Mitificació del bilingüisme

És aquella situació en què una persona fa servir de forma alternada dues llengües per a funcions semblants o comparables amb facilitat. A més és un concepte ambigu que s´ha utilitzat sovint pels governants per amagar un procés de substitució lingüística.
Les societats no són bilingües, ho són els individus. Un individu pot ser bilingüe, trilingüe... Segons el nombre de llengües que domini.

Tipus bilingüisme

-> Individual: Aquell que es capaç d'usar dos codis lingüístics: (passiu/actiu) sap dues llengües però una no l'empra o usa dues llengües que coneix; (simètric/asimètric) si domina per igual o no; (instrumental) apren la llengua per raons laborals o econòmiques; (integrador) per integrarse dins d'un grup

-> Territorial: Espai geogràfic dividid en dues zones clarament delimitades lingüísticament. Bèlgica, Suïssa

-> Social: Es tracta d'un bilingüisme individual que afecta a col·lectius sencers d'una societat. A més es el primer pas a la sustitució lingüística. També es estableixen normes d'us, són normes dictades, que els parlants perceben com un fet natural.

Diaglòssia

-Ferguson va encunyar aquest concepte per descriure l'ús desequelibrat entre les varietats d'una mateixa llengua.

-Fishman va modificar aquesta concepció: el terme es utilitzat per referir-se a les situacions sociolingüístiques en què una llengua A és usada en les relacions formals, enfrotn d'una B que s'utilitza en les relacions familiars, en la intimitat, en l'espontaneïtat...

-El català ha estat durant el Segle XX en una situació diglòssica, però avui no. És llengua oficial i, encara que amb matisos, llengua de prestigi en àmbits formals.

La mitificació:

Per explicar la mitificació convé explicar "prejudici lingüístic", són, segons Tuson, una invitació a la deserció lingüística. Promouen que els parlants pensin que la seva llengua es inferior o inútil, i per aixó l'abandonin. També es pot dir, que es un fenòmen d'autoodi lingüístic. La mitificacío es el desig de conciliar i fer compatible dues llengües; però en situacions desiguals. Comença amb la sustitució d'una llengüa L2, que a causa de l'aprenentatge d'una llengua L1 es sustituida, amb l'excusa de que es un enriquiment.

El bilingüe es aques que parla dues llengües, aquells que tenen com a pròpia la llengua del territori;
I l'altra l'han apressa por l'escola o mitjans de comunucació. En canvi bilingüísta es una actitud, un aspecte davant el bilingüisme. El parlant el perceb de manera positiva, però realment vol continuar sent monolingüísta.

Al·ludeix a la lluita o competència entre dues o més llengües per conservar i mantenir els àmbits d'ús. El conflicte começa quan una llengua ocupa els locs i les funcions que corresponen a una altra llengua, que és pròpia d'una comunitat lingüística; és conex com a substitució lingüística. El procés contrari seria la normalització d'una llengua.

Etaoes de substitució lingüística

- Bilingüització: Les classes altes, les ciutats més poblades, els joves... Són els primers en adoptar la segona llengua. Aquesta começa a ocupar les funcions formals en detriment de la llengua pròpia

-Monolingüització en la llengua dominant: Poc a poc es comença abandonant la llengua dominada i es suplanta la llengua dominant

-3ª estap: es provoca l'abandó absolut de la llengua dominanda i l'ús exclusiu de la nova llengua.

Planificació lingüística

La normalització lingüística  consisteix en la reorganització de les funcions lingüístiques d'una societat, amb la finalitat de recuperar un idioma. Es ha dir, es tracta de restablir l'ús social de l'idioma en vies de substitució. Hi ha tres aspectes fonamentals:

- Existencia d'una normativa: Hi ha una llengua estàndard i una normativa que vehiculi els diversos usus lingüístics. Implica una normativització i una normalització.

- Creació d'un Març favorable: Una legislació que sigui capaç de promoure l'ús de la llengua i trencar amb les inèrcies i els prejudicis lingüístics.

- Implicació de la societat: Una llengua només viu en els seus parlants per tant, les actituds dels parlants han de ser favorables.

Models de planificació lingüística

Els podem dividir en cinc:

- Monolingüísme: Reconeixement oficial i promoció d'una sola llengua.

- Protecció de minories: Hi ha una llengua oficial, però es respecta y es protegeix les minories lingüístiques.

-Autonomia lingüística: Reconeixement d'una llengua oficial i concesseó de cooficialitat restringida a altres llengües en una part del territori. (Estat espanyol).

- Federalisme lingüístic: Existencia d'una estructura federal on cada territori té la seva pròpia llengua oficial.

- Plurilingüisme institucional: L'estat reconeix i utilitza dues o més llengües en tot el seu territori.

A part d'aquest cinc models reals hi ha dos teòrics:

- Pincipi de personalitat: Un individu pot disposar dels seus drets lingüístics independentment de la zona de l'estat plurilingüe on es trobi.

- Principi de territorialitat: només concedeix els beneficis públics d'una llengua dins d'una zona ben delimitada d'un estat, però no en la seva totalitat territorial.

Lengües majoritaries, minoritàries i minoritzades.

- Minoritzada: és una llengua que ha perdut àmbits d'ús a causa de la interposició d'una altra llengua.

- Minoritaria: aquella que te un nombre inferior de parlants en comparació amb una altra

- Majoritària: aquella que en comparació amb una altra té més parlants