El Modernisme Català: Cronologia, Definició i Característiques

1. Cronologia i definició

El Modernisme és un moviment cultural romàntic que es manifesta en totes les arts amb voluntat de transformar la cultura catalana en moderna, nacional i europea. Els modernistes van trencar amb els valors de la Renaixença perquè la consideraven endarrerida, tradicionalista i localista i van intentar assimilar els conceptes de l'Europa contemporània.

2.1. Les revistes

En l'arrencada i la consolidació del moviment modernista hi van tenir un paper decisiu una sèrie de revistes barcelonines de les quals destaca L'Avenç (1881-1893). Els seus tres últims anys va ser la capdavantera del Modernisme i va iniciar, amb Pompeu Fabra, una campanya de reforma ortogràfica. També destaquen Catalònia i Joventut, i en el camp de les arts plàstiques, Quatre gats i Pèl i Ploma.

2.2. Les Festes modernistes a Sitges

Entre 1892 i 1899 Santiago Rusiñol en va organitzar cinc al Cau Ferrat de Sitges, a les quals assistien els escriptors i artistes més inquiets. Servien per presentar i definir el moviment. Consistien en exposicions, concerts, discursos, representacions teatrals, lectures literàries...

2.3. Els Quatre Gats

Cerveseria barcelonina (1897-1903) on es reunien els intel·lectuals i artistes més destacats, que també va servir com a sala d'exposicions, espectacles, vetllades musicals... (Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Picasso...)

3. L'artista

Tenien una concepció idealista. L'artista modernista se sentia un ésser superior, un heroi, un escollit enfrontat amb la societat burgesa que l'envolta, a la qual acusa de materialista i d'insensible. Aquesta actitud rebel s'exterioritzava amb una certa estridència verbal, una indumentària característica, fugides a l'estranger, suïcidis i en la bohèmia. Aquesta forma de vida es convertí en una moda: uns la van practicar per gust i amb diners, com Santiago Rusiñol. És l'anomenada bohèmia daurada. Altres, per necessitat, com Isidre Nonell (pintor que va morir per suïcidi) i Joan Puig i Ferreter. És la bohèmia negra. En la majoria dels casos, aquesta inadaptació va ser una posa, però en els personatges de ficció que creen el conflicte hi és plantejat de manera més extrema: el protagonista sol ésser un heroi realment frustrat i inadaptat amb el qual l'artista s'identifica: un jove lluitador que s'enfronta amb la massa immobilista, rutinària, tradicionalista i indiferent.

Amb aquest personatge els modernistes recullen la figura romàntica que Nietzsche va formular en la teoria del superhome (ésser humà escollit pels déus, la conducta i la moral dels quals no és obligat a seguir i que pot arribar a imposar la moral pròpia) - Al final del s.XIX i principis del s.XX, va predominar a tot Europa el corrent modernista, amb diferents denominacions segons els països, però sempre amb alguna referència a la novetat o la modernitat. El moviment va comportar, amb el passat, per cremar etapes i mirar cap al futur. El s.XX va significar, una celebració constant de la novetat. - El Modernisme català va tenir punts de contacte amb el simbolisme o el decadentisme. Va néixer la figura del bohemi, personatge antiburgès que vivia al marge de la societat, de vegades extravagant i sovint idealista. Hi ha dos tipus de bohemi, el bohèmia negra (la que vivia al marge de la societat) i bohèmia daurada (la dels qui, tot i criticar la burgesia, en provenien i vivien bé). La imatge que té avui en dia el Modernisme català prové de les arts plàstiques, sobretot de l'arquitectura: la del moviment decorativista, visiós i espectacular. El moviment va tenir connotacions ben diferents des que començà en els últims deu anys del s.XIX: en els seus orígens va ser antiburgès i va tenir una superació Renaixença quant a les aspiracions nacionals. - Va viure dues tendències: a) El regeneracinisme: preconitzava un canvi social i polític per a regenerar la societat. b) L'esteticisme: fonamentava la transició, vista com a necessària, de la societat en el paper primordial de l'art; arts plàstiques, literatura, música.... Es va dividir en dues parts: 1892-1900: va ser l'etapa més combativa. Els modernistes van divulgar les seves idees en 4 revistes. 1900-1911: Va ser l'etapa més literària i la menys ideològica. El Modernisme va ser assimilat per la burgesia catalana. La revista més significativa de l'etapa va ser Joventut.