Mitificació del bilingüisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,6 KB

 

Sociolingüistíca:


És la disciplina que estudia l’ús que els parlants fan d’una llengua, és a dir, les relacions entre llengua i societat, perquè es condicionen recíprocament. 

Monolingüisme:

Ús/coneixement d’una sola llengua per part d’un individu o d’un estat. El monolingüisme pot ésser individual o social. El monolingüisme individual té lloc quan una persona usa una sola llengua de manera habitual. El monolingüisme social es produeix quan en el context d’una determinada societat s’usa només una llengua com a moneda de canvi lingüístic habitual.

Multilingüisme:

Ús/coneixement de diverses llengües, per part d’una persona o un territori. El multilingüisme pot ser: bilingüisme, trilingüisme… En cas de multilingüisme, parlem de llengües en contacte i, per tant, hem de determinar quin ús en fa el parlant de cadascuna d’elles. 

Bilingüisme:

És la situació més freqüent quan es produeix contacte de llengües. El bilingüisme es pot dividir en: bilingüisme individual, social o territorial.-El bilingüisme individual es produeix quan un individu té la capacitat d’usar indistintament dues llengües. Normalment el trobem en les persones que han après, des de petits, dues llengües.-El bilingüisme social es produeix quan en un territori hi ha dues o més comunitats de parlants, les quals usen més d’una llengua.-El bilingüisme territorial es produeix quan en un territori hi ha dues àrees territorials ben diferenciades, les quals tenen cadascuna d’elles una llengua pròpia.

Conflicte lingüístic:

El conflicte lingüístic és la situació que es produeix quan hi ha una tensió del tipus normalització/substitució entre dues comunitats lingüístiques. El conflicte lingüístic parteix pel fet que, històricament, arreu del món hi ha llengües dominants o de prestigi (anglès, castellà, francès…) i llengües minoritzades per la pressió de les llengües dominants (occità, gallec, Gal·lès…) El conflicte lingüístic té unes dimensions socials i sempre desemboca en la normalització lingüística o en la substitució lingüística.    L’existència de conflicte lingüístic implica que existeix un procés de canvi, en un sentit o en un altre. Qualsevol conflicte lingüístic, al cap de la corda acaba desembocant en una situació de monolingüisme. 

Llengua minoritzada:

Llengua que està sota la pressió d’una llengua dominant, de més prestigi, amb perill de desaparèixer. 

Llengua minoritària:

Llengua que compta amb pocs parlants, segons un criteri quantitatiu. S’oposa a llengua majoritària. No s’estableix cap equivalència entre llengua minoritzada i llengua minoritària: cas del danès, que compta amb pocs parlants, però no és minoritzada.  

Minorització lingüística:

Minorització lingüística és la situació en què una llengua, malgrat que pugui ésser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori determinat ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials. La minorització lingüística es produeix en situacions de superposició, en què l’ús d’una llengua dominant compta amb el suport del poder polític, i l’ús de l’altra llengua esdevé subordinat i es veu entrebancat per aquest mateix poder. És el cas de la llengua gallega, a Galícia; o de la llengua asturiana, a Astúries. 

Substitució lingüística:

La substitució lingüística és el procés per mitjà del qual una llengua va essent gradualment reemplaçada per una altra. Els processos de substitució lingüística normalment es troben directament relacionats amb processos d’homogeneïtzació d’un Març estatal determinat, o amb processos de colonialisme. Per començar, efectivament, en un procés de substitució és necessària l’acció del poder polític (de l’Estat) com a element de pressió damunt la comunitat lingüística que ha d’esdevenir minoritzada. 

Planificació lingüística:

Projectes que s’estableixen en una comunitat per tal d’arribar a la plena normalització lingüística. 

Estandardització:

Procés que té com a objectiu la creació de la varietat estàndard de la llengua, que és una varietat supradialectal, i difondre’n el seu ús. 

Entradas relacionadas: