Modificació i Extinció dels Drets Subjectius: Límits i Exercici

Modificació dels Drets Subjectius

Es pot produir per una modificació en la persona o en la cosa:

Modificació en la Persona

Subrogació personal: implica un canvi de titularitat, és a dir, un canvi del subjecte de drets i obligacions.

Modificació en la Cosa

Subrogació real: canvi en la cosa de la qual sóc titular i tinc drets i obligacions.

També es podrà fer una novació sobre el contracte que comporti el canvi en alguna de les clàusules del contracte.

Extinció dels Drets Subjectius

Es produeix quan els drets subjectius deixen d’existir totalment.

Causes

• Compliment del contracte (préstec).
• Acabament del termini o condició establerta (durada de l’usdefruit).
• Desaparició de la cosa totalment (el propietari d’un animal i aquest mor).

Altres vegades es produeix la pèrdua d’un dret, però no la seva extinció. Exemple: expropiació (el dret de propietat continua existint, però s’ha perdut parcialment).

Una altra causa d’extinció del dret pot ser la renúncia (acte de declaració unilateral que no necessita el consentiment de cap altra persona). Exemple: es pot renunciar al dret d’usdefruit, i aquest pot desaparèixer o passar a una altra persona.

Respecte a la Renúncia (Art. 6.2 Codi Civil)

La renúncia serà vàlida sempre que no perjudiqui l’interès, l’ordre públic ni a tercers. La renúncia és un acte de declaració unilateral del titular del dret i no necessita el consentiment de cap altra persona.

Exercici dels Drets i els seus Límits (Bona Fe i Abús de Dret)

L’Exercici dels Drets Subjectius

Les persones titulars de drets subjectius estan legitimades activament per reclamar la protecció dels seus drets. Als subjectes amb obligacions se’ls pot reclamar el compliment per via judicial o extrajudicial (legitimació passiva).

Límits del Dret Subjectiu

• Límits Naturals: Deriven de la pròpia naturalesa del dret. No és un dret absolut; la llei estableix limitacions (on i com es pot construir, distància amb finques veïnes, etc.).
• Límits en la Col·lisió de Drets: Enfrontament de dos drets. Exemple: dues persones afirmen ser propietàries d’un bé immoble. La llei diu que el propietari serà qui primer inscrigui en el registre de la propietat o qui tingui el títol més antic.
• Límits Genèrics: Afecten tots els drets, especialment el principi de bona fe.

Art. 7.1 Codi Civil

Els drets s’hauran d’exercir d’acord amb les exigències de la bona fe. És un model de conducta èticament i socialment considerat correcte, desenvolupat per la jurisprudència. La bona fe es pot oposar com a excepció quan es demana el compliment d’una obligació o s’oposa un dret (Exceptio Doli). Aquest principi s’aplica de manera subsidiària, quan no hi ha cap altra norma aplicable.

A vegades, hi ha normes específiques que defineixen la bona fe en casos concrets (usucapió). A Catalunya, no es té en compte el principi de bona fe en la usucapió, però a Espanya sí.

Abús de Dret (S’utilitza de Forma Subsidiària)

Acte o omissió emparat per la llei que sobrepassa els límits normals de l’exercici del dret, perjudicant una tercera persona (Art. 7.2 C. Civil). Si no hi ha norma que ho prohibeixi, es pot acudir als tribunals al·legant abús de dret.

L’abús de dret pot generar una indemnització, la cessació de la conducta o mesures per atenuar els danys. Exemple: un hort al costat de la finca veïna que, tot i no estar prohibit, causa molèsties.

Els Límits Temporals de l’Exercici dels Drets (Prescripció i Caducitat)

Prescripció

• Adquisitiva (Usucapió): Adquisició d’un dret pel transcurs del temps en qualitat d’amo de forma continuada, pacífica, pública i ininterrompuda.
• Extintiva: Extinció del dret a reclamar a una persona pel transcurs del temps, per evitar la inseguretat jurídica.

Drets que no Prescriuen Segons la Llei

• Declaració d’hereu (si ningú no ho posseeix).
• Acció de divisió de la cosa comuna.
• Partició de l’herència.
• Delimitació de finques contigües.
• Elevació d’un document privat a escriptura pública.
• Totes aquelles de caràcter indisponible.

Característiques que Diferencien Prescripció de Caducitat

• La prescripció no s’aprecia d’ofici pels tribunals; la caducitat, sí.
• El jutge no pot desestimar una prescripció sense que les parts l’hagin al·legat.
• Els terminis de caducitat es poden apreciar d’ofici.
• La prescripció es pot interrompre si algú reclama la satisfacció de la prestació, reiniciant el període.

Al·legació de Prescripció

La farà aquella persona que tingui un interès legítim. L’efecte és l’extinció de l’obligació de pagar.

Suspensió del Termini de Prescripció

Durant la suspensió, no es computen els terminis, però un cop finalitzada, la prescripció continua amb els terminis anteriors. La suspensió es possible al Codi Civil Català, però no a l’espanyol.

Causes de la Suspensió

:força major: la persona titular del dret a satisfer no la pot exercir per força major en els sis mesos anteriors a l’acabament del termini de la prescripció.
Minoria d’edat o incapaç, i no hi ha representant legal, es suspenen els terminis de prescripció.
Pretensió entre conjugues mentre dura el matrimoni també es suspenen els terminis
Pretensions entre pares i fills, es suspèn la prescripció fins que s’extingeix la potestat
Pretensions tutor, curador, l’acollidor e el menor o incapaç mentre s’exerceixi aquests càrrec.
Pretensions entre les persones cridades a heretar l’herència jacent mentre l’herència no s’accepti.
La suspensió també s’ha d’al·legar per la part, no es pot d’ofici, l’únic excepció es la prescripció que afecti a persones menors o incapaços.
TERMINIS DE PRESCRIPCIÓ ( ART 121- 20,21,22 C. CIVIL CATALÀ):Poden ser diferents als establerts a la llei si les parts així ho acorden i la llei permeten que s’incrementin fins els doble ho es redueixin fins la meitat.A partir del moment en que s’hagi satisfet la prestació o a partir del oment que es té coneixement de les circumstàncies que permeten exercir una determinada acció, es començarà el còmput de la prescripció. Els terminis de prescripció són uns, però quant s’aplica la suspensió o be les persones no hagin pogut conèixer el seu dret a demanar una indemnització, s’entendrà que aquestes indemnitzacions prescriuen per el termini ininterromput de 30 dies.