Model aristotelic
Enviado por Chuletator online y clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,7 KB
MODEL GEOCENTRIC
El geocentrisme situa a la Terra en el centre de l‘Univers, i als cossos
celestes girant al voltant d'aquesta. Els primers astrònoms es van basar en les observacions anteriors per a proposar un model celeste en el qual les estrelles romanien fixes sobre una superfície esfèrica que girava al voltant de la Terra.També coneixien altres 7 cossos celestes visibles a simple vista i les posicions dels quals variaven en relació a les estrelles fixes: el Sol, la Lluna, els planetes Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn. Aristòtil (384–322 a.C.) va proposar el següent model geocèntric: La Terra, immòbil, és el centre de l'Univers. L'Univers està compost per 8 esferes concèntriques, on estan el Sol, la Lluna, les estrelles i els planetes, que giren al voltant
de la Terra. Existeix un món sublunar (imperfecte) i un món supralunar (perfecte). La Terra està composta per quatre elements:
terra, aire, foc i aigua, mentre que el cel està compost per un únic element anomenat èter. El model geocèntric d'Aristòtil es va mantener durant 20 segles per diversos motius: Era compatible amb el sentit comú.
S'ajustava a la visió cristiana que divinitza el cel com a lloc de perfecció, mentre que la Terra era el centre de tot a més d'un lloc imperfecte (pecat). La seua visió estratificada de l'Univers servia d'exemple de la jerarquia social:
Éssers “inferiors” (esclaus, dones, camperols …) iéssers “superiors” (clergues, nobles …).No obstant açò, el model geocèntric no era capaç d'explicar algunes observacions astronòmiques. Els punts pels quals ixen el Sol i la Lluna canvien al llarg de l'any. Algunes estrelles i planetes “desapareixen” durant mesos. Els planetes a voltes semblen moure's contra direcció en relació amb les estrelles (moviment retrògrad dels planetes
). L'explicació de Ptolomeu del moviment retrògrad dels planetes consistia a suposar que els planetes es mouen en un cercle xicotet (epicicle) al llarg d'un cercle més gran (deferent).
terra, aire, foc i aigua, mentre que el cel està compost per un únic element anomenat èter. El model geocèntric d'Aristòtil es va mantener durant 20 segles per diversos motius: Era compatible amb el sentit comú.
S'ajustava a la visió cristiana que divinitza el cel com a lloc de perfecció, mentre que la Terra era el centre de tot a més d'un lloc imperfecte (pecat). La seua visió estratificada de l'Univers servia d'exemple de la jerarquia social:
Éssers “inferiors” (esclaus, dones, camperols …) iéssers “superiors” (clergues, nobles …).No obstant açò, el model geocèntric no era capaç d'explicar algunes observacions astronòmiques. Els punts pels quals ixen el Sol i la Lluna canvien al llarg de l'any. Algunes estrelles i planetes “desapareixen” durant mesos. Els planetes a voltes semblen moure's contra direcció en relació amb les estrelles (moviment retrògrad dels planetes
). L'explicació de Ptolomeu del moviment retrògrad dels planetes consistia a suposar que els planetes es mouen en un cercle xicotet (epicicle) al llarg d'un cercle més gran (deferent).
MODEL HELIOCENTRIC
Copèrnic: el model heliocèntric estableix que la Terra i els planetes es mouen al
Voltant del Sol, que està en el centre de l’Univers
Les principals característiques del model heliocèntric de Copèrnic són
Les següents:
Els moviments celestes són uniformes, eterns, i circulars o
compostos de diversos cercles (epicicles).
El centre de l'Univers es troba prop del Sol.
Orbitant al voltant del Sol es troben Mercuri, Venus, la Terra i la
Lluna, Mart, Júpiter i Saturn.
Les estrelles són objectes distants que romanen fixos i per tant no
orbiten al voltant del Sol.
La distància de la Terra al Sol és xicoteta comparada amb la
distància a les estrelles.
La Terra té tres moviments: la rotació diària, la revolució anual, i la
inclinació anual del seu eix.
El moviment retrògrad dels planetes és explicat pel moviment de la
Terra.
La teoria heliocèntrica de Copèrnic va suposar tota una revolució
científica, i la seua publicació va causar una gran controvèrsia.
El principal argument en contra del model heliocèntric va ser de tipus
ideològic, ja que es va considerar que contradeia la Bíblia. No obstant açò, altres astrònoms també van qüestionar el model geocèntric i van contribuir a demostrar la validesa del model heliocèntric.
Johannes Kepler (1571‐1630) va utilitzar les dades de l'astrònom
danés Tycho Brahe (1546‐1601) per a ajudar a demostrar el model
heliocèntric. Kepler va formular tres lleis del moviment planetari:
1. Tots els planetes es mouen en òrbites el∙líptiques amb el Sol
Situat en un focus
Una el∙lipse és el lloc geomètric de tots els punts d'un plànol, tals que la suma de les distàncies a altres dos punts fixos anomenats focus és constant.La suma de les distàncies SM+MT és constant al llarg de tota l'el∙lipse. L’excentricitat (e) indica la forma de l'el∙lipse :e = 0 circumferència 0 < e < 1 el∙lipse
2. La recta que uneix qualsevol planeta amb el Sol cobreix àrees iguals en temps iguals.
El planeta es mourà més ràpid quan estiga més prop del Sol (és a dir, el planeta no es mou a una velocitat constant)
El planeta es mourà més ràpid quan estiga més prop del Sol (és a dir, el planeta no es mou a una velocitat constant)
3. El període de qualsevol planeta augmenta amb la distància mitjana del planeta al Sol
El quadrat del període de qualsevol planeta és proporcional al cub de la distància mitjana del planeta al Sol.
Per tant, els planetes més allunyats del Sol tarden més a completar
una volta completa al Sol, és a dir, es mouen més lentament al voltant
del Sol.