La monarquia autoritaria els Reis Catòlics

L’origen Del món modern

1. El  món Conegut dels europeus en el Segle XVI

   
   

A la primeria del Segle XV el món Que coneixien bé el europeus es limitava a Europa i als territoris que banyaven La Mediterrània i la mar Negra.  Tenien Coneixement e l’existència d’altres territoris com l’Índia o Xina, però la Resta del món continuava sent una incògnita per als habitants d’Europa

2. Causes dels descobriments

   
   

-A l’Edat Mitjana els comerç amb Orient es fèia a través De la ruta de la seda que recorria el Mediterrani, arribava a Constantinoble i Des d’allà travessava l’Àsia central.

-L’ocupació de Constantinoble pels turcs l’any 1453 tanca Les vies tradicionals de comerç amb Orient à s’han de cercar noves vies Marítimes per accedir als productes de luxe.

-Se desenvolupen a partir del Segle XV expedicions Marítimes per obrir noves rutes comercials.

-Les grans expedicions varen ser possibles gràcies a una Sèrie d’avanços tècnics:

oPortolans: cartes Marítimes on hi havia detallats els ports, les costes i els rumbs.

oEl timó.

oLa brúixola.

oL’astrolabi.

oEl quadrant

oLa caravel·la

3.   Les exploracions portugueses

-Primeres rutes cap al sud per l’Atlàntic:

oRuta Africana: Navegant Cap a l’oest varen arriba a les illes Madeira (1418) i les Açores (1431).  Costejan Àfrica cap al sud varen arribar al Golf de Guinea (1460) i finalment Bartolomeu Dias al cap de Bona Esperança o de Les Tempestes (1488).

oRuta de l’Índia: Vascó da Gama va arriba a l’Índia (1498) i obrí el camí cap a les illes de les Espècies.

- Els Portuguesos varen fundar factories en diversos punts al llarg de les noves Tures per assegurar l’abastiment de les naus i el control del comerç.

4. Les exploracions castellanes

   
   
   1. El projecte de Colom.

-Cristòfor Colom pensava que podia arribar a les illes de Les Espècies navegant cap a l’oest a través de l’Atlàntic, ja que pensava que La terra era rodonaà 2 problemes:

oPensava que la Terra era Més petita del que en realitat és.

oDesconeixia l’existència Del continent americà à pensava que l’Atlàntic S’extenia entre Europa i Àsia.

-Colom va presentar el seu projecte als Reis Catòlics i Finalment va ser acceptat per la reina de Castella, Isabel, a l’any 1492, Després de la conquesta de Granada. 

-L’acord entre Colom i Isabel s’anomena les Capitulacions De Santa Fe i la reina concedeix a Colom:

oEl títol d’admiral de la Mar océana.

oSerà virrei de les terres Descobertes.

oS’enduria un 10% de tots Els beneficis.

4. 2. Els quatre viatges colombins.

-1r Viatge.

oSortida de l’expedició el 3 d’Agost de 1492 del port de Palos de Moguer (Huelva).

oExpedició formada per Tres vaixells: una Nao, la Santa María, i dues caravel·les, La Pinta i La Niña.

oEscala a les illes Canàries.

oTravessia per l’Atlàntic Fins arriva el 12 d’Octubre de 1492 a l’illa de Guanahaní (Sant Salvador) a les Bahames.

oTornada cap a Espanya al 1493.

-2n Viatge.

oSetembre de 1493.  15 vaixells i 1500 homes.

oS’extableix una colònia Al’illa de La Hispaniola, a més de factories comercials.

-3r Viatge.

oA l’any 1498 àArriva a l’illa de Trinitat i la desembocadura del riu Orinoco al continent americà.

-4t Viatge.

o1502 à Va recòrrer les costes De l’Amèrica Central.

-Finalment morirà a Valladolid, convençut que les terres a On havia arribat eren el continent asiàtic (mai va sebra que havia descobert un Nou continent).

4. 3. El repartiment entre Espanya i Portugal.

-
Els Reis Catòlics demanen el dret de sobirania de les Noves terres al Papa per explorar-les i evangelitzar-les.

-Portugal que dominava la Ruta Africana de l’Atlàntic Reclama el mateix dret.

-Tractat de Tordesillas (1494) à Repartiment entre Espanya i Portugal a partir d’una línia imagínària a 370 llegües a l’oest de les illes Del Cap Verd.

4. 4. Els descobriment del Pacífic.

-Vascó Núñez de Balboa a l’any 1513 va organitzar una Expedició que va travessar l’istme de Panamà a peu i allà varen descobrir un Nou oceà (el Pacífic), que varen anomenar, per error, mar del Sud.

-Aquesta expedició va confirmar que Amèrica era un nou Continent i que per arribar a Àsia s’havia de continuar navegant cap a l’oest.

-Finalment va donar nom al nou continent Amerigo Vespucci, Navegant italià.

4. 5. La primera volta al món.

-1519 à expedició dirigida pel Portugués Fernando de Magallanes al servei d’Espanya, formada per cinc naus à l’objectiu era trobar un Pas marítim que comunicàs l’oceà Atlàntic i Pacífic per arribar a les illes de Les Espècies.

-Sortida del port de Sanlúcar de Barrameda (Andalusia) i Costejant sudamèrica varen trobar els pas entres l’Atlàntic i el Pacífic à Estret de Magallanes.

-Continuació de l’expedició fins arribar a les illes Filipines.

-Mort de Magallanes al 1521 à continua l’expedició Juan Sebatián Elcano.

-Tornada travessant l’oceà Índic i costejant Àfrica.

-Arribada 1522 a Sanlúcar de Barrameda à es confirma que la Terra Es rodona.

5. L’Europa del segle XV àcanvis Econòmics i socials:

   
   

-Recuperació demogràfica i econòmica à superació de la crisis de final De l’Edat Mitjana (Segle XIV).

-Els monarques acaparen una bona part dels poders polítics De la noblesa i els centralitzen a les seves mans.

5. 1. El Creixement Demogràfic i Econòmic.

-Desaparició de les grans epidèmies (Pesta Negra) i Recuperació dels camps i els conreus à creixement de la població.

-Augment de la Demandaà impulsa l’augment de La producció agrícola.

-Tornen a reprendre l’activitat les rutes marítimes: Mediterrani, Bàltic i mar del Nord.

-Desenvolupament del comerç à augment de la producció Artesana i creixement de les ciutats que eren centres comercials o ports Importants.

-Per fer els intercanvis à necessitat de moneda (mines de plata d’Europa i l’or del Sudan).

5. 2. L’Ascens de la Burgesia.

-Creixement del comerç i de les activitats manufactureres à acumulació de Beneficis en mans de la burgesia (Mèdici a Florència, Fugger a Alemanya).

-Poder econòmic basat en l’acumulació de capital i no en La propietat de terres à inversió en Activitats productives.

-Aparició de les primeres empreses capitalistes i inici Del capitalisme comercial (especialment a les ciutats vinculades a les rutes Del comerç marítim).

5. 3. L’Enfortiment de la Monarquia.

-La monarquia, amb l’ajuda de la burgesia, imposarà la Seva autoritat sobre tots els súbdits, inclosos la noblesa à monarquia autoritària.

6. La monarquia dels Reis Catòlics

   
   
   1. La Uníó de Castella i Aragó.

-1469: Matrimoni de Ferran (fill i hereu de Joan II rei de La Corona D’Aragó) i Isabel (germana d’Enric IV rei de Castella).

-1474: Mort d’Enric IV de Castella à inici de la Guerra Civil Castellana entre Isabel I la seva neboda Joana “la Beltraneja” (1474-1479).

-1479: Mort de Joan II d’Aragó à Ferran II el Catòlic, rei D’Aragó i victòria d’Isabel com a reina de Castella.  Uníó dels dos regnes:

·Uníó dinàstica.

·Cada regne va mantenir les seves fronteres, moneda, Sistema fiscal, lleis i institucions.

·Els reis catòlics varen actuar conjuntament en nom dels Dos regnes en les seves relacions amb els altres Estats.

6. 2. L’Expansió Territorial

-Objectiu dels Reis Catòlics à unir tots els territoris Peninsulars sota la seva corona.

-Política d’expansió territorial:

·
Conquesta del Regne Nassarita de Granada (1482-1492).  Aprofiten la força de la uníó de Castella i Aragó i la debilitat Musulmana per les seves lluites internes pel poder à darrer rei de Granada: Boabdil.

·
Conquesta del Regne de Navarra (1515).  Aprofiten la seva aliança amb França per justificar la conquesta d’aquest regne cristíà. Quedarà incorporat a Castella, però conservant les seves lleis i institucions.

Política d’aliances Matrimonials amb Portugal

.  Matrimoni de les Seves filles Isabel I María amb els reis de Portugal.  Aquesta política matrimonial donarà fruits en època de Felip II.

6. 3. Política Exterior.

-Doble objectiu:

·Àmbit Mediterrani-Europeu:

ØConquesta del Regne de Nàpols en front dels interessos de França i seguint la intervenció mediterrànea de la Corona d’Aragó.

ØConquesta de diverses places fortes del nord d’Àfrica:
Melilla, Orà i Bugia, amb La intenció de frenar els atacs dels pirates barbarescs.

ØEnvoltar a França d’enemics
: Aliances matrimonials amb L’Imperi Alemany i el Regne d’Anglaterra.

·Àmbit Atlàntic:  Consolidació de la sobirania sobre les Illes Canàries (1496), base del Futur Imperi castellà.

7. L’articulació de la Nova monarquia

   
   
   1. La Consolidació del Poder Reial.

-Regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) à imposició de un nou Model de monarquia autoritària, especialment a Castella: l’autoritat del rei Està per damunt de qualsevol altre poder.

-Corona d’Aragó:

·Continuen vigents les institucions medievals.

·El virrei, representa al monarca a cada territori de la Corona.

·Instauració de la insaculació (sorteig) a l’hora d’elegir Els càrrecs municipals à s’intenta evitar el Monopoli del poder per l’oligarquia urbana.

-Corona de Castella à es consolida el poder autoritari Del rei, reforma de les institucions.

7. 2. La Monarquia Autoritària a Castella.

Santa Hermandad

: Cos armat encarregat de Perseguir malfactors i criminals (intenta controlar als bandits i les lluites Nobiliàries).

-Les Corts es Mantenen com a òrgan consultiu.

-Creació dels Consells:
Nous òrgans consultius formats per juristes (experts en lleis) escollits i Pagats pel rei.

-Creació d’un exèrcit Professional i permanent en substitució de l’exèrcit feudal.

-Creació de l’Audíència Reial (o Chancilleria), que es convertirà en la principal institució Judicial del Regne.

-Creació de la Comptadoria Reial d’Hisenda, encarregada de la Recaptació i gestió dels imposts.

-Creació de la figura del Corregidor, funcionaris reials que presidien l’Ajuntament i que Exercien funcions governatives.

7. 3. Uniformitat Religiosa.

-Objectiu prioritari dels Reis Catòlics era unificar els Seus regnes sota una mateixa religió:

·Intent de conversió dels Jueus i posterior ordre d’expulsió d’Espanya (1492)

·Els musulmans inicialment varen poder professar la Seva fe però entre 1499 i 1502 varen ser obligats a Castella a la conversió Forçada o a l’exilià moriscs.

·Creació dels Tribunal De la Inquisició (1478) amb la intenció de mantenir l’ortodòxia catòlica i vigilar als Conversos.

Herència De Carles I

Per via Materna:

Corona de Castella:                                                                          Corona D’Aragó:

-Castella                                                                      -   Aragó

-Navarra                                                                                      -   Catalunya

-Granada                                                                                     -   València

-Canàries                                                                                     -   Balears

-Fortaleses Nord d’Àfrica                                      -   Sardenya

-Amèrica                                                                -   Sicília

                                                                                          -   Nàpols 

Per via Paterna:

Corona d’Àustria:                                                                             Corona De Borgonya:                                            

      - Àustria                                                                     - Països Baixos

      - Possessions alemanes dels Habsburg                      - Luxemburg

      - Dret al títol d’Emperador D’Alemanya                    - Franc Comtat

Va conquerir el Milanesat i la ciutat de Tunis.

L’apogeu de l’Imperi Espanyol

1.D’humanisme

1.1El Canvi de mentalitat

Les transformacions socials i culturals dels Segles XV i XVI varen ser tan profundes que aquesta etapa rep un nom propi: el Renaixement. Un dels seus trets essencials va ser el desenvolupament de D’humanisme, un corrent cultural que va arribar a la plenitud en el Segle XV i Començament del XVI.

Aquestes varen ser les característiques fonamentals De d’humanisme:

-Davant La mentalitat medieval, en què tot girava entorn de Déu, els humanistes es Preocuparen per l’esser humà. El consideraven el centre del mon i es dedicaren A estudiar el seu pensament, la historia i l’anatomia.

-Els Humanistes es varen inspirar en la literatura, la filosofia i l’art de L’antiguitat. Estudiaren els texts originals, en llatí i grec , sense Traduccions ni interpretacions medievals.

-D’humanisme Va defensar la cerca de la veritat a traves de la raó i l’experiència. Amb Aquesta finalitat, els humanistes investigaven, discutien els resultats i Defensaven el valor de la reflexió personal.

-Els Humanistes tenien una profunda curiositat. Aspiraven a saber de tot; no volien Ser especialistes en una mataria, sinó savis.

1.2Els Mitjans de difusió de d’humanisme

La invenció de la impremta per Gutenberg devers l’any 1440 permeta publicar una quantitat de llibres inimaginable anteriorment, Perquè ja no feia falta copiar manualment cada exemplar. Gracies a això vaga Descendir molt el preu dels llibres i en va augmentar la venda.

Les acadèmies varen ser el lloc en que es varen Desenvolupar i difondre els estudis humanístics. S’hi reunien savis i erudits Per intercanviar idees.  Entre d’altres Va destacar l’Acadèmia Platònica de Florència. Algunes universitats també varen Incorporar els principis de d’humanisme.

2.La Reforma

2.1La Crisi de l’Església

Al final de l’Edat Mitjana hi havia en alguns sectors de La societat europea un malestar profund contra certes practiques de l’Església Catòlica.

Els crítics opinaven que les altes jerarquies vivien Envoltades de luxes i riqueses, cosa que atemptava contra  els principis de la religió c cristiana. A Mes a mes, denunciaven que gran part de la clergat tenia una formació escassa i No sabia o no volia exercir correctament les tasques pastorals. A aquesta Situació s’afegia el fet que molts de càrrecs eclesiàstics es compraven i els Compradors a vegades no tenien autèntic vocació religiosa.

Un altre motiu d’escàndol eren les indulgencies, un Document que emetia el papa pel qual es comprava el perdo dels pecats.

2.2La Reforma luterana

El 1515 el papa Lléo X anuncia la concessió de Noves indulgencies a qui dones doblers per pagar la construcció de la basílica De Sant Pere. El monjo alemany Martí Luter hi va respondre amb les 95 tesis Contra la publicació t’indulgencies, en que criticava durament el papa. Aquest Li ordena que reconegués públicament que s’havia equivocat. Martí Luter no ho Va fer i va ser excomunicat.

Testa aquell moment, Luter va començar a difondre les Seves idees, fet que va ser l’origen del luteranisme, que Te com a principis basics aquests.

-Les Persones que salven per la fe, no per les obres.

-Els Creients es relacionen directament amb Déu per l’oració, sense necessitat que Els sacerdots facin d’intermediaris.

-L’única Font de veritat son els texts sagrats. Cada persona pot interpretar la Bíblia, Sense que hagi d’acceptar la interpretació de l’Església.

-Dels Set sagraments nomes dos son vertaders: el baptisme i l’eucaristia.

-El Culte a la Verge i als sants ha de ser prohibit.

- A mes a mes, Luter nega l’austeritat del papa.

Aquestes idees eren irreconciliables amb l’ Església catòlica. Per això, els luterans, que començaren a ser anomenats Protestants, deixaren de pertànyer-hi.

2.3L’expansió De la Reforma

Un dels mes influents va ser el calvinisme, predicat per Joan Calvi. La seva doctrina es basava en la predestinació: les persones Estaven condemnades o salvades en néixer, sense importar les seves obres.

El rei angles Enric VIII es volia divorciar de la seva Esposa, Catalina d’Aragó, i casar-se amb Anna Bolena. Però el papa no li va Concedir el divorci. El 1534, Enric VIII decidí crear la seva pròpia Església, L’Església anglicana, al capdavant de la qual hi hauria el rei i no el papa.

3.La Contrareforma

3.1Contrareforma

La contrareforma va ser un moviment reformador en El si de la mateixa Església catòlica. Va sorgir amb l’objectiu de posar fre a La reforma protestant i millorar el funcionament de la església.

En 1545 es va reunir en concili de Trento, amb L’objectiu d’aconseguir la reconciliació entre catòlics i protestants. S’hi Varen prendre les resolucions següents:

-Es Confirma la doctrina elaborada per l’Església al llarg dels segles; la validesa Dels sagraments , la primacia del papa, el culte a la Mare de Déu i als sants i A la validesa de les bones obres per assolir la salvació.

-Es Fundaren seminaris per millorar la formació dels sacerdots. També es va instar Els sacerdots. També es va instar els sacerdots i monjos a dur una vida Exemplar.

-Es Crearen nous mitjans per estendre la doctrina catòlica entre la societat. Els Principals varen ser el catecisme i les noves escoles.

-Es Ve enfortir el tribunal de la Inquisició i s’elabora un índex de llibres Prohibits.

Per posar en practica les mesures de Trento es Varen crear nous ordres religiosos i se’n reformaren altres. La companyia de Jesús, fundada per Ignasi de Loiola el 1540, fou el millor suport amb que van Comptar els papes per estendre la doctrina contrareformista. Els jesuïtes varen Crear nombroses escoles i centres d’estudis superiors per donar una bona Formació als alumnes i transmetre’ls el dogma catòlic. També varen fundar Missions en molts de llocs del mon.

4.L’Imperi de Carles V

4.1Els problemes interns

Carles va néixer a Flandes. Quan va arribar a Espanya el 1516, era un rei estranger. Va dur molts de nobles flamencs als Quals va donar els principals càrrecs de govern i va gastar grans quantitats de Doblers per aconseguir el nomenament com a emperador del Sacre Imperi. L’any 1520 se n’anà cap a Alemanya.

Aquests fets provocaren l’esclat de la rebel·lió De les Comunitats a Castella. La revolta va fracassar, però suposa un canvi en La forma de governar de Carles: Els castellans varen accedir a llocs en el Govern

4.2Els problemes exteriors

L’objectiu  De Carles V va ser unificar la cristiandat, però la seva política va Trobar oposició.

-Amb Francesc I de França va estar en guerra tot el regnat per l’hegemonia d’Europa.

-L’Expansió De l’Imperi turc implicava una amenaça constant a la Mediterrània.

-El Problema mes greu va ser el suport de part dels prínceps alemanys al Luteranisme.

 Després D’algunes guerres de religió, reconegué a la Pau d’Augsburg la llibertat Religiosa.

L’any 1556, Carles, decebut per aquests fracassos, Va lliurar el Sacre Imperi al seu germà i la resta de possessions al seu fill.

5.La monarquia hispànica de Felip II

L’any 1556 l’emperador Carles V abdica i va cedir els territoris espanyols, italians I flamencs al seu fill Felip II

A Mes a mes, Felip II era fill d’una infanta portuguesa. El 1580 el rei de Portugal va morir sense hereus i Felip II reclama els drets damunt la corona Portuguesa, que obtingué aquell mateix any. Les possessions de Portugal S’estenien per Africà, Àsia i el Brasil.

5.1Els objectius de Felip II

Objectius:

-La Conservació de l’herència patrimonial. Felip II considerava que tenia L’obligació de mantenir tots els territoris que havia heretat i de Transmetre’ls als seus successors.

-La Defensa del catolicisme. Per a Felip II la monarquia hispànica era la gran Defensora del catolicisme davant l’islam i davant l’expansió del Protestantisme.

6.Govern Provisional (1868 - 1870)

-Divisió De l’escut en cinc casernes actuals.

-Recuperació De les columnes d’Hèrcules.

-Escut Nacional (els anteriors representaven símbols dinàstics).

-Corona Mural (falta de un nou rei).

-Nomes Es coneixien representacions en monedes.

6.1Comparació 1868/1870 - actualitat

Se conserva actualment les columnes d’Hèrcules (coronades) y la divisió en cinc casernes (ara, afegint-li la flor de lis dels Borbons)