La modernització econòmica a l'Espanya del segle XIX

Una nova legislació mercantil

Al començament del segle XIX, a Espanya hi havia una gran quantitat de normes comercials, pròpies de cada territori històric, a les quals calia afegir una gran diversitat de sistemes de pesos, mesures i comptes monetaris. Era, doncs, necessari crear un mercat únic que regulés de manera uniforme la legislació comercial i finalitzés amb les duanes interiors del país.

Els governs liberals van anar legislant en aquesta línia d’uniformitat i el 1841 suprimiren la darrera de les fronteres interiors. Més endavant, les publicacions del Codi Penal (1848) i del Codi Civil (1889) van proporcionar regles generals sobre qüestions mercantils i delictes econòmics que van afavorir la creació del mercat únic.

La unificació del sistema monetari: la pesseta

Durant la primera meitat del segle XIX, a Espanya hi havia un gran caos monetari a causa de la convivència de diverses monedes i sistemes de compte, juntament amb una alta circulació de moneda estrangera i de les antigues colònies. Calia unificar el sistema monetari i, l’any 1868, el català Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda, va instaurar la pesseta com a moneda única amb una equivalència amb el valor de l’or i la plata. El nou sistema es va implantar a poc a poc.

Sis anys més tard, el 1874, el ministre d’Hisenda José de Echegaray va establir una segona mesura que ajudaria a l’expansió del nou sistema monetari: l’emissió en exclusiva, per part del Banc d’Espanya, de bitllets de paper moneda amb la nova unitat de compte, la pesseta.

La unificació del sistema d’impostos

Un altre dels problemes que presentava la creació d’un mercat únic era l’existència d’un sistema d’impostos arcaic que no era controlat per l’Estat. Hi havia zones, com ara Castella, que tenien més de cent tipus d’impostos diferents. Aquest obstacle per al comerç va canviar a partir del 1845, amb la reforma portada a terme pel ministre d’Hisenda, Alejandro Mon, que reduïa el sistema d’impostos a cinc grans grups:

• Immobles
• Conreus
• Producció industrial
• Consum
• Inquilinats (lloguer que paga un inquilí per viure en una casa) i hipoteques

Malgrat que el sistema de recaptació mai no va funcionar correctament i que el frau fiscal va ser força elevat, el nou sistema d’impostos va modernitzar la fiscalitat i es va mantenir relativament estable durant tot el segle XIX.