Models d'Intervenció Social i Atenció a les Famílies

Models d'intervenció social

Model psicosocial

• Considera la persona usuària com a protagonista principal del procés.
• Les pròpies característiques personals (psico) i les de l’entorn social (social) són les responsables de les dificultats de l’individu.
• Ha de ser l’individu mateix qui porti a terme la resolució de la seva situació, mitjançant:
  • Una major comprensió de si mateix i dels factors socials que l’envolten.
  • La cerca de persones significatives en el seu entorn.
• El professional ha de basar-se en una relació de suport, d’acceptació i respecte, aplicant tècniques no directives d’intervenció.
• Les fases del procés són:
  1. Detecció o comprensió dels elements de la situació.
  2. Reorganització dels recursos personals.
  3. Planificació de les actuacions.

Model sistèmic

• La metodologia d’intervenció se centra en el sistema familiar, autogovernat i d’interrelació entre els seus membres.
• Segons el mètode, els problemes que pateix un membre de la família són l’expressió o el símptoma, i no la causa, de la disfunció familiar.
• Les dificultats en l’estructura familiar poden venir de:
  • Dificultats en l’estructura familiar.
  • Les pautes de comunicació familiar.
  • Dificultat de la família per adaptar-se als canvis i a les fases del cicle vital.

Model educatiu

• Ofereix a la família formació en habilitats educatives parentals i recursos que millorin les seves capacitats relacionals.
• Parteix d’un diagnòstic de la família com a grup, però requereix una intervenció individual.
• Es poden fer intervencions preventives, correctives, compensatòries, de formació en hàbits i d’adquisició d’habilitats.

Model d’intervenció en xarxa

• Es fonamenta en la teoria de sistemes i la teoria ecològica.
• Es poden construir mapes de xarxa a partir de quatre camps: família, parents, companys de feina i amics, i persones amb autoritat.
• La xarxa dona:
  • Capacitat d’autosuport: la família i els veïns poden oferir formes de resolució dels problemes.
  • Afirmació de la pròpia identitat: afirma el sentiment de pertinença de la persona.
• Els professionals han d’intervenir per:
  • Dotar la xarxa de majors competències que millorin la seva capacitat per prestar suports.
  • Generar recursos a les xarxes per tal que puguin prestar suports efectius.
  • Substituir aquelles xarxes que són perjudicials o atenuar la incidència que tenen.

El Pla de Millora en l'atenció social

El pla de millora és la proposta d’actuacions, resultant d’un procés previ de valoració, que recull i formalitza els objectius de millora i les corresponents actuacions dirigides a enfortir els punts forts i resoldre o superar els dèbils.

En l’àmbit domiciliari, el pla de millora és un document en el qual es plasmen les intencions de la intervenció, així com totes les actuacions de les persones que participen en la prestació del servei. En el pla de treball es concreten les accions que cal portar a terme i la manera en què es posaran en marxa.

Dades identificatives del pla de millora

• Número d’expedient: haurà de figurar a tots els documents associats a la persona usuària.
• Dades de la persona usuària: dades personals (nom i cognoms, NIF, data de naixement, adreça, telèfon, etc.).
• Data d'inici de l’expedient.
• Durada i intensitat del servei.
• Dades dels professionals que hi intervenen.

Estat de la persona usuària i la seva xarxa de suport

• Formació i font d’ingressos.
• Situació legal.
• Membres de la unitat convivencial i persones de la xarxa de suport que poden prestar ajuda.
• Situació de l’habitatge: règim, habitabilitat i característiques de l’entorn.
• Estat de salut: malaltia o addicció, tipus de discapacitat i grau de dependència, ús dels serveis sanitaris o previsió d’intervencions quirúrgiques.

Necessitats detectades

La detecció de necessitats s'haurà de portar a terme de manera sistemàtica tenint en compte:

• Totes les persones que conformen la unitat de convivència i les seves possibilitats d’ajuda.
• Els nivells de necessitats: personal, familiar i social.
• Els àmbits d'intervenció de la persona usuària o família.
• El grau de dependència: si cal substituir la persona, col·laborar, ensenyar, supervisar, prevenir, habituar, etc.

Objectius i tasques

Una perspectiva realista i un diagnòstic competent han de ser la base en la definició d’uns objectius abordables. Les activitats o tasques a desenvolupar han d'anar encaminades a la consecució d'aquests objectius i es classifiquen en:

• Preventives: encaminades a evitar l’aparició de noves patologies.
• Educatives: educació per a la salut, aplicació de pràctiques d’higiene, alimentació, autocura, etc.
• Assistencials: activitats que realitzem per a l’usuari perquè la persona no pot fer-les per si mateixa.
• Rehabilitadores: per restablir o superar les seqüeles derivades de la patologia o limitació.

Temporització

La temporització d’objectius i tasques ha de ser el resultat de prioritzar les necessitats a cobrir, el temps del qual disposem al domicili i el compromís de la unitat de convivència.

Marc organitzatiu d’atenció a les famílies

El context de la intervenció amb famílies parteix del marc de les administracions públiques:

• El Pla: terme de caràcter global que expressa les línies polítiques fonamentals, prioritats, objectius generals i estratègies d’acció a llarg termini (ex. Pla de suport a les famílies).
• Els Programes: conjunt de projectes relacionats entre si per assolir un objectiu parcial del pla, amb un major nivell de concreció.
• Els Projectes: conjunt d’activitats organitzades per aconseguir un objectiu específic inclòs en el programa.
• L’Administració local: ajuntaments i consells comarcals. És l’àmbit més proper al ciutadà, responsable de la implementació de prestacions i serveis socials bàsics sota el principi de descentralització.

Serveis d’Atenció Domiciliària (SAD)

Són un conjunt d’accions organitzades a la llar per proporcionar atencions personals, ajuda a la llar i suport social. Els seus objectius són:

• Desenvolupar tasques d’assistència, prevenció i educació per a la vida autònoma.
• Mantenir la persona al seu domicili, millorant-ne la qualitat de vida.
• Atendre les persones amb manca d'autonomia mentre no siguin ateses pels serveis especialitzats.

La demanda del servei i valoració familiar

Vies d'entrada de la demanda

• Demanda directa: quan la pròpia família ho demana. Solen mostrar-se més oberts a col·laborar, tot i que cal investigar necessitats no expressades.
• Derivació externa: a través d’escoles, serveis mèdics, policia o veïns. Pot haver-hi més bloqueig inicial; la tasca professional és identificar les necessitats com una eina de millora.

Tipus de demanda

• Demanda explícita: allò que les persones verbalitzen i demanen concretament.
• Demanda implícita: necessitats no verbalitzades que el professional ha de detectar.
• L'informe social: resum del cas realitzat per una Treballadora Social per a la derivació al servei.

Recerca d’informació per a la valoració

Per aconseguir una bona valoració de la situació familiar, s'utilitzen els següents mètodes:

1. Entrevistes personals.
2. Visites domiciliàries.
3. Reunions de coordinació amb serveis externs.
4. Indagacions a través de la família extensa.