La Monarquia dels Reis Catòlics: Economia i Institucions

La lenta recuperació de la Corona d'Aragó

En primer lloc, va voler posar fi a la conflictivitat dels pagesos a Catalunya i va decretar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), per la qual s'abolien alguns drets feudals al camp, els anomenats mals usos.
A Catalunya també es van promulgar lleis amb la finalitat d'afavorir el comerç, la navegació i les manufactures. Així, per exemple, la importació de teixits de llana va ser gravada amb aranzels.

Castella: una economia ramadera

Durant el regnat dels Reis Catòlics, l'economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia ovina. La llana castellana va continuar sent el producte d'exportació principal i era enviada cap a Flandes i Anglaterra a través dels ports del Cantàbric.
Els grans ramats d'ovelles necessitaven àmplies extensions de terra com a pastura, fet que anava en detriment de la producció agrícola. La monarquia es va inclinar per protegir els interessos ramaders i es van promulgar lleis que protegien la poderosa Mesta, l'organització que aplegava els ramaders castellans.
L'economia castellana va rebre l'impuls més gran a partir de la colonització d'Amèrica, perquè l'or i la plata que arribaven d'aquest continent van estimular l'economia.

La uniformitat religiosa

La uniformitat religiosa dels regnes també es va convertir en un objectiu prioritari de la nova monarquia dels Reis Catòlics.
Primer es va instar els jueus a convertir-se; els qui no ho van fer van ser perseguits. Finalment, el 1492 van ser expulsats d'Espanya.
Després de la conquesta de Granada, es va garantir als musulmans que podrien mantenir la seva religió i els seus costums. Però a partir del 1499, un cardenal va posar fi a la tolerància i va impulsar els bateigs obligatoris, fet que va donar lloc a l'aparició dels moriscos. L'any 1502, tots els musulmans de Castella van ser obligats a convertir-se al cristianisme o a exiliar-se. Per controlar el manteniment de l'ortodòxia catòlica i vigilar els conversos, els Reis Catòlics van instituir una altra vegada el Tribunal de la Inquisició (1478), que es va convertir en l'instrument principal per aconseguir la unitat religiosa.

La monarquia autoritària

Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una situació d'anarquia i de desordre. Al camp hi proliferaven els bandits; a les ciutats, uns quants bàndols es disputaven el poder i els nobles resolien les diferències entre ells amb guerres privades. Per posar fi a aquesta situació es va crear la Santa Hermandad, un cos armat encarregat de perseguir criminals. Les Corts van mantenir el seu caràcter consultiu, però la influència dels nobles com a assessors reials va disminuir amb la creació d'un sistema de consells, formats per juristes escollits i pagats pel rei.
També es va crear un exèrcit professional i permanent, controlat per la monarquia.
Per assegurar-se el control sobre la justícia i fer-la més eficaç, els monarques van crear l'Audiència Reial.
Finalment, per tal d'exercir un control més directe sobre les ciutats, es van nomenar corregidors, funcionaris reials que presidien l'ajuntament i que exercien funcions de govern.