Models de criança i transmissió cultural segons Spindler

Models de criança: Independent i Interdependent

Model independent: Es defineix com un model autoritari on les persones adultes són les responsables de la seva comunitat. Hi ha una dependència entre dos o més subjectes (xarxa) i el nen fa el que vol. Es dóna en societats diferents i s'analitza des d'una perspectiva èmica, ja que es basa en etnoteories parentals (l'explicació concreta que fa la gent de la seva pràctica). Es fonamenta en l'objectiu de la persona adulta que la societat espera.

Model interdependent: Propi de societats individualistes on el subjecte és independent del seu context. La persona és responsable del col·lectiu (es considera autoritari perquè es mana al nen); els adults manen i els nens obeeixen. Es dóna en societats diferents i es fonamenta en l'objectiu de la persona adulta que la societat espera.

Relació amb l'autor Spindler

Aquesta classificació serveix per analitzar la societat i identificar els punts comuns i les diferències. Permet entendre per què la gent té pautes i maneres de criança dels nens tan diverses.

Mecanismes de transmissió cultural

La transmissió cultural és el mecanisme de perpetuació i transferència d’una cultura dins d’un mateix grup de manera endògena, com ara la família (conegut com a enculturació), o a través del contacte amb un altre grup de manera exògena, on l’escola seria l’exemple principal segons Spindler (aculturació).

Processos de manteniment i reclutament

Segons Spindler, aquest fenomen succeeix mitjançant:

• El manteniment: El procés pel qual es capta la gent perquè formi part del sistema.
• El reclutament: El procés pel qual es manté el funcionament del sistema i els rols (institucions, costums, etc.).

D’aquesta manera, s'ajuda a les persones a sentir-se part del grup i a decidir si volen formar-ne part o no, amb l’objectiu final de mantenir l’aparell cultural.

Tipologies de transmissió cultural

Spindler anomena diversos mecanismes com l’observació, el càstig, el ritual o la imitació, on cada grup en prioritza uns o altres (de manera verbal, per imitació o mitjançant rituals de separació). Aquests es classifiquen en:

• Continus: Aquells que succeeixen de manera habitual, com la imitació, l’observació o la immersió.
• Discontinus: On es produeix un canvi de forma abrupta. No sempre és clar quin és l’aprenentatge i actuen com a marcadors del cicle vital; impliquen un canvi de rol i de significat de la persona dins la societat sota pressió social. Els rituals i la separació en són exemples clars.

Característiques de les cultures minoritzades

Característiques primàries

Són aquells trets que el grup minoritzat ja posseïa abans del contacte amb la majoria, com ara les creences, la religió, el sistema de parentiu o la llengua.

Característiques secundàries

Són les modificacions produïdes arran del contacte amb la majoria com a forma d'adaptació a la situació de dominació. Són respostes adaptatives derivades de viure en una minoria social i de la nova situació de minorització.

Teoria de la violència simbòlica

La violència simbòlica és un tipus de violència no física que genera una desigualtat i comporta submissió. Sovint, ni els dominats s’adonen d'aquesta dinàmica, fins al punt que poden arribar a exercir aquest paper i transmetre'l. Aquesta violència arrenca submissions que no es perceben com a tals, recolzant-se en unes "expectatives col·lectives" i en creences socialment inculcades.

Amb l’expressió violència simbòlica, Bourdieu pretén emfatitzar la manera com els dominats accepten com a legítima la seva pròpia condició de dominació. El poder simbòlic no utilitza la força física, sinó que és un poder legitimador que suscita el consens tant dels dominadors com dels dominats.