enfrontar amb França, que volia conquerir Nàpols, governat per un ascendent d'Aragó.
- Per aturar els pirates que amenaçaven el Mediterrani, la monarquia va conquerir Melilla (1497), Orà (1509), Alger i Bugia (1510).
- Quan Colom va descobrir Amèrica, l'Atlàntic va esdevenir un gran eix comercial i Castella es va convertir en l'imperi més gran de l'època.
Enemics de la monarquia hispànica
Els principals enemics de la monarquia hispànica eren:
- França
- L'Imperi Turc
- Els protestants alemanys
- Els anglicans anglesos
- Els flamencs (Bèlgica)
Felip II va intentar la invasió d'Anglaterra per via marítima, però una tempesta va impedir que la meitat dels vaixells arribessin. Felip II va ajudar els catòlics francesos en les guerres de religió, i les tropes hispàniques van arribar a entrar a París.
Els protestants alemanys es van enfrontar amb Carles V. La monarquia hispànica i el soldà turc es van enfrontar a la batalla naval de Lepant (1571). Felip II també va haver de resistir moltes incursions dels pirates barbarescos.
Pirateria i bandolerisme
Pirateria als segles XVI i XVII
Els pirates sortien de ports del nord d'Àfrica i buscaven punts poc defensats per robar tot el que podien i capturar persones per fer-les esclaves. Es van construir torres de guaita per vigilar, d'aquí la famosa frase: "Moros a la costa!".
Bandolerisme
Els bandolers robaven pels camins. Entre 1580 i 1640, la lluita de bàndols es va generalitzar a tot Catalunya amb l'enfrontament entre nyerros i cadells.
Els bandolers atacaven en grups de fins a 20 persones i normalment eren gent sense feina, com segadors o pastors. Quan un bandoler era capturat, era castigat amb duresa, com va ser el cas de Joan Sala, àlies Serrallonga.
Finalment, la monarquia hispànica va fer servir l'exèrcit per lluitar contra el bandolerisme, però això va iniciar un altre problema: la presència dels soldats hispànics a Catalunya.