Modificació del contracte de treball
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,42 KB
La Constitució com a norma jurídica:
Malgrat històricament hagi hagut doctrines que
Discutiren el caràcter normatiu de la Constitució, actualment totes aquestes
Doctrines han estat totalment superades. Per això hem de remarcar l´ indiscutible caràcter de la Constitució
Com a norma jurídica, és a dir, actualment la Constitució té un indiscutible
Valor jurídic.
La Constitució és la norma suprema inqüestionable. Però d´ altra banda no tots els articles de la
Constitució tenen el mateix valor o eficàcia jurídica. La Constitució té ple valor jurídic com a norma. Això
Ho podem veure amb l´ article 9.1 de la Constitució: “Los ciudadanos y los poderes públicos están sujetos a la Constitución
Y al resto delordenamiento
Jurídico.”
La Constitució com a norma suprema:
És la norma suprema de l´ Ordenament jurídic estatal, és a dir, es troba en la cúspide de la piràmide de jerarquia normativa. Això Suposa que la norma suprema tingui dos tipus de manifestacions:
1.Supremacia formal. Títol X de la CE: Això Significa que la Constitució està sotmesa a un procediment molt rígid i exigent Per poder modificar-la o substituir-la. Aquests dos procediments per modificar Substituir la Constitució estan prevists bàsicament en el Títol X, de la Reforma Constitucional:
-Procediment Ordinari de modificació (Article 167 CE): Artículo 167.
Així veiem que com a norma general, per aprovar una reforma De la Constitució, es necessita 3/5 parts de cada una de les Cambres, establint Així una majoria molt qualificada. Sabem que una majoria simple es aquella que suposa la majoria Dels vots positius dels presents votants, però què és un majoria qualificada?
Per a que es doni un resultat positiu, una majoria Qualificada requereix uns requisits superiors, ja que és més estricte i per Tant, es necessita un major nombre de vots. Un exemple de majoria qualificada és la majoria absoluta (totalitat del cos de votants), que es necessita per Aprovar les lleis orgàniques.
Però encara existeixen majories més qualificades, per exemple Aquest cas de 3/5, que suposa el 60% dels votants, per tant veiem com és un Procediment molt més rígid. Sinó es posa d´ acord, es crea una comissió paritària dels Membres del Congrés i del Senat per intentar consensuar un text. Però si encara Així no fos possible l´ acord, la Constitució preveu una solució alternativa: S´ aprova la reforma amb el vot positiu de 2/3 (66%) del Congrés de Diputats, Sempre que el Senat ho hagués aprovat per majoria absoluta. Amb això veiem com Se li dona més pes al Congrés de Diputats.
En principi aquest procediment podria acabar aquí, però la
Constitució preveu que en un termini de 15 dies, si al menys 1/10 part (10%)
Dels membres de qualsevol cambra hi estan d´ acord, es pot sol·licitar un
Referèndum (votació popular per veure si els ciutadans accepten o no la reforma
constitucional)
.
En relació a la modificació de la Constitució, està prohibida La iniciativa popular, és a dir, els ciutadans no poden promoure la reforma de La Constitució.
-Procediment Extraordinari de modificació(Article 168 CE): Artículo 168.
Per tant, quan s´ aplica aquest procediment? En uns supòsits Molt concrets: quan es vulgui canviar tota la Constitució o aspecte que afectin Al Títol Preliminar (drets fonamentals strictu sensu, articles 1 -9), al Capítol II Secció I (dels drets fonamentals i de les llibertats públiques, Articles 15-29) del Títol I, o del Títol II (de la Corona, articles 56-65).
I com és aquest procediment Extraordinari?
Primer es necessita que les Corts Generals, per una majoria Qualificada de 2/3, aprovi la modificació de la Constitució i ràpidament Dissoldre les Corts perquè es produiran eleccions que elegiran les noves Corts.
Seran aquestes noves Corts qui ratifiquin la voluntat de Modificar la Constitució, discutir-la i aprovar-la per 2/3 de cada Cambra. Aleshores, és fa referèndum.
2.Supremacia material (condicionaments jeràrquics): La Constitució com a norma suprema implica que sigui jeràrquicament superior.
1ª Conseqüència: La Superlegalitat material de la Constitució: Com a conseqüència d´aquesta supremacia material trobam la “Superlegalitat” de la Constitució, és a dir, com a norma o llei fonamental, Cap altra norma pot contradir-la. Si ho fa, implicarà la seva invalidesa i Alhora, que sigui declarada invàlida implica que sigui eliminada de l´ Ordenament jurídic. Per tant, tota norma ha de ser compatible, s´ ha d´ adequar I hade respectar la Constitució (Necessària la compatibilitat amb La Constitució com a requisit per la validesa).
Precisament per això, és pot veure la importància de garantir Que no hi hagi normes que atemptin contra la Constitució.Ella mateixa ha creat un sistema de depuració de les lleis a Través d´ un òrgan molt important: el Tribunal Constitucional, el qual té en Exclusiva l´ anàlisi i determinació de la possible inconstitucionalitat de les Normes de rang de llei i per tant, la concreta declaració de invalidesa (l´ Existència de jurisdicció constitucional).
La invalidesa: Però quins són els mecanisme que Empra el Tribunal Constitucional per declarar la invalidesa de les normes? El Recurs de inconstitucionalitat i la Qüestió de inconstitucionalitat.
Per tant, pot un jutge ordinari declarar la Inconstitucionalitat d´ una norma amb rang de llei? No, perquè és competència Exclusiva del Tribunal Constitucional declarar la invalidesa o anulació d´ una Norma amb rang de llei anticonstitucional.
Però què passa si la inconstitucional és una norma Reglamentària? Respecte als reglaments, en alguns casos, només en supòsits Molts concrets, el Tribunal Constitucional pot declararin la constitucionalitat.Però no només ell. El Tribunal de Justícia de lo
Contenciós- Administratiu també pot declarar l´
anticonstitucionalitat d´ una norma Reglamentària i declarar la seva
invalidesa.
Això és el que anomenem la Distribució de poders de control.
2ª Conseqüència: La CE com a Paràmetre interpretatiu: La Constitució és el primerparàmetre interpretatiu de la resta de les normes de l´ Ordenament Jurídic. Això significa que:
-La Constitució com a context sistemàtic: En primer Lloc, que totes les normes de l´ Ordenament jurídic s´ han d´ interpretar i Aplicar d´ acord amb lo que estableix la Constitució. Quan llegim qualsevol Altre norma sempre hem de tenir la Constitució com a punt de referència Interpretatiu, d´ acord amb els principis i regulacions continguts en ella.
-La Constitució com a norma integradora: A una Determinada realitat pot ocórrer que existeixi regulació expressa, és a dir, Que hi aparegui qualsevol tipus de llacuna normativa. Per solucionar aquesta Llacuna, el primer paràmetre a tenir en compte serà la Constitució.
-Interpretació conforme: Finalment, pot donar-se el cas De que qualsevol altra norma permeti diverses interpretacions. Aleshores, Haurem de seguir la interpretació que més s´ integri i es correspongui amb la Constitució.