Modernisme, Noucentisme i Avantguardes: Guia de la Literatura Catalana
El Modernisme Català: Origen i Objectius
Què és el Modernisme i quin era el seu objectiu?
- L’objectiu principal era superar la cultura tradicional, realista i positivista, en favor d’una cultura més moderna que integrés una gran varietat de corrents artístics i ideològics.
- A Catalunya va aparèixer el 1884 amb la revista L’Avenç, amb l'objectiu de posar el moviment artístic català a l’alçada de l’art internacional.
- El Modernisme es concentra en dues dècades: 1892 (primera festa modernista) – 1911 (Mort de Maragall).
- Segueix l’actitud romàntica: confrontació artista-societat. L’artista només viu per al seu art.
- Moviment progressista i interessat en els canvis socials.
- Rebutja el caciquisme, el centralisme, el provincianisme, l’endarreriment científic i cultural, l’immobilisme cultural i l’academicisme estètic.
Tendències Estètiques del Modernisme
El Modernisme es basa en diverses tendències estètiques procedents d'Anglaterra i França:
Prerafaelitisme
- Rebutjava la degradació i la massificació de les persones produïda per la industrialització.
- Admira la pintura renaixentista anterior al pintor Rafael.
- Culte a la natura.
- Màxima expressivitat.
- Profusió de detalls.
- Culte al món medieval i cavalleresc.
- Cert misticisme.
Parnassianisme
- Inspirat en el Mont Parnàs (muntanya de les nimfes).
- Defensa l'«Art per l’Art».
- Perfecció formal.
- Harmonia i Bellesa (sovint expressada en el sonet).
Simbolisme
- Reacció al realisme.
- Reacció a favor de l'espiritualitat, la imaginació i els somnis.
Decadentisme
- Prové de l'atracció que sentien els seus partidaris per tot allò morbós, decadent i malalt, reflex de la societat canviant de l’època.
- El terme, però, va sorgir dels seus detractors, que l'usaven com a insult despectiu.
Vitalisme
- Pensament d’afirmació de la vida.
- Irracionalisme, defensa de la individualitat humana.
- Influenciat per les idees dels filòsofs Schopenhauer i Nietzsche.
Aparició del Terme 'Modernisme'
- Va aparèixer el 1884 a la Revista L’Avenç.
- Agafa embranzida a partir de la publicació de Jaume Brossa: Viure del passat.
Objectius de la Poesia Modernista
- Rebutjar la tradició jocfloralesca.
- Models centrats en la renovació de la versificació i de la temàtica.
- Poètica rigorosa que s’apropi a la riquesa de la llengua parlada.
- Poesia sincera, verisme poètic (no comunica la realitat externa sinó l’experiència de la vida).
La Teoria de la "Paraula Viva" de Joan Maragall
- La paraula és un do sagrat atorgat al poeta, el qual l’ha d’acollir de manera receptiva i passiva.
- L’home vulgar, amb el seu ús diari, desvirtua la significació poètica de les paraules.
- El poeta, més sensible, restitueix en la poesia el significat primigeni de la llengua.
- La poesia és el resultat de la inspiració i de la intuïció.
Estil Poètic de Joan Maragall
- Poesia senzilla, directa, amb formes estròfiques gens artificioses.
- Té cura dels seus versos.
- Parteix d’un lèxic senzill i entenedor.
- Vol transmetre emoció mitjançant exclamacions, adverbis intensificadors, adjectius cromàtics i l’ús de la personificació.
- Va aconseguir renovar i modernitzar la poesia catalana gràcies a aquesta senzillesa i sinceritat.
Etapes de la Poesia de Maragall
Les etapes coincideixen amb l’evolució del poema narratiu del Comte Arnau:
- 1a Etapa:
- Modernista rebel, enfrontat a la burgesia.
- Publica Visions i cants.
- Influït per Nietzsche. Individualista, vitalista.
- Personificació de l’individu modernista.
- 2a Etapa:
- S’integra a les files de la burgesia.
- A la segona part del Comte Arnau presenta el personatge com a «vençut i penedit».
- 3a Etapa:
- A la tercera part del poema del Comte Arnau, té un to profètic.
- El Comte Arnau esdevé un «despert entre adormits», ja no és el redimit sinó el redemptor.
L'Escola Mallorquina i els seus Autors
L'Escola Mallorquina va ser un corrent literari amb característiques pròpies:
- La literatura es va mantenir aïllada dels moviments peninsulars.
- Va estar marcada per la continuació de l’esperit de la Renaixença.
- L’estil es caracteritzava pel classicisme en les formes, el to contingut i la musicalitat dels versos.
Autors Principals
- Miquel Costa i Llobera: Segueix una tradició poètica propera a la Renaixença. Construeix la seva pròpia poètica amb trets romàntics i clàssics.
- Joan Alcover: Té una visió idealitzada del paisatge rural de Mallorca.
- Maria Antònia Salvà: Admiradora de l’obra poètica de Verdaguer. El paisatge i la natura són el contrapunt del seu món interior i els seus sentiments.
La Novel·la Modernista
Dificultats dels Novel·listes Modernistes
Els novel·listes modernistes es van enfrontar a dues grans dificultats:
- La manca de tradició catalana, la falta de models narratius i una llengua literària adequada, la falta de públic i la falta d’editorials sòlides.
- La crisi general de la novel·la, conseqüència de la crisi del positivisme que es desenvolupa a Europa.
Dates Clau de la Novel·la Modernista
Dues dates marquen el principi i la fi de la producció novel·lística modernista:
- 1901: Els sots feréstecs de Raimon Casellas.
- 1911: La vida i la mort d’en Jordi Fraginals de Josep Pous i Pagès.
Característiques de la Novel·la Modernista
- L’escriptor modernista no pretén reproduir la realitat com els realistes, sinó que fa una anàlisi de les passions i de la lluita dels individus contra les forces naturals o la inèrcia social.
- Protagonista rebel i inconformista que s’enfronta a una realitat hostil i lluita per superar les dificultats.
- L’espai i els objectes tenen un sentit simbòlic.
- Localitzacions en ambients rurals. Tractament simbòlic de la natura.
- Es dona molta importància a la interioritat dels personatges.
- Temàtica místicoreligiosa, sensualisme i erotisme.
Aportació a la Narrativa Catalana
L'aportació principal és la Novel·la Rural, entesa com una reacció contra la visió idealitzada del ruralisme:
- Ús d'un llenguatge expressiu que volia reflectir la llengua popular de les zones rurals.
- Visió simbòlica dels conflictes entre individu i societat.
Autors i Obres de Narrativa Modernista
- Raimon Casellas: Defensor de l’art per l’art. Obra principal: Els sots feréstecs.
- Víctor Català (Caterina Albert): Es va dedicar a la pintura i al dibuix. Va rebre diferents premis literaris que no va recollir per no revelar la seva identitat. Obres principals: Solitud, Drames rurals.
- Prudenci Bertrana: Obra principal: Josafat.
- Joaquim Ruyra: Estil preciosista. La seva prosa destaca per l’efectisme musical. Visió dual de la natura. Reivindicat posteriorment pels Noucentistes.
El Teatre Modernista: Corrents Estètics
Dins del teatre modernista hi ha dos grans corrents estètics:
Teatre Regeneracionista (Teatre d’Idees)
- Creien en el poder de l’art i del teatre per a la transformació de la societat.
- Influències del dramaturg Henrik Ibsen i l’escriptor Émile Zola.
- Protagonitzat per herois rebels i inconformistes.
- Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades (1908).
- Ignasi Iglésias: L’argolla (1894), El cor del poble (1902), L’Alosa (1913).
Teatre Simbolista (Línia Esteticista)
- Defensaven l’«Art per l’Art».
- Arriba a través de La intrusa de Maeterlinck (representada a Sitges el 1893).
- Característiques: brevetat i poca acció de les peces, caràcter simbòlic dels personatges, manca de decoració, suggeriment del món interior de l’home.
- Adrià Gual: Volia fer un teatre total (elements musicals, colors i textos s’interrelacionen). Va fundar la companyia del Teatre Íntim. Obres: Nocturn (1896), Silenci (1897).
- Santiago Rusiñol: Parla del conflicte artista-societat. Obres: L’alegria que passa (1898), El jardí abandonat (1900), Cigales i formigues (1901), L’Hèroe, El Místic (temes contemporanis: la Guerra de Cuba, Verdaguer), L’auca del senyor Esteve.
El Noucentisme: Ideologia i Estètica
Oposició i Punts en Comú amb el Modernisme
El Noucentisme es va definir en part per la seva relació amb el Modernisme:
- Modernistes: Artista rebel, crític amb la burgesia i amb els valors de la societat burgesa.
- Noucentistes: Es consideren intel·lectuals, no pas artistes. Col·laboren amb els polítics burgesos amb finalitats pragmàtiques.
- Punt en Comú: Compartien l’objectiu de transformar culturalment la societat. Els noucentistes van optar per transformar-la des de les institucions.
Iniciatives per a la Normalització Lingüística
Els noucentistes van impulsar diverses iniciatives per ordenar l'ús modern de la llengua i posar fi a la situació de minorització:
- Transformar les plataformes de base: mètodes d’ensenyament, vida cultural, acadèmica i universitària (creació d'escoles, xarxa de biblioteques populars, museus, la Biblioteca de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans).
- Crear una llengua literària pura, flexible i normativitzada, un estàndard literari ric i precís, de manera que els intel·lectuals van poder influir en la societat des de les institucions, la premsa i la literatura.
- Editar i divulgar els autors catalans antics, traduir els clàssics grecollatins i els principals autors de la literatura europea.
Valors Estètics i Ideològics d'Eugeni d'Ors
Eugeni d'Ors va defensar els valors del Noucentisme des del seu Glosari:
Arbitrarisme
Desrealització de la realitat mitjançant abstraccions per tal d’arribar a l’ideal. Domini de la voluntat humana sobre la realitat.
Imperialisme
El moviment politicocultural de la burgesia catalana havia d’aconseguir l’hegemonia interna a Catalunya.
Civilitat
La ciutat com a imatge d’un país civilitzat.
Classicisme
Inspirat en el món grecollatí: raó, mesura, ordre i harmonia.
Mediterranisme
Retorn als orígens i als valors mediterranis dels antics grecs i llatins.
Josep Carner: El Poeta del Noucentisme
Josep Carner va ser el poeta més destacat del Noucentisme i un dels millors del segle XX. També fou periodista i traductor.
- La seva obra més noucentista és Els fruits saborosos: relaciona el pas del temps amb els fruits, les estacions de l’any i les diferents etapes de la vida.
- Amb els anys va evolucionar cap al simbolisme amb una poesia més subjectiva: Auques i ventalls.
Les Avantguardes a Catalunya
Característiques Comunes i Origen
L’Avantguarda és el moviment artístic i cultural que, durant la segona i la tercera dècada del segle XX, s’enfronta als pilars bàsics de la cultura burgesa (ordre, disciplina, racionalitat, lògica, art numèric…) després que aquests entressin en crisi arran de la Primera Guerra Mundial.
Aquesta actitud promou la ruptura amb les convencions bàsiques de l’art i manté l’esperit de lluita. Els corrents artístics diversos tenen en comú:
- Experimentació: Assagen noves formes, juguen amb la tipografia, la disposició del text, introdueixen el dibuix en poesia (volen destruir les formes artístiques tradicionals).
- Element Irracional: A partir de les teories psicoanalítiques de Sigmund Freud (valoren somnis, combinacions fortuïtes, l’absurd).
- Manifestos: Divulguen la seva actitud en manifestos públics, polèmics i provocatius.
- Valoració del Futur: Valoren allò nou i original i allò que té a veure amb el futur (esport, tècnica, màquines).
Principals Moviments d'Avantguarda
Futurisme
- Terme encunyat a Itàlia per Marinetti.
- Basat en les característiques de la societat industrial i futura.
- Fascinats pel progrés tecnològic i pels nous invents (esport, velocitat, valor, perill, guerra, anarquisme).
- Es degrada progressivament perquè els futuristes a Itàlia col·laboren amb els feixistes.
Cubisme
- Apareix primer en l’àmbit de la pintura (1907, Les senyoretes del carrer Avinyó).
- Interpretació nova de l’espai. Dominen les línies i les formes geomètriques.
- Cal·ligrama: Guillaume Apollinaire. Poema que combina les paraules amb els efectes visuals i tipogràfics.
Dadaisme
- Iniciat per Tristan Tzara a Zuric el 1916 durant la Primera Guerra Mundial.
- Actitud de revolta contra la guerra.
- Destrucció de l’art, la bellesa i la crítica literària tradicional.
- Inspirat en una onomatopeia infantil.
- Poesia incoherent, escriptura automàtica, trencament de la sintaxi, morfologia i puntuació.
- Pretenien mostrar la irrealitat de la societat burgesa: van atacar la moral, la lògica, l’objectivitat, la ciència… i ho fan mitjançant l’absurd, l’inconscient i l’humor.
- Proclamaven la llibertat absoluta de l’artista, la transgressió i la ruptura.
- Fan collages, poemes visuals i poemes objecte.
Surrealisme
- Originat a França a partir del dadaisme per André Breton.
- S’inspiren en les teories de Sigmund Freud i la seva psicoanàlisi. Usen l’escriptura automàtica i el món dels somnis.
- Atacaven la moral, la raó, la lògica, el realisme i el bon gust.
- Defensen la imaginació, la llibertat, els somnis i els elements meravellosos.
- Critiquen els fonaments de la societat: la família, la pàtria, la religió.
Etapes de les Avantguardes a Catalunya
- Primera Etapa (1916 – 1925):
- Apareix l’obra de Joan Salvat-Papasseit i les primeres publicacions de J.V. Foix, que es van iniciar en l’estètica futurista.
- Revistes: Trossos i Un enemic del poble.
- El dadaisme també va tenir seguidors: Grup de Sabadell (Francesc Trabal, Joan Oliver). L’utilitzen com una forma de paròdia de la vida burgesa.
- Segona Etapa (1925 – Guerra Civil):
- És l’esclat de l’avantguardisme.
- Grup d’artistes que fan una forta agitació cultural: Manifest Groc (Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch). Atacaven la literatura del moment, els concerts o la poesia de Maragall, defensaven les màquines, l’esport, el music-hall, el cinema i la velocitat.
- La revista L’Amic de les Arts va ser un dels canals més importants de difusió del surrealisme.
- Desaparició i Represa:
- Cap als anys 30 van desaparèixer pràcticament els moviments d’avantguarda.
- Després de la Guerra Civil hi va haver una represa de les avantguardes a través del grup Dau al Set (Brossa, Tàpies, Cuixart, Puig, Ponç).
Joan Salvat-Papasseit
Periodista, poeta i introductor de l’avantguardisme. Fill de família obrera, orfe de pare, part de la seva infantesa la passa en un asil. Entra en contacte amb els cercles anarquistes. Va dirigir la revista Un enemic del poble que pretenia la subversió espiritual. Va morir de tuberculosi als 30 anys.
Obres Principals
- Poemes en ondes hertzianes (1919) – influència futurista.
- Primer manifest futurista català: Contra els poetes amb minúscula (1920).
- L’irradiador del port i les gavines (1921).
- El poema de la Rosa als llavis (1923).
Josep Vicenç Foix (J.V. Foix)
Poeta, assagista i periodista. Va publicar textos teòrics sobre avantguardisme a L’Amic de les Arts, Revista de Poesia i Quaderns de Poesia.
Característiques i Obres
- En els primers llibres va practicar la prosa poètica (Gertrudis, KRTV).
- Després de la Guerra Civil va publicar Sol, i de dol (llibre de sonets) i Les irreals omegues (llibre de vivències oníriques).
- La seva obra és una síntesi entre classicisme i avantguardisme.
- Presenta un conflicte entre el sentiment i la raó, entre el nou i el vell, entre l’instant i l’eternitat.
- Les imatges oníriques li permeten explorar el món de l’inconscient.
- Coneixedor dels clàssics grecollatins, de la literatura trobadoresca i dels renaixentistes italians.
- Va ser membre de l’Institut d’Estudis Catalans.