Modernisme Català: Renaixença, Art i Literatura al Segle XX

El Modernisme Català: Desig de Modernitat al Segle XX

Hereu de la Renaixença i el sentiment catalanista del segle XIX, el Modernisme català va marcar un període de renovació cultural i artística. Deixant enrere la influència espanyola, els intel·lectuals catalans es van fixar en França, Alemanya i Anglaterra, amb una clara projecció universal.

Primer Període (1892-1900)

Amb la revista L'Avenç, s'inicia una campanya per promoure la reforma lingüística i la projecció universal. La revista desapareix el 1893 per postures anarquistes. Santiago Rusiñol organitza les Festes Modernistes de Sitges (1892 i 1899) al Cau Ferrat, dedicades a la pintura, el teatre i la música.

Segon Període (1900-1910)

El Modernisme es consolida amb l'aparició de la revista Joventut (1900-1906). Aquest període finalitza el 1911 amb la mort de Joan Maragall. Es caracteritza per l'enfrontament entre l'artista (cultural i espiritual) i la societat (materialista). Els artistes es podien dedicar a la creació gràcies a la seva situació econòmica. Destaquen autors com:

• Poesia: Joan Maragall i l'Escola Mallorquina.
• Novel·la: Víctor Català, Raimon Casellas.
• Dramatúrgia: Santiago Rusiñol, Joan Puig i Ferreter.

La Poesia Modernista

Amb tendències contradictòries, incorpora diverses sensibilitats i corrents europees. Es manté la tendència romàntica a través dels Jocs Florals, i apareixen noves corrents com:

• Simbolisme: Expressa estats d'ànim mitjançant elements reals (Ex. Posta de sol: dia i nit / vida i mort).
• Vitalisme: Importància de la vida humana, individualisme, ganes de viure, energia individual i col·lectiva.
• Poesia Social: Preocupació per la marginació i els abusos a la classe obrera.
• Naturisme: Home + natura. L'ésser humà com a part de la creació. Cosmos = un tot. Poesia rural/tradicional.
• Parnassianisme: Recupera el gust per la forma, creant un llenguatge poètic elaborat i formal.

Joan Maragall (1860-1911)

Fill d'una família burgesa tèxtil de Barcelona, va dedicar part de la seva vida al negoci familiar. Va estudiar Dret i es va casar el 1891 amb Clara Noble. Als 30 anys, va començar a destacar com a poeta i periodista amb idees conservadores. Va ingressar al Diario de Barcelona i a la revista L'Avenç, introduint idees de Friedrich Nietzsche (vitalisme) i traduint a Goethe. Va desenvolupar el paper de guia cultural, conreant la poesia, l'assaig i l'article periodístic.

Obra Poètica

S'inicia amb La Vaca Cega (1893). Destaquen també Poesies (1895), Visions & Cants, i els assajos L'Elogi de la Paraula (1903) i L'Elogi de la Poesia (1909). La seva poesia es divideix en dos blocs:

• Espontaneista: Creativitat individual i meravella del món.
• Regeneracionista: Insatisfacció política, econòmica i social per la pèrdua de les colònies espanyoles el 1898.

Compromès amb el catalanisme burgès, va elaborar una mitologia nacionalista. Influenciat pel vitalisme de Nietzsche, la seva temàtica abasta l'amor, la natura, la seva terra, la llegenda i els elements espirituals. Va desenvolupar la teoria de "la paraula viva", trobant vida i energia en la natura, el paisatge i les tradicions.

L'Any Joan Maragall (2010/2011) va commemorar els 150 anys del seu naixement i els 100 de la seva mort, amb la festa de L'Ametller Florit i la recitació de poemes a la seva tomba.

El Teatre Modernista

El teatre modernista es divideix en dues corrents principals:

• Naturalisme: Mètodes experimentals, persona sotmesa al determinisme.
• Simbolisme: Originalitat, paraules noves i estranyes. Destaquen el teatre d'idees (Henrik Ibsen), amb conflictes socials, i el teatre simbolista (Maurice Maeterlinck), amb peces breus i intenses.

Santiago Rusiñol (1861-1931)

Nascut a Barcelona, va ser pintor, prosista i dramaturg. Orfe de pare, el seu avi volia que continués amb el negoci tèxtil familiar. Als 26 anys, va marxar a París, on va tenir contacte amb l'impressionisme i el simbolisme. Va tornar a Catalunya com un artista dandi, rebel i culte. Va comprar el Cau Ferrat a Sitges, on exposava pintures i la seva col·lecció de ferros forjats. Va col·laborar amb L'Avenç i va ser protagonista de les Festes Modernistes. Considerava l'art com a consol de l'artista modernista davant la societat materialista.

Obra

La seva obra es divideix en dues etapes:

• Simbolisme: Enfrontament entre artista i societat (L'Alegria que Passa, El Jardí Abandonat).
• Regeneracionista: Tracta la realitat de l'època (Els Jocs Florals de Canprosa, L'Hèroe, L'Auca del Senyor Esteve).

L'Auca del Senyor Esteve, la seva obra més popular, és una comèdia que retrata la petita burgesia catalana amb ironia i humor. A la primera dècada del segle XX, va publicar la novel·la El Poble Gris i el llibre d'art Jardins d'Espanya. Va morir el 1931 a Aranjuez.

La Narrativa: Narcís Oller (1846-1930)

Nascut a Valls, orfe de pare als dos anys, es va traslladar a Barcelona als 16. Va estudiar Dret i va compaginar els tribunals amb la literatura. Va rebre una educació il·lustrada i descatalanitzada, i va començar escrivint en castellà. Es va acostar al catalanisme gràcies a Josep Yxart, J. Riera Bertran i els Jocs Florals. La seva obra se situa entre el Romanticisme, el Realisme i el Naturalisme.

Obres

Utilitzava l'observació, amb descripcions elaborades i formals. Destaquen:

• L'Escanyapobres: Avarícia i estalvi en el context del capitalisme i la industrialització.
• La Febre d'Or: Ascens social d'un artesà a la burgesia a Barcelona.
• La Bogeria: Visió fatalista a través de la història d'un boig.
• Pilar Prim: Història d'una dona que lluita contra la societat burgesa.

Narcís Oller va elevar la narrativa catalana a nivell internacional i és considerat el creador de la novel·la catalana moderna.