L'Estat Modern al Segle XVI: Imperi de Carles V i Felip II

L'Estat Modern al Segle XVI

Al segle XVI va iniciar-se un llarg procés d'integració territorial dels antics regnes i senyories. Els poders de la noblesa, gremis, municipis i corts es van anar debilitant. Va aparèixer l'Estat Modern, on el rei concentrava tots els poders.

Instruments dels Monarques al Segle XVI

• Unificació territorial.
• Burocràcia independent.
• La diplomàcia es va convertir en l'eina de les relacions internacionals.
• Exèrcit poderós format per mercenaris.
• Impostos ordinaris.

El palau reial es va convertir en el centre de la vida política.

Doctrina Política al Segle XVI

Al segle XVI es va difondre la doctrina que cada príncep era sobirà dins del seu territori i que no devien obediència ni al Papa ni a l'emperador alemany. Grans pensadors d'aquesta època van ser:

• Maquiavel: va defensar la seva obra El Príncep.
• Thomas More: anglès.
• Jean Bodin: francès, va sostenir la necessitat d'un poder fort.

Monarquies Europees al Segle XVI

• Espanya: Carles I i Felip II van consolidar una administració, una hisenda i un exèrcit propis. L'imperi de Carles V i Felip II va ser la potència més gran del segle XVI.
• França: Lluís XI i Francesc I van unificar el territori.
• Anglaterra: el poder reial va assolir la màxima expressió sota els regnats d'Enric VIII i Isabel I.
• Alemanya i Itàlia: van mantenir la disgregació política medieval fins al segle XIX.

L'Imperi de Carles V

Carles V va heretar dels seus avis Castella, la Corona d'Aragó, diverses possessions d'Europa, els Països Baixos i el Sacre Imperi Romanogermànic. L'imperi estava constituït per diversos territoris amb lleis, govern i costums propis. Tenien un rei en comú. Per cobrar nous impostos i aprovar lleis, el rei necessitava l'acord dels parlaments de cada territori de la monarquia. En alguns territoris hi havia tribunals encarregats de controlar que el monarca no vulnerés les lleis pròpies, com per exemple el Tribunal de Justícia d'Aragó. Castella va ser el centre de la monarquia hispànica al segle XVI.

Govern de l'Imperi

Carles V va tenir una cort itinerant. El 1520 es va produir la revolta de les Comunitats de Castella. Cada territori tenia un virrei o governador. Les audiències eren tribunals de justícia que jutjaven en nom del rei. Per governar, el rei disposava de l'ajut d'un seguit de consells.

Finances de l'Imperi

Gran part dels recursos del rei provenien dels impostos que es recaptaven. Carles V va crear el Consell d'Hisenda per administrar les finances. La corona va haver de demanar préstecs a particulars i banquers (Fugger i Welser) per cobrir les despeses de l'Imperi.

Oposicions a l'Imperi de Carles V

Carles V pretenia unificar la cristiandat en un imperi liderat per ell mateix. Els principals problemes externs van ser:

• Permanents guerres amb França per aconseguir l'hegemonia europea.
• La lluita contra els luterans a Alemanya.
• La lluita contra els turcs otomans.

Com a resultat d'aquestes guerres, el propòsit de Carles V de crear un imperi europeu va fracassar.

Monarquia Hispànica de Felip II

Carles V va dividir les seves possessions entre el seu germà Ferran (Sacre Imperi) i el seu fill Felip (territoris hispànics, borgonyons i italians, a més de les possessions castellanes a Àsia i Amèrica). Felip II va heretar el 1580 la corona de Portugal, que fins aleshores havia estat independent de Castella.

Problemes Interns durant el Regnat de Felip II

Durant el regnat de Felip II es va produir el declivi de l'economia peninsular:

• A principis del segle XVI hi va haver un període de creixement. Les fires castellanes es van convertir en un dels principals llocs de trobada dels comerciants europeus.
• A la segona meitat del segle XVI va produir-se una pujada important dels preus i l'economia va entrar en una greu crisi.

Un altre problema va ser el dels moriscos: els musulmans que havien estat a la Península van ser obligats a convertir-se al cristianisme. Van ser perseguits per la Inquisició, ja que no deixaven de parlar àrab entre ells. Els moriscos es van revoltar el 1568.

Conflictes Militars durant el Regnat de Felip II

En el regnat de Felip II es va derrotar França, es va anul·lar l'amenaça turca i es va incorporar Portugal i tot el seu imperi. Això va canviar a partir del 1580 a causa de l'acumulació de conflictes bèl·lics.

Guerra contra els Turcs

Entre el 1520 i el 1566 els turcs s'havien convertit en una gran potència. El 1565 els turcs van apoderar-se de Malta i el 1570 de Tunis i Xipre. L'Imperi Hispànic, Venècia i el Papat van signar una aliança. L'armada aliada va derrotar els turcs a la batalla de Lepant (1571). Aquest fet va marcar la fi del domini turc a la Mediterrània.

Guerres de Religió a França

La reforma calvinista s'havia estès per França. La noblesa estava dividida entre catòlics i hugonots. Entre el 1562 i el 1594 ambdues faccions es van enfrontar en guerres successives, les anomenades guerres de religió. Felip II hi va intervenir a favor dels catòlics.

Revolta dels Països Baixos

El calvinisme es va estendre pels Països Baixos. La política antiprotestant de Felip II va provocar una forta oposició. El 1566 els Països Baixos es van revoltar contra el domini hispànic. El 1579 Felip II va aconseguir que el sud tornés a la seva obediència, però el nord se'n va separar. Aquesta separació no va ser reconeguda per la monarquia hispànica fins al 1648. La revolta dels Països Baixos va provocar l'enfrontament entre les monarquies hispànica i anglesa. Anglaterra va ser derrotada el 1588 amb l'anomenada Armada Invencible.