Molles i unions elàstiques

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,42 KB

12. En què consisteix la uníó amb reblons? Quan creus que és necessària?
S’ha d’introduir en els forats fets prèviament en les peces que ha d’unir un rebló. La part que surt d’aquest rebló s’ha de picar fins a formar la mateixa cabota de l’altre extrem. El fet de picar la part de rebló que sobresurt de les peces que s’han d’unir fa que el material ompli tot el forat de les peces, i dóna com a resultat una compressió entre les dues peces que n’impossibilita el moviment.
Quan s’han d’unir peces planes de poc gruix que no admeten la soldadura o peces en què la quantitat de soldadures podrien provocar tensions internes en el material capaces de deformar-lo.
13. De quin material poden estar fets els reblons?
El material del rebló sol ser molt divers, dependrà de la força que hagi de fer la uníó. Es poden trobar d’acer suau, de coure, d’alumini...
15. Anomena les diferents formes de reblar.
Unions per recobriments, unions per cobrejuntes i unions amb dos cobrejuntes.
16. Quines són les característiques més importants d’una rosca?
El pas de rosca, la inclinació de l’enrotllament del filet i la geometria.
18. Anomena els diferents tipus de rosques i esmenta alguna aplicació.
Existeixen moltes formes geomètriques de filets, cada una amb una finalitat diferent: formes triangulars (que es fan servir per la subjecció de peces), formes trapezials i quadrades (per transmetre forces importants), formes arrodonides (per buscar estanqueïtat, utilitzades per material contra incendis), formes tallants o autoroscants (que es fan servir per xapes molt fines)...
19. Explica quines són les característiques de la rosca mètrica?
El filet té forma triangular i l’angle que formen els costats és de 60º, formant un triangle equilàter.
20. Quines característiques s’han de conèixer per anar a comprar un caragol, una femella i una volandera a una ferreteria?
Per anar a comprar caragols, femelles i volanderes d’un mateix mètric, només cal definir el mètric del caragol, la forma de la cabota i la seva llargada. Pel que fa a les femelles i volanderes, només ens cal dir si han de ser antiblocants o no.
21. Quines són les funcions d’un passador?
Assegurar la uníó de dues peces cilíndriques que han d’encaixar quan treballen a tracció o compressió, la qual cosa en permet la intercanviabilitat.
22. En quines ocasions faries servir una claveta, i en quines un passador?
Quan els esforços són petits i quan interessi assegurar la posició recíproca de dues peces, per exemple la part superior i inferior d’una caixa de canvi de marxa d’un cotxe o d’un motlle per foneria.
En canvi, la claveta s’utilitza quan s’ha de transmetre un parell de gir i al mateix temps assegurar la immobilitat axial de les peces que uneix.
23. Què és una claveta? I una entalla? Quins tipus d’esforços poden transmetre o aguantar?
Les clavetes són unes peces, generalment d’acer, que van ubicades dins uns rebaixos o entalles d’una geometria determinada fetes a l’eix i al forat de les peces a unir.
24. Quina és la diferència entre una claveta i una llengüeta?
La diferència és que la claveta fa treballar la seva cara superior i les laterals per subjectar les peces que cal unir. En canvi, la llengüeta, com que ha de permetre el desplaçament axial de les peces acoblades sense deixar de transmetre el parell de gir, fa treballar les seves cares laterals.
25. Quines són les funcions de les molles i de les unions elàstiques?
Tenen la funció d’absorbir energia o com a càrregues de xoc, per exemple molles per als xassís d’automòbils i molles per a topalls en els vagons de ferrocarril. Com a element motor o font d’energia, per exemple la corda dels rellotges. Per produir una força o pressió, per exemple per mantenir les superfícies de fricció dels embragatges, el contacte entre una lleva i el seu seguidor i per absorbir vibracions de les màquines.
26. Quin tipus de molla es fa servir en els rellotges que funcionen amb corda? Per què?

La molla d’espiral.  Aquestes molles tenen la capacitat d’acumular energia en ser estirades, en el cas del rellotge en ser cargolada.
27. Camions, remolcs i en general vehicles pesants duen molles de ballesta en les suspensions. Saps per què?

Aquest disseny està pensat per aguantar molt de pes.

28. De quin material estan fetes les molles que absorbeixen les vibracions? Raona la resposta

De goma que s’utilitza en les suspensions de màquines, vehicles, aparells per esmorteir vibracions, xocs i soroll.

29. Quin nom reben les molles que asseguren el retorn de les mines dels bolígrafs?  Molles de compressió

31. Quina és la funció d’un rodament? Quines en són les parts més importants?

El rodament és un element intermedi muntat entre dos òrgans d’un mecanisme que giren l’un respecte de l’altre per aconseguir que la fricció entre ells sigui mínima, i al mateix temps assegura que aquests dos òrgans quedin units.

Un rodament generalment està constituït per quatre parts:  – Un anell exterior. La seva part exterior entra a pressió dins l’element que gira o dins l’element fix i la seva part interior serveix de pista de rodament dels cossos rodants. – Un anell interior. La seva part interior pot estar lligada a l’element que gira o a l’element fix i la seva part exterior serveix de pista de rodament dels cossos rodants. – Cossos rodants. Aquests cossos fan que el fregament sigui només el que provoquen els cossos rodants en girar per les pistes. En funció dels esforços que han de suportar solen tenir diferents geometries, de forma: de bola, cilíndrica, cònica, esfèrica o d’agulla. – Separadors. Que fan la funció de tenir els cossos rodants equidistants entre ells.

32. Quins són els coixinets que poden treballar radialment?

El rodament rígid de boles té una capacitat de càrrega radial molt gran.   El rodament d’una filera de boles amb contacte angular pot suportar càrregues radials i axials.   El rodament de rodets cilíndrics és pensat per suportar càrregues radials grans.   El rodament de rodets cònics és capaç de resistir càrregues radials i axials a la vegada.   I el rodament d’agulles per contactes radials.

33. Quan parlem de força axial, radial i obliqua, a què ens referim?
Quan la força que ha d’aguantar el rodament és perpendicular a la línia imagínària que passa pel centre del coixinet se l’anomena força radial, i quan aquesta força és paral·lela a aquesta línia imagínària o de centres rep el nom de força axial. La combinació de les dues forces es coneix amb el nom de força obliqua.
34. En què consisteix la lubrificació? Per què és tan important?

La lubrificació consisteix en la col·locació d’unes substàncies: els lubrificants, entre les superfícies que llisquen en contacte mutu de peces mòbils per tal de disminuir les pèrdues d’energia i el desgast que es produeix entre elles. La lubrificació és important perquè disminueix la fricció entre peces que n’evita el desgast al mateix temps que produeix estalvi d’energia.
35. Quines són les característiques més importants que ha de tenir un bon lubrificant?
Reduir la fricció entres les peces mòbils. Actuar com a refrigerant. Suportar les agressions dels possibles contaminants (aigua, aire, partícules en suspensió,...) que es barregen amb el lubrificant.
36. Per què l’oli sintètic permet guanyar parell motor?
Perquè en tenir les molècules més uniformes disminueix la fricció entre elles de manera que també disminueix la fricció entre els òrgans que lubrifica.
37. Quins són els dos tipus de lubrificació més emprats? Quan és més adient aplicar-ne un o l’altre?
Lubrificació amb olis i lubrificació amb greixos. La primera es adient per màquines amb velocitats altes on a més de disminuir la fricció cal refrigerar i eliminar les partícules sòlides que es formen. En canvi la segona és més apte per al manutenció de coixinets i rodaments sense necessitats de refrigeració o de neteja.
38. Quines són les característiques més importants dels olis sintètics (SHC)?
Els SHC tenen totes les molècules de la mateixa mida i configuració; en canvi, els olis minerals derivats del petroli no tenen una estructura molecular uniforme i les seves propietats varien en funció de la qualitat i l’origen del cru.   Els avantatges dels SHC respecte dels olis convencionals són les següents:   - Estalvi d’energia, la fricció interna de l’oli es redueix perquè les molècules són uniformes. - La duració d’un sintètic és entre 5 i 10 vegades més llarga que la d’un oli convencional. - Menys susceptibles a l’oxidació per l’increment de la temperatura. - Gran estabilitat tèrmica i més fluïdesa a baixes temperatures. - Per contra el preu pot ser 5 vegades superior al d’un oli convencional.

Entradas relacionadas: