El Misteri d'Elx: Orígens, Argument i Escenografia de la Festa

El Misteri d'Elx: Els Orígens

El Misteri ja es representava al segle XV, encara que la consueta més antiga és del segle XVIII. Una anàlisi lingüística ens remet al valencià utilitzat al segle XV. Hi ha dues llegendes al respecte:

• El 28 de desembre de 1276 apareix al mar, prop de la platja de Tamarit, un cofre que duia escrit: «Sóc per a Elx». El va trobar el guardacostes Francesc Cantó i contenia la imatge de la Verge i una consueta que explicava la festa a celebrar en honor de la Mare de Déu.
• L'any 1265, Jaume I vencé els àrabs els dies 14 i 15 d’agost a Elx. Com a mostra de gratitud, el poble va voler celebrar una festa. Va aparèixer de forma miraculosa eixe mateix any per la vora del mar de Santa Pola una arca amb la imatge i el text del Misteri.

L'Argument del Misteri

El Misteri és allò que es representa i se celebra els dies 14 i 15 d’agost a l’interior de la Basílica de Santa Maria d’Elx. Consta de dos actes:

Acte I: La Vespra (14 d'Agost)

La Verge Maria, representada per un xiquet (ja que abans no s’admetia la dona com a intèrpret), entra en el temple i expressa el seu desig de morir per unir-se al seu Fill. Tot seguit, s’obren les portes del cel i apareix la Mangrana, d’on baixa un àngel que anuncia a la Verge que als tres dies de la seva mort serà proclamada Reina dels Àngels.

La Verge demana a l’àngel que abans de morir pugui veure els apòstols. L’àngel li concedeix la gràcia demanada i se n’en puja al cel. Aleshores apareixen els apòstols i la Verge exhala l’esperit. Tot seguit s’obre el cel per segona vegada i baixa el Cor d’Àngels, l’Araceli, que prenen l’ànima de la Verge i se l’emporten al cel.

Acte II: La Festa (15 d'Agost)

Quan els apòstols es disposen a soterrar el cos de la Verge, irrompen en escena un grup de jueus que pretenen apoderar-se del seu cos per impedir que es digui després que ha ressuscitat. Inicien una brega amb els apòstols i, vençuts, els jueus es fan creients i són batejats per Sant Pere.

Tots units sepulten el cos de la Verge. Aleshores s’obre el cel, baixa l’Araceli amb l’ànima de la Verge i entren en la sepultura per ressuscitar-la i pujar-la al cel. Després baixa la Santíssima Trinitat que, prop del cel, corona Maria Reina del Cel i de la Terra.

L'Escenari i els Aparells Mòbils

Plànol Superior: El Cel

Les portes del cel, al sostre, per on apareixen i desapareixen una sèrie d’aparells mòbils amb personatges:

1. La Mangrana: Té forma de la fruita de la qual rep el nom. Baixa des del sostre amb els àngels a dins.
2. L’Araceli: Surt dues vegades. En la primera baixen uns àngels per emportar-se l’ànima de la Verge Maria al cel i ordenar als apòstols que enterrin el seu cos. En la segona, l’àngel amb l’ànima de la Verge és substituït per la imatge de la Verge mateixa, la qual és coronada a la meitat de l’ascensió al cel per la Santíssima Trinitat.
3. La Coronació: Baixa la Santíssima Trinitat perquè coroni la Mare de Déu quan és a mitjan ascensió.

Plànol Inferior: La Terra

1. L’Andador: Corredor que comunica el cadafal amb la porta principal del temple. Ve a representar el camí que comunica les coses terrenals amb les divines.
2. El Cadafal: És una plataforma. És l’únic lloc on es troben i conviuen els personatges celestes amb els personatges terrenals.

Altres Aspectes Destacats

• Hi participen uns setanta actors. Tres sacerdots interpreten l’Àngel Major, Sant Pere i el Pare Etern.
• Per tradició, les dones no poden actuar (els papers femenins són interpretats per xiquets).
• El Misteri s’ha relacionat amb les roques de les processons del segle XIII. Pot ser que el Misteri fos una d’aquestes representacions i, al llarg del temps, com que agradava molt al públic, es faria més gran fins a independitzar-se de la processó i convertir-se en l’obra actual.