Modernisme i Societat a Catalunya: Segle XIX - XX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,11 KB
Introducció a la societat de l'època
Durant els darrers anys del segle XIX i els primers del segle XX, Catalunya va experimentar una enorme transformació (expansió econòmica i industrial, creixement de les grans ciutats...).
- El catalanisme va evolucionar cap a posicions polítiques diversificades. Els ideals polítics es van estendre amb força arreu del país. El 1901 va néixer la Lliga Regionalista.
- Les dures condicions de treball van provocar una presa de consciència a la classe obrera que es va organitzar en sindicats de tendència socialista i anarquista.
El Modernisme
A principis dels anys noranta del segle XIX va sorgir un desig de modernitat. Van deixar de mirar cap a Madrid i de tenir com a referent la cultura espanyola, per emmirallar-se en França, Alemanya, Anglaterra i els principals centres culturals europeus. Aquest procés, anomenat modernisme, era hereu de la Renaixença i del catalanisme que la primera havia format. S'estén des del 1890 fins al 1910 i se sol dividir en dos períodes:
- Té dos nuclis: L'Avenç i Santiago Rusiñol i les festes modernistes de Sitges.
- El modernisme es consolida com a moviment, i el Joventut.
El modernisme va néixer per l'enfrontament entre l'artista i la societat.
Figures destacades del Modernisme
- Poesia: Joan Maragall
- Novel·la: Víctor Català, Raimon Casellas, Prudenci Bertrana i Josep Pous i Pagès
- Dramaturgs: Santiago Rusiñol
Defectes que entorpeixen la comunicació
Vaguetats o imprecisions, significats impropis, paraules comodí, repetició innecessària d'un mot, barbarismes, vulgarismes i barreja de registres.
Joan Maragall
Era fill d'una família de burgesia tèxtil. Va estudiar la carrera de Dret. Sense vocació per l'activitat empresarial de la família ni per l'exercici de l'advocacia, va haver de dedicar una part de la seva vida al negoci familiar i fins als 30 anys no va començar a destacar com a poeta i periodista. El 1890 va ingressar al Diari de Barcelona i va col·laborar amb L'Avenç. Va introduir les idees del filòsof alemany Nietzsche, va traduir Goethe i altres escriptors alemanys. Té dos grans blocs:
- Espontaneïsta i regeneracionista, compromès amb la seva època i la seva classe, la burgesia.
- Influències de Nietzsche.
Escola Mallorquina
Un grup de poetes units per l'origen geogràfic però també pel fet de compartir una sèrie de característiques poètiques, com la visió del paisatge, la contenció en l'expressió dels sentiments, influència dels clàssics... Com que la majoria d'obres dels seus components daten d'entre final del segle XIX i començament del XX, l'Escola Mallorquina s'inscriu dins del corrent modernista. Però hi ha encara un argument decisiu per incloure-la dins del modernisme: la seva voluntat per modernitzar la cultura en la llengua catalana i d'incorporar la realitat cultural insular al projecte nacionalista de la burgesia catalana. Els iniciadors van ser Gabriel Alomar i Miquel dels Sants Oliver i Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover (Cap al tard) Maria Antònia Salvà (Poesies).
Mots i llenguatge
- Mots patrimonials: Formen part de la llengua des de l'origen. Els cultismes són agafats del grec o del llatí, només hi ha hagut una adaptació.
- Préstecs o manlleus: Paraules preses d'altres llengües que s'accepten i s'incorporen al diccionari.
- Neologismes: Paraules noves que s'incorporen a la llengua per designar accions, objectes.
Signes
- Abreviacions: D'un grup de paraules.
- Acrònims: Són com les sigles, però agafant algunes vocals, de manera que el resultat es pronunciï com una paraula nova.
- Símbols: Abreviacions reconegudes a tot el món, comunes.