Mitjans de comunicació i gèneres periodístics

Mitjans de comunicació

Instruments per a difondre a un gran nombre de persones la informació, l'entreteniment o la publicitat.

Característiques

Receptor: a un sector de població concret / Comunicació: unidireccional, receptors no hi poden respondre / Temas: variats i abasten tots els àmbits d'interès públic / Estructura: diversa i depèn dels recursos per difondre-la / Creen opinió i un sistema articulat de valors, actituds i judicis sobre l'entorn social, cultural i polític / Es difonen amb rapidesa i transmeten missatges efímers.

La premsa

Conjunt de publicacions impreses o digitals classificades en funció de la periodicitat (diària, setmanal o anual) / el tipus d'informació (premsa d'informació generalitzada o específica) / territori (local, comarcal, autonòmic, nacional o internacional).

Gèneres periodístics

Informatius: textos de fets actuals que es narren i es descriuen objectivament (notícia i reportatge) / D'opinió: que s'analitzen, s'interpreten i es valoren fets importants (crítica i article d'opinió) / Mixtos: a mig camí entre la informació i l'opinió (crònica i reportatge d'investigació).

Llenguatge de la premsa

Funcional: complix la seua funció de transmetre informació / Correcte: registre estàndard / Clar: planer, conegut, senzill i precís. Evitar vulgarismes, cultismes, etc / Concís: paràgrafs curts i puntuació freqüent / Atractiu: redactats de manera que criden l'atenció al receptor.

La ràdio

Mitjà de comunicació amb la veu i el so com únics recursos. Contingut creat per entretenir i informar.

Gèneres radiofònics

Informatius, interpretatius, d'opinió, magazins, musicals, divulgadors, esportius, publicitaris.

Característiques

Emisor és múltiple i format per especialistes que treballen junts en l'elaboració de la programació / Receptor o radiooient és plural, s'adrecen a diferents grups de població. Es caracteritza la interacció amb els radiooients / Missatge: caràcter immediat i efímer. Repartit en franges horàries i interromput per anuncis / Llenguatge: registre estàndard.

Televisió

Mitjà de comunicació que fa servir el so i la imatge en moviment per transmetre missatges. Busca entretenir, informar o persuadir el televident amb programes.

Gèneres televisius

Coïncideixen amb els radiofònics i s'afegeixen els documentals, videoclips musicals, ficció, concursos, jocs, programes infantils, reality shows, espots publicitaris i televenda.

Característiques

Emisor múltiple i integrat per equips d'especialistes. Gran nombre de cadenes i emissores amb diferents tipus de programacions / Receptor o televident: plural. Els mitjans estudien els gustos i l'audiència / Missatge: caràcter immediat i efímer, emès en franges horàries i interromput per anuncis / Llenguatge: estàndard, és freqüent el registre col·loquial.

Oracions compostes

Conjunt de paraules ordenades amb sentit complet, 2 o més verbs en forma personal, 2 o més proposicions, poden anar unides per un nexe o signes de puntuació i acaben en una pausa.

Distinció coordinada i subordinada

Coordinada: les diferents proposicions no depenen una de l'altra / Subordinada: les proposicions mantenen una relació de dependència-sintàctica (si subordinada pot anar sola) o logicosemàntica (si pot anar sola però perd la relació de significat).

Classificació oracions compostes

Juxtaposades: proposicions unides per comes o punts i coma / Coordinades: unides per un nexe coordinant (i, ni, o, però, és a dir, a més...) separades no tenen sentit / Subordinades: proposició principal unida a la proposició subordinada per un nexe subordinant (si, perquè, de manera que, x tal que, encara que...).

Oracions compostes subordinades

Substantives, adjectives, adverbials.

Connectors ortogràfics

Aplicacions informàtiques per detectar i corregir les errades dels textos.

Dècada dels 40 i 50 - Poesia simbolista

La poesia s'allunya de la realitat immediata. Pretén suggerir la realitat mitjançant l'evocació simbòlica. Predomina la metàfora, símbol, rigor formal (Carles Riba, Rosa Leveroni, Joan Valls).

Carles Riba

Poeta, professor de grec i traductor. Obres: Estances, elegies de Bierville, Salvatge cor.

Poesia avantguardista

Josep Vicenç Foix: reivindica l'experimentalisme de les avantguardes i es centra en buscar nous recursos expressius. Joan Brossa: obra característica per experimentar amb el llenguatge i utilitzar tècniques i estils variats. Obres: El saltamartí, Poemes de seny i cabell.

Dècada 60 - Poesia realista

Pretén inserir el treball intel·lectual i literari en la recuperació cultural i nacional. Llenguatge col·loquial i directe, amb missatge clar. Obres: Vacances pagades - Pere Quart / Miquel Martí i Pol: mostra compromís amb el seu poble i persones que treballaven al seu entorn amb El Poble o La Fàbrica. Temas: angoixa, solitud i mort. Caracteritzat per la senzillesa del llenguatge líric / Vicent Andrés Estellés: Obres: Donzell amarg, Ciutat a cau d'orella, Llibre de meravelles. Temas: sofriment, fam, mort, amor. Poesia de la quotidianitat, amb misèries i grandeses. Llenguatge col·loquial amb recursos clàssics.

Bilingüisme

Ús alternatiu de dos idiomes en un individu (bil. individual), un territori (bil. territorial) o en un grup social (bil. social).