El modelatge consisteix en l'observació i imitació de conductes - model

AGENTS SOCIALITZADORS

Són totes les persones i institucions que formen part dels diferents contextos en els que interactua la persona i que, a través de la seva actuació voluntària o involuntària, incideixen en la seva socialització.

Per a l’infant la socialització suposa l’adquisició de valors, normes, actituds, comportaments, costums, rols, coneixements.

La interacció i el seu resultat dependrà de les característiques del propi infant i de la forma d’actuar dels agents socials que són els encarregats de transmetre tot això.

Aquest procés de socialització dura tota la vida però és més intens durant els primers anys

• Socialització primària:

  
  
  • es dona durant els primers anys de la vida de l’infant
  • es produeix en el si la família
  • es caracteritza per una forta càrrega afectiva.
  • finalitza quan l’infant ha pres consciència del mon que l’envolta i de si mateix i es capaç d’adonar-se que a més del grup proper hi ha una realitat més global: la societat.

• Socialització secundària

  • es dona en una fase posterior i durant la maduresa
  • els agents socials són ara l’escola, els grups d’iguals, les organitzacions, els mitjans de comunicació, el lloc de treball...

Els agents socialitzadors més significatius segons el moment evolutiu de l’infant són:

• La família
• L’escola
• El grup d’iguals
• Els mitjans de comunicació

EDUCACIÓ FORMAL, NO FORMAL I INFORMAL

• Educació formal:
  • Educació organitzada intencionalment pels governs en el sistema educatiu.
  • Estructurada en nivells educatius que s’imparteixen en un lloc i en un temps definits per la llei.
  • Donen dret a una titulació amb validesa oficial.
• Educació no formal:
  • És intencional i sistemàtica (com la formal), és a dir planificada amb la intenció d’assolir uns objectius.
  • No està reglada (com ho està la formal)
  • S’imparteix en funció de les possibilitats i necessitats dels usuaris.
• Educació Informal:
  • Es rep de forma espontània a través de la interacció amb l’entorn físic i social. No està planificada ni és intencional.

ESTILS EDUCATIUS

Es poden classificar en quatre:

• Permissius

el fills acostumen a ser més dependents, immadurs, confiats en ells mateixos i poc autònoms.

• Autoritaris

fills de pares autoritaris acostumen a ser desconfiats, poc cordials, retrets i amb baix nivell de competència social.

• Democràtics

Afavoreixen un desenvolupament més positiu, i els infants mostren actituds responsables des de ben petits i una gran habilitat per aconseguir ajuda dels altres.

• Negligents

Acostumen a ser infants amb baixa autoestima i són poc autònoms i poc responsables.

FREUD. TEORIA PSICOANALÍTICA

• Freud estructura la personalitat en 3 instàncies: ello, jo i superjo
• El Superjo apareix durant els primers anys i com a resultat de la socialització.
• Naixement de la consciència.
• En el superjo es van interioritzant les normes socials i s’encarrega de modificar i inhibir els impulsos instintius de l’Ello.
• Es crea conflicte entre el que es vol fer i allò que la consciència ens permet fer.
• Aquest conflicte persisteix.
• La interiorització de valors és el que ens permet viure en societat.

ERIKSON. TEORIA PSICOSOCIAL

• Deixeble de Freud.
• Elabora una teoria pròpia del desenv. De la personalitat: teoria psicosocial.
• Remarca la influència de la cultura sobre la personalitat.
• Diferències amb Freud:
  • F: primeres etapes molt importants; E: es produeix al llarg de la vida
  • F: cada etapa centrada en una part del cos; E: es centren en la relació que estableix amb el seu entorn.
  • F: impulsos sexuals gran rellevància; E: + rellevància influències culturals.

Etapes

• Confiança enfront desconfiança (1a.)
• Autonomia enfront vergonya i dubte.(1a i mig-3a)
• Iniciativa enfront de culpa (3a-6a)
• Laboriositat enfront d’inferioritat. (6a-12a)
• Identitat enfront confusió.(adolescència)
• Intimitat enfront aïllament (16a-30a)
• Generativitat enfront d’estancament (30a-60a)
• Integritat del jo enfront de desesperació ( a partir dels 60a)

L’APRENENTATGE SOCIAL. BANDURA

• L’aprenetatge es produeix en un Març social determinat.
• La major part de l’aprenentatge es produeix per imitació i observació dels comportament de persones significatives.
• No es necessari realitzar la conducta per aprendre-la.
• També són observades les conseqüències d’aquestes conductes.

Fases de l’aprenentatge

• Adquisició:

  
  observem un model i reconeixem els trets de la seva conducta.
• 
  

  Retenció:

  emmagatzemem en la memòria les respostes del model.
• 
  

  Execució

  Si s’accepta el comportament del model com  adequat i les conseqüències d’aquest comportament són considerades com a positives aquest es reproduirà.
• 
  

  Conseqüències:

  si s’imita al model i les conseqüències de la conducta són reforçadés, per exemple per l’aprovació d’altres persones, aquesta és repetirà.

TEORIA SOCIOCULTURAL. VIGOTSKI

• Els processos psicològics tenen un origen social.
• Dos tipus de funcions o processos mentals.

  • Funcions mentals inferiors

    
    Amb les que naixem. Són les funcions naturals i determinades genèticament. Limiten el nostre comportament a una reacció o resposta a l’ambient.
  • 
    

    Funcions mentals superiors

    S’adquireixen i desenvolupen a través de la interacció social. El comportament derivat d’aquestes funcions té més possibilitats. El coneixement serà resultat de la interacció social.

BRONFENBRENNER

• Teoria ecològica del desenv. Humà.
• Importància dels entorns o contextos en el que es produeix el desenv. I les relacions que s’estableixen entre ells.
• Són els determinants del desenv.
• Descriu 4 entorns o contextos.
  • Microsistema: entorns immediats on es desenv. L’infant i en els que interacciona. Ex. Família, escola, grup d’iguals.
  • Mesosistema: interrelacions entre dos o més sistemes. Ex: relacions entre família i escola.
  • Exosistema: contextos + amplis en els que la persona no participa directament però que influeixen. Ex: feina del pare i fills.
  • Macrosistema: cultura i subcultura en la que es mou la persona. Ex. Influeix en la resta de entorns.

Els desenv. Es veu afavorit si hi ha coherència entre els diferents contextos i relacions recíproques.

AUTISME

• Identificat per Leo Kanner al 1943 com a síndrome específic.
• Causes desconegudes.
• Trastorn del desenvolupament permanent i profund que afecta a la capacitat de la persona per a comunicar-se, relacionar-se i interactuar amb el seu entorn.
• Angel Riviere, especialitzat en autisme va elaborar al 1997 un inventari de l’espectre autista (IDEA) per avaluar a infants amb autisme. 
• Agrupa les diferents manifestacions del comportament autista en 4 dimensions:
  • Alteracions de la socialització
  • Alteracions de la comunicació i el llenguatge
  • Alteracions de l’anticipació i flexibilitat
  • Alteracions de la simbolització

L’AGRESSIVITAT

• Conducta agressiva: conducta que intenta fer mal a alguna persona o a les seves propietats sense cap mena de justificació.
• No són un trastorn sinó un simptome que podem trobar associat a d’altres dificultats o trastorns.
• Cap a l’any l’agressivitat física és la més habitual.
• Entre els 2 i 3a. Tenen una funció adaptativa, són una conseqüència lògica a la frustració.
• Seran un problema si no aprèn a regular-les de forma adequada.
• Cap als 4a. Ja coneix altres formes de resoldre els conflictes i tendirà a no utilitzar tant la violència

L’infant agressiu continuarà utilitzant conductes agressives com a forma de resoldre els conflictes

Es pot classificar en:

• Agressivitat proactiva o instrumental:

  
  va dirigida a un objectiu i no respon a cap provocació anterior solen ser infants acceptats pels seus companys. Acostumen a triar aquesta conducta ja que anticipen conseqüències positives possible actuació: ajudar-los a valorar les conseqüències de les seves conductes.
• 
  

  Agressivitat reactiva:

  és impulsiva i es dona quan interpreta intencions hostils en els altres. Solen ser infants rebutjats. Possible actuació: ajudar-los a interpretar correctament les intencions dels altres.

LA TIMIDESSA

• Aquesta dificultat el pot portar a l’aïllament i a l’autoexclusió.
• Estableixen poques relacions socials i en casos extrems les poden evitar.
• Solen ser callats, tranquils, temerosos, insegurs...
• Acostumen a passar desapercebuts ja que no donen problemes.
• és un problema ja que és en interacció amb els altres com aprenem habilitats socials.

MARGINACIÓ SOCIAL

• Infant que per raons del context a on es desenvolupa pateix carències greus en diferents aspectes que l’impedeixen desenvolupar-se íntegrament com a persona.
• Causes multifactorials i relacionades entre si.
• Factors de risc que s’han de conèixer:
  • Precarietat econòmica (
  • Problemes de salut
  • Motius socials
  • Problemes laborals i personals
  • Precarietat en els habitatges
  • Causes jurídiques i legals
  • Causes escolars

TIPUS DE COMPORTAMENTS:

• Comportament agressiu:

  
  

No és el millor per a resoldre la situació. No es respecten ni els sentiments ni les opinions dels altres. Sol ser un comportament acusador i intimidador intentant que l’altre se senti culpable. Ataca a la persona i no al fet concret de què es tracti. Considera que l’única opinió vàlida és la seva. L’agressivitat pot ser directa o camuflada

• Comportament inhibit:

  
  

No és una bona forma d’afrontar les situacions. No expressa els seus veritables sentiments i opinions. Accepta ràpidament els criteris, arguments i decisions dels altres per por a un enfrontament (per evitar ferir a l’altre o per considerar-los més importants i poderosos.

• Comportament assertiu:

  
  

Expressa els propis sentiments respectant el dels altres. Forma desitjable d’enfrontar-se a les situacions.

TÈCNIQUES PER ENSENYAR CONDUCTES

• Per aprendre una nova conducta
  • Reforçament positiu.
  • Tècnica de Premack.
  • Aprenentatge per observació.
  • Modelatge o aproximacions succesives.
• Per a fer desaparèixer conductes
  • Retirada d’atenció.
  • Temps fora o aïllament.
  • Càstig

TÈCNICA DE PREMACK

•    Consisteix  en associar una activitat desagradable, que no li agradi o no li interessi, amb una altra agradable i sempre en aquest ordre.
•    La segona activitat actua com a reforç de la primera.
•    Ex: Si no li agraden les bledes, però si que li expliquin històries, se li explicarà una cada vegada que s’acabi el plat de bledes.

CÀSTIG

   És l’aparició :

• d’una conseqüència desagradable després d’una conducta inadequada
  • o bé la supressió d’un privilegi que tenia.

S’ha d’utilitzar només en situació en les que la conducta sigui especialment perjudicial per ell mateix o pels altres, deixant clar que el càstig es conseqüència de la seva acció.  És millor que sigui intens i curt i no es pot abusar de la tècnica  ja que pot provocar en el nen inseguretat i mal concepte de si mateix.