Mites Grecs: Aracne, Orfeu, Mides i Circe

VIII. Filèmon i Baucis: Supèrbia vs. Hospitalitat

Comparació entre el comportament d'Aracne i el dels ancians Filèmon i Baucis:

Aracne es comporta amb supèrbia. Aracne (Aράχνη), nascuda a Lídia i filla del tintorer Idmó, era una teixidora famosa per la seva habilitat. Un dia va exhibir un tapís tan ben elaborat que tant ella (que era molt orgullosa) com tothom que el veia opinava que la seva destresa superava la de la deessa Atena. Aquesta, incrèdula, va baixar a la Terra a veure el tapís en persona. Primer va adoptar la figura d'una velleta que va recomanar a Aracne que no fos tan orgullosa, ja que a Grècia el pecat de supèrbia (ὕβρις) es considerava gravíssim. La noia va desatendre els seus consells, i Atena va recuperar la seva forma veritable. Aleshores, les dues van iniciar un concurs per veure qui feia el millor tapís.

Atena va representar al seu tapís els dotze déus de l'Olimp en tota la seva majestat i, perquè servís d'advertència a la seva rival, va posar als extrems de la tela quatre episodis que mostraven què els passava als mortals quan gosaven desafiar els déus. Aracne va representar els amors dels Olímpics, però indicant aquells no gaire gloriosos: Zeus amb Europa, Zeus i Dànae, etc. La seva feina va ser perfecta, però Atena, irritada, va trencar el tapís d'Aracne i li va donar un cop amb la llançadora. La noia, embogida, es va suïcidar penjant-se d'un arbre. Però Atena, adonant-se que s'havia deixat dur per la gelosia, va decidir convertir-la en aranya, de manera que tant ella com els seus descendents podrien teixir i teixir per sempre, però una obra que ningú mai no admiraria. Suides li atribueix un germà, Fàlanx.

L'hospitalitat de Filèmon i Baucis

En canvi, Filèmon era un pagès molt pobre, casat amb Baucis (una dona frígia). Un dia van acollir a la seva cabana dos viatgers que recorrien Frígia; eren Zeus i Hermes, que visitaven la Terra disfressats de captaires. Els altres habitants de la regió no havien volgut acollir els dos estrangers, però aquell matrimoni els va obrir la porta. Els déus, enfurismats, van enviar un diluvi a tot el país que va respectar la casa dels dos ancians. La barraca es va transformar en un temple. Zeus i Hermes els van voler concedir un desig, i ells van demanar morir al mateix instant. Els déus els van deixar arribar a molt vells i, quan va ser el moment, els van satisfer l'anhel, transformant-los tots dos alhora: Baucis en un til·ler i Filèmon en una alzina, que s'aixecaven junts davant del temple que abans havia estat la seva cabana.

15. Orfeu i Eurídice: El descens a l'Hades

• Qui és Orfeu? Un cantant de Tràcia.
• I Eurídice? Una nimfa de Tràcia, esposa d'Orfeu.
• Per què Orfeu ha d'anar a buscar la seva dona al món subterrani? Perquè ella, mentre es passejava per l'herba acompanyada per moltes nàiades, va ser mossegada al taló per una serp i va morir.
• Com convenç Orfeu a Plutó per poder-se endur Eurídice de l'Hades? Cantant i tocant la lira, per la qual cosa les ànimes sense sang ploraven, Tàntal no tractava d'agafar l'aigua, la roda d'Íxion es va aturar, les aus no arrencaven el fetge, les netes de Belos van deixar descansar les àmfores, Sísif es va asseure damunt la roca i les llàgrimes van humitejar les galtes de les Eumènides.
• Quina és l'única condició que ha de respectar Orfeu? No podia girar els ulls enrere fins que no hagués sortit de les valls de l'Avern.
• Per què Orfeu no respecta aquesta condició? Per por que ella defallís i pel desig de veure-la.

La tràgica mort d'Orfeu

Com mor Orfeu? Les dones dels Cícons (que estaven fora de si i amb els pits coberts amb pells d'animals salvatges) van veure, des d'un turó, Orfeu acompanyant els versos amb la lira; una d'elles, agitant els cabells, va dir que ell les menyspreava i va llançar la seva vara contra la boca del cantant i hi va deixar una marca; una altra va llançar una pedra, que va ser vençuda per la veu i la lira. Però la bogeria de les Erínies (Fúries) regnava, i les flautes berecínties (de Cària), de corn corbat, els timbals, els picaments de mans i els crits de les bacants van ofegar el so de la cítara; aleshores, les pedres, que no podien sentir el poeta, van envermellir amb la seva sang.

19. El Rei Mides i el do de l'or

• Què demana Mides a Bacus? Que tot allò que toqui es converteixi en or.
• Com va canviant l'ànim del rei a mesura que descobreix el do? Com que no podia menjar ni beure, va quedar estupefacte i miserable, volent fugir de les riqueses i odiant el que havia desitjat.
• Quina tragèdia convenç Mides que és millor rebutjar el seu do? El fet de no poder menjar ni beure.
• Quin càstig li imposa Apol·lo i per què? Anar al riu Pàctol (a la vora de Sardes, Àsia Menor) i fer camí en sentit contrari al del corrent de l'aigua pels turons que hi ha a la riba fins que arribi a la deu del riu; posar el cap sota l'aigua de la font, on surt amb més força, i rentar-se el cos i la culpa.

XIV. Ulisses i la maga Circe

• Per què els companys d'Ulisses van obrir la bossa dels vents? Per l'enveja i el desig de riquesa.
• Què els va passar quan van prendre les copes de Circe? Van prendre l'aspecte de porc (excepte Euríloc, que havia rebutjat la copa).
• Qui és Circe? Circe (Kírke, Κίρκη) fou una bruixa mítica esmentada per Homer, que la considera una deessa, filla del déu Hèlios i de Perseis. El seu germà era Eetes, rei de la Còlquida, i la seva germana era Pasífae, reina de Creta. Vivia a l'illa d'Eea (Aeaea) i quan Odisseu hi va arribar, Circe es va sentir atreta per l'heroi, al qual va convèncer de restar un any a l'illa.
• Quina relació té amb Medea? Medea és neboda de Circe i ambdues són magues o bruixes.

La transformació d'Escil·la

Per què Circe decideix castigar Escil·la? Perquè Glauc la va observar i va intentar conquistar-la. Però a Escil·la li causava temor la gran cua de peix del déu i sentia aversió pels seus cabells plens de zitzània. Glauc va acudir a la maga Circe per assolir l'amor d'Escil·la per ardits de bruixeria. No obstant això, Circe no estava disposada a ajudar Glauc, car també estava enamorada d'ell, i li va lliurar una poció. Glauc va abocar aquell líquid a la caleta on Escil·la solia banyar-se. Quan ella va acudir a fer-se un capbussó, va observar com una gossada començava a atacar-la. Espantada, va tractar de defensar-se, però aviat va veure que aquests gossos partien de la seva cintura: s'estava transformant en un temible ésser.

• En què la converteix? En un monstre, una criatura marina de sis caps.
• Amb quin altre monstre s'associa el nom d'Escil·la a l'Odissea? Amb Caribdis.