Mitificació del bilingüisme

7.- Saber definir i tenir una visió crítica d'aquests Conceptes

a

) El Bilingüisme:

Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a L'existència de dues llengües en un individu o un grup social. N’hi ha de Diferents tipus:

-

Bilingüime territorial:

es dóna quan en una entitat geopolítica/en un territori estan delimitades Geogràficament diferents comunitats lingüístiques. Per exemple, al nord de Bèlgica es parla holandès i al sud, francès.

-Bilingüisme Social:

Quan en una societat es parla dues llengües podem distingir:

*Bilingüisme unidireccional:

quan els parlants d’una llengua es veuen obligats a aprendre una segona llengua. Normalment la nova Llengua es fa servir per al ús formal i la antiga per l’ús col·loquial.

-

Bilingüisme Individual:

es produeix quan un individu parla dues llengües.

b)

Diglòsia:

és Una situació que es dóna quan hi ha dues llengües relacionades de forma Propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts Formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua menys parlada, Que sol quedar a l’ús col·loquial.

c)

Conflicte Lingúistic

Existeix un conflicte lingüístic quan el contacte de dues Llengües origina una situació en la qual dos sistemes lingüístics comperteixen Entre ells desplaçament o total un sistema en els diversos àmbits d’ús.

Es tracte per Tant d’una situació dinàmica i inestable. Sorgeixen quan una llengua forastera Comença a ocupar els àmbits d’ús d’una altra en el territori propi d’aquesta.

Una vegada Començat el procés, el desenllaç és la deseparició de la llengua pròpia i la Seva substitució per la forastera, o bé el procés contari: ( la normalització Lingüística.)

D) - Llengua Minoritària:

es un critèri quantitatiu referit a un nombre de parlants d’una llengua. En el cas d’Espanya les llengües minoritàries són el català, el galleg i L’euskera, comparant amb el castellà que seria la llegua dominant.

-Llengua Minoritzada

: es aquella que pateix la interposicó d’una altre llengua i està Immersa en un prosés de retrocés en els usos dins de la pròpia comunitat Lingüística. Tots els seus parlants es veuen obligats a practicar un Bilingüisme unilateral ja que la llengua pròpia és insuficient per viure-hi. Són llengües minoritzades: el català, el galleg, l’occità, el bretó…

E) -Substitució Lingüística :

es dóna quan una llengua que no es própia d’un territori vol serho, Restant-li poder la la lleugua origínària.

La substitució Amb diverses etapes:

*Procés de Bilingualització:

és l’etapa més llarga. Es dona quan les classes altes, les ciutats més Poblades, els joves… són els primers en adoptar la segona llengua, i aquesta Comença a ocupar les funcions formals en lloc de la llengua pròpia.

*Procés de Monolingüització en la llengua dominant

. A poc a poc es va abandonant la llengua Dominada ( B ) i és suplantada per la llengua dominadora ( A ). Es presenten Diversos problemes:

*Autoodi:

els que s’han passat a l’altre llengua Reneguen del seu origen lingüístic, del qual volen distensiar-se Menysperant-lo.

*Mitificació del bilingüisme:

es generalitza la falsa Creença en la compatibilitat jeràrquica de les dues lengües. En realitat la Llengua dominada va reduint els seus àmbits d’ús i la dominant els amplia.

*Prejudicis lingüistics:

Són prejucicis socials Sense cap base científica manifestats contra una llengua: llengües aspres i Dolces, fàcils i difícils, de cultura i primitives, superiors i inferiors…

Sempre des de un Punt de vista subjectiu i amb la intenció de meysprear allò diferent. Condicionen la predisposició a utilitzar o aprendre una llengua.

*Bilingüisme unidireccional:

La llengua dominant ha Esdevingut llengua necessària i la dominada ho ha deixat de ser, de manera que Hi ha parlants monolingües en llengua A però només n’hi ha de bilingües en Llengua B.