Model sanitari liberal

Gestió del Sistema sanitari pot gestionar-se, Finançar-se i organitzar-se de diverses maneres.

Tots els països de la UE Ofereixen una assistència sanitària pràcticament universal per a Tots els seus ciutadans. Encara que els sistemes de gestió presenten Diferències entre ells en diversos aspectes:

-Estructura organitzativa, Lleis de caire sanitari i model de finançament

-L'extensió de la Cobertura que ofereixen i el preu que han de pagar per ella.

-Al comparar el Sistema de finançament en els països europeus trobem grans Diferències entre uns i altres. No obstant això, a Europa, existeixen bàsicament dos models d’atenció sanitària:

*El Model de Bismarck, basat Principalment en les contribucions a la Seguretat Social que fan els Usuaris a través de la contractació d’unes assegurances o Mutualitats obligatòries per a tots els treballadors.

-És el més antic de tots Dos.

-L’Estat garanteix L’assistència sanitària mitjançant unes quotes obligatòries que Han d’abonar tots els treballadors. A més existeixen uns pagaments Complementaris en cas d’ingrés hospitalari o per la compra de Medicaments.

-No ofereix cobertura Universal i no es redistribueixen els recursos entre la població. Al Principi només garantia l’assistència a aquells treballadors que Abonaven les quotes ara també els que no cotitzen o persones sin Recursos.

Alemanya, França, Àustria, Bèlgica i Holanda.

*El Model de Beveridge, o de Sistemes Nacionals de Salut, en els quals el finançament procedeix dels Impostos i presta assistència en condicions d’universalitat, Equitat i gratuïtat. Aquestes dotacions estan sotmeses al control Parlamentari.

-Els professionals del Sistema sanitari són funcionaris i solen ser els que controlen la Gestió de les entitats públiques tot i que tenen un pressupost Limitat que depèn de molts factors i es controlat pels pressupostos De l’Estat. Regne Unit, Suècia, Itàlia, Espanya i Portugal.

Finançament del Sistema sanitari

El sistema sanitari pot Gestionar-se, finançar-se i organitzar-se de diverses maneres. La Forma en la que això es faci a cada país constitueix el seu règim De la Seguretat Social. Segons com està finançada, pot ser:

-Pública:

Depèn únicament dels pressupostos generals de l’estat i ofereix Una cobertura universal i gratuïta per a tota la població, sense Excepcions. Només present a països comunistes i actualment a Cuba i Corea del Nord.

-Privada:

La classe mitja i alta finança la seva assistència sanitària a Través del pagament d’assegurances de salut. L’Estat només S’encarrega d’atendre les classes més desafavorides. No ofereix Cobertura universal ni equitativa. Actualment als Estats Units.

-Mixta:

És una combinació dels altres dos. Actualment és el més freqüent Als països de la Uníó Europea ja que els dos models de gestió Reben finançament procedent de l’Estat i procedent dels Treballadors.

La OMS és l’autoritat directiva i coordinadora de l’acció sanitària En el sistema de les Nacions Unides. Responsable de:

-Coordinar la funció de Lideratge en els temes sanitaris mundials.

-Configura l’agenda de Les investigacions en salut pública.

-Establir normes i Protocols d’actuació en situacions d’emergència sanitària.

- Articular opcions Polítiques basadas en evidències científiques.

-Donar recolzament i Distribuir recursos a tots els països.

-Vigilar les tendències Sanitàries mundials.