Modalitat d'observació: Direct Cinema

Es tracta de la modalitat representada pel moviment cinematogràfic Direct Cinema nord-americà, el qual introdueix uns desenvolupaments tecnològics (equips portàtils, lleugers i sincrònics) de principis dels anys seixanta. Combinats amb una societat més oberta i un conjunt coherent de teories fílmiques i narratives, van permetre un acostament diferent dels subjectes, i els directors donaven prioritat a una observació espontània i directa de la realitat. Aquesta modalitat va permetre que el realitzador registrés la realitat sense involucrar-se amb el que feia la gent, quan no es dirigia explícitament a la càmera. Com cita Barnouw, l'artista del Direct Cinema ocupa el paper d'observador distanciat, com també en aquesta modalitat.

Per tant, com a principals característiques tenim la no intervenció del director, el que porta a l'espectador a experimentar una reproducció de la vida tal com es viu. El filmador vol observar el que passa davant de la càmera sense utilitzar una intervenció oberta. Aquesta modalitat tampoc està centrada i organitzada al voltant de la solució d'un enigma o problema, tendeix a descriure la quotidianitat. Vol tractar l'experiència contemporània.

Aquests directors utilitzen el muntatge per potenciar la impressió de temporalitat autèntica. S'utilitza el temps real, el present. I queda totalment descartat el comentari voice over, la música no diegètica, els intertítols, les reconstruccions i les entrevistes.

Pioners:

• Primary (Robert Drew, 1960)
• Titicut Folies (Wiseman, 1967)
• Salesman (germans Maysles, 1969)

Visionaments i exemples:

• Tishel (2003) Victor Kossakovsky
• Vivan las Antípodas (2011)
• El cuaderno de barro (2011) Isaki Lacuesta
• Pink Saris (2010) Kim Longinotto
• Divorce Iranian Style (1998) Kim Longinotto

El nou documental d'observació

Segons Stella Bruzzi, les formes d'aquest tipus de documental s'han utilitzat a la televisió per crear programes d'entreteniment (reality shows, docusoaps, Bellvitge Hospital, Casar-se amb un milionari, etc.). Aquesta evolució dels docusoaps als reality ha redefinit el documental d'observació televisió. Les característiques d'aquest subgènere del documental d'observació serien les següents: la primera és l'èmfasi en l'entreteniment, és la seva finalitat, i això ens porta a modificar una sèrie d'elements de la modalitat original, com l'edició ràpida alternant històries o personalitats, o a vegades l'aparició d'un voice over prominent. També és important les persones que es trobaran davant de càmera, es busca a gent que els agradi ja de per si. Podríem dir que el que queda intacte dels documentals observacionals és la focalització en la quotidianitat.