Modernisme Català: Estètica, Teatre i Moviments Artístics

Regeneracionisme

Demana canvi social i polític per "regenerar" la societat, i pretenen provocar-lo a través de l'art. Jaume Brossa gran defensor.

Esteticisme

Fonamenta transformació de la societat a través de l'art des d'un punt de vista estètic, entès en un sentit ampli: arts plàstiques, literatura, música, representant Santiago Rusiñol.

L'evolució del modernisme català

viu dues etapes diferenciades: 1890-1900. Etapa combativa. Els modernistes divulguen les seves idees en quatre revistes: L'Avenç, Catalònia, Pèl & Ploma, Els Quatre Gats.1900-1911. Etapa més literària, menys ideològica, més esteticista. La burgesia assimila l'estètica modernista. Joventut n'és la revista més representativa.

Teatre simbolista

sorgit a França reacciona contra el realisme i pretén suggestionar a través de la paraula. Baudelaire, Verlaine i Mallarmé n'eren els seus representants. Rusiñol escriu L'alegria que passa (1891) i El jardí abandonat (1900) sota aquesta influència.

Teatre de denúncia

planteja en el seu teatre com l'individu s'enfronta a la societat, gregària i inculta. influir en part del teatre català, i parla de les guerres colonials.

Teatre humorístic i costumista

L'auca del senyor Esteve (1971), primer novel·la i després obra de teatre, planteja la relació de l'artista amb la societat burgesa: el protagonista.

VÍCTOR CATALÀ

el seu pseudònim masculí, té l'origen en un escàndol: el que va provocar amb l'escriptura del monòleg La infanticida (1898). Des de llavors, va firmar la resta de la seva obra amb aquest pseudònim.

Simbolisme

França, reaccionar contra el realisme i es basa en la suggestió i en una tendència cap a tot allò que era vaporós, imaginari i, fins i tot, espiritual, sovint a partir de la revolta individual. Decadentisme. exagera aspectes del simbolisme, buscava la transformació de la realitat a través de l'art i la bellesa. Prerafaelitisme. retorn al món de la natura, el misticisme. Renaixement italià. Parnassianisme. s'oposa a l'excés de subjectivitat i d'emoció del Romanticisme, rebutja la inspiració i defensa la perfecció tècnica. Els temes que tracta són històrics. Vitalisme. dona un paper central a la vida humana individual i defensa la regeneració de la societat.

L'ESCOLA MALLORQUINA

El gust pel classicisme, l'assimilació de la tradició popular, la idealització del paisatge mallorquí, l'arrel cristiana i una ideologia conservadora en són les seves característiques.