Mitificacion del bilingüisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Español

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,88 KB

 

Normalització lingüística


Def:

Procés sociocultural a través de qual l'L1 s'adapta a una regulació ortogàfica, lèxica i gramàtical i accedeix a àmbits d'ús reservats d'L2. Procés contraria a la substitució ja que la L1 tracta de recuperar el seus usos formals.

Procés:

1. Normativització: Elaboració d'unes normes ling. Explícites.2.Estandarització: promoció d'una varietat de la llengua per tota una comunitat ling. Com a norma supradialectal. 3. Planificació ling.: Elaboració conscient i racional de plans d'intervenció sobre els fets lingüístics. 4. Política lingüística: Construcció d'un Març legal de l'idioma.Mitificació del bilingüismeEl bilingüisme social és mitificat pels bilingüistes. La mitificació no pretén altra cosa que emmascarar un conficte lingüístic i mostrar una situació harmònica i a més condueixen els parlants de L1 a ser bilingües.

Bilingüe:

Persones que parlen dues llengües per necessitat la pròpia i la imposada.

Bilingüistes:

Partidaris del bilingüisme i mitificadors del bilingüisme.Els perjudicis, són socials sense cap base científica manifestat contra una llengua.

LLENGÜES MIBORITÀRIES I MINORITZADES:ll.Minoritàries,l’adjectiu minoritari vol dir q pertanya a la minoria.Es un terme d’ús comú q designa amb un sentit general.A Europa poques llengües passen dels Déu milin de parlants.Llminoritzada,és aquella q pateix la interposició d’una alñtra llengua i està immersa en un procés de retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat ling¨´istica.Tots els seus parlants es veuen obligats a practicar un bilingüisme unilateral, ja q la llengua pròpia és insuficient x viure-hi.Ll.Minrotzades:català,bretó,occità,basc,gallec...

SITUACIÓ ACTUAL: L'actual Març legal en què viu la llengua catalana està marcat pels següents fets històrics: l'aprovació de la Constitució (1978), la instauració de la Generalitat (1977), del Consell Insular (1979) i de la Generalitat valenciana (1982). Pel que fa als textos, l'ús públic de la llengua es regula en els Estatuts d' Autonomia de Catalunya (1979), València (1983), les Illes (1983),  que reconeixen el caràcter oficial del català, el d'Aragó (1983), que diu que la fabla i el català seran objectede respecte i protecció, l'Estatut Múrcia, que no fa cap al.Lusió a la zona catalanoparlant del Carxe. Per la seva banda al Departament dels Pirineus Orientals i a l'Alguer el català no té cap reconeixement legal. A Andorra, en canvi, el català és la llengua oficial. L'ús social del català a Catalunya també està reglamentat en les diverses lleis de normalització lingüística: 1982, 1983, 1986, 1988.



Entradas relacionadas: