Modernisme vs Noucentisme: característiques, coincidències i avantguardes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,64 KB
Modernisme vs Noucentisme
Modernisme (—1911) vs. Noucentisme (1906—)
El noucentisme es defineix per oposició al modernisme i, alhora, n'és el continuador natural. S'insereix dins la renovació cultural posada en marxa pels modernistes i n'aprofita tot allò pragmàtic, gràcies a la confluència d'interessos de polítics i intel·lectuals. Van continuar el projecte de creació d'una cultura catalana moderna i de transformació de la societat, ja que tenien el poder polític i les infraestructures. Es defuig de l'idealisme irrealitzable i dels extremismes radicals que s'oposen als interessos de la classe burgesa.
Coincidències
- Procés de transformació de la cultura i la societat catalanes.
- Antiparlamentarisme i europeisme.
- Lluita per la creació d'una llengua literària apta per a tothom.
Divergències
Modernisme
- Ruralisme, localisme i romanticisme.
- Els artistes estan aïllats i sovint s'oposen al poder polític.
- Propostes idealistes i radicals.
Noucentisme
- Classicisme, civilitat, cosmopolitisme i arbitrarisme.
- Els intel·lectuals col·laboren estretament amb el poder polític; ideologia conservadora.
- Propostes realitzables a curt termini.
Mots clau Noucentisme
Definició i context
- Definits per Eugeni d'Ors.
- És un projecte ideològic i estètic.
- Es vol la construcció de la "Catalunya ideal".
Imperialisme
- Enric Prat de la Riba i la Lliga regeneracionista.
- Regenerador intern i extern.
- Volia comprometre tots els organismes públics i privats en un projecte totalitzador (transformar la realitat conflictiva deguda a la lluita de classes).
- Projecte burgès que volia convèncer la societat d'una manera civilitzada per mitjà d'idees i cultura.
Projecte de país
Catalunya basada en quatre paraules:
- Autònoma
- Liberal
- Culta
- Cosmopolita
Arbitrarisme i civilitat
- Arbitrarisme: concepte d'«àrbitre» com a model de civilitat i classicisme.
- Civilitat: identificar la "Catalunya ideal" amb la "Catalunya ciutat". Ideal ciutadà: davant la solitud del món rural es creen biblioteques, museus i vida de relació (sorgeix de la interpretació idealista del món clàssic).
Classicisme
- Interès pel classicisme de les proporcions, l'harmonia i l'equilibri.
- Reivindicació de la mediterraneïtat.
- S'atribuïen el seny, la raó, la claredat i la llum del paisatge mediterrani.
Josep Carner
Biografia breu i trajectòria
- Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres.
- Era una persona molt culta.
- La 3a i 4a etapa estan marcades per la Guerra Civil i l'exili.
Etapes creatives
- 1a etapa – Iniciació: influïda per la poesia modernista i la poètica verdagueriana.
- 2a etapa – Noucentista: consolidació de Carner com a poeta; creació de la figura del dandi.
- 3a etapa – Postsimbolisme: humanització de la poesia; interès per les coses senzilles; contemplació filosòfica de l'existència.
- 4a etapa – Metafísica: reflexió sobre el destí de l'ésser humà, especialment en obres com Nabí.
Obres destacades
- Fruits sabrosos: llibre de gran perfecció formal, ple de noms grecs; visió idíl·lica de la natura.
- Auques i ventalls: l'ironia és una marca de la poesia carneriana.
Avantguardisme
Futurisme (1909–1920)
El futurisme fou creat per F. T. Marinetti. Proclamava una ruptura total amb el passat i la tradició. Defensa la lluita i la violència; exalta l'esport, la velocitat i el dinamisme, les invencions tècniques i mecàniques, l'aventura i el risc. Manifestava el culte al jo i a la joventut, i va intentar acostar-se al feixisme italià.
Tècniques literàries futuristes
- Destrucció de la sintaxi (ús de l'infinitiu com a forma verbal predominant; supressió de l'adjectiu i de l'adverbi en molts casos).
- Abolició de la puntuació i de les majúscules.
- Ús de signes aritmètics i musicals.
- Paraules en llibertat.