Mobing immobiliari i mundialització: concepte de ciutat i agents socials urbans

Mobing immobiliari i mundialització

Pràctiques ilegals que fan els propietaris de pisos per fer que els lloguers (normalment baixos) marxin del pis. Exemples: tallar el llum de l'escola, no fer reparacions. Mundialització/globalització: la economia ha superat fronteres. És un procés d'unificació/integració de sistemes econòmics que acaben produint en un de sol i això augmenta la independència i va avançant cap a la cultura (moda, domini d'una llengua, activitats, gustos, menjar), tot això se'n diu uniformització. Hi ha dues resistències: per la desigualtat econòmica i per la uniformització cultural (fa perdre la identitat cultural).

Concepte de ciutat

Els següents criteris determinen el concepte de ciutat:

• Nombre d'habitants (Criteri més important): Variable segons els països. A l'Estat espanyol es considera ciutat qualsevol nucli a partir de 10.000 habitants. A França 2.000 i a Suècia 200.

• Concentració d'hàbitat, densitat i continuïtat: Per definició a les ciutats hi ha una densitat més elevada, tot i així també hi ha barris residencials amb cases unifamiliars, i es consideren també ciutat, encara que de densitat baixa.

• Activitat econòmica de la població: La ciutat es caracteritza per la diversitat d'activitats. Tanmateix hi predomina el sector terciari (comerç i servei) i secundari (indústria).

• Organització i influència territorial: Concentra moltes funcions (econòmica, administrativa, política... ) És un centre de poder, creativitat i oportunitats. Gràcies a aquests fluxos, les ciutats esdevenen nodes (centres) ben connectades que exerceixen influència sobre el seu voltant.

• Arquitectura i urbanisme: Amb edificis alts i grans avingudes.

• Estils de vida i relacions socials: Es caracteritza per haver més tolerància i dinamisme, i per més possibilitats de desenvolupament personal.

Concentració de funcions: Les funcions que predominen en una ciutat són determinades per les activitats que exerceixen els habitants. Aquestes funcions justifiquen el seu desenvolupament i aporten els recursos necessaris per a la vida urbana.

Agents socials urbans

Format per totes aquelles persones, grups o institucions que intervenen, segons els seus interessos, en la creació i producció d'espai urbà.

• Propietaris privats de sòl urbà i promotors immobiliaris: Persones o empreses molt poderoses i influents que miren de fer el millor negoci possible per mitjà de l'especulació, és a dir, la compravenda de terrenys i edificis.

• Empresaris: Busquen la millor ubicació per a les seves fàbriques i reclamen la construcció d'infraestructures.

• Poders públics: Adquireixen el paper d'àrbitre entre els diferents agents. Per mitjà dels plans urbanístics decideixen quins usos s'atribueixen a cada tros del sòl urbà i quina orientació s'ha de donar a l'expansió de la ciutat. També s'encarreguen de la organització social en busca del benestar col·lectiu.

• Moviments socials urbans: Els ciutadans són grups de pressió que volen maximitzar-ne el benestar i minimitzar els aspectes negatius. El paper dels ciutadans com a agents depèn molt de la classe social a la que pertanyen i al barri on viuen.