Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover: Capdavanters de l'Escola Mallorquina
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
español con un tamaño de 3,31 KB
Capdavanters de l'Escola Mallorquina
Miquel Costa i Llobera (Pollença, 1854 - Palma de Mallorca, 1922). Estudià Dret a Barcelona. El 1906 presidí els Jocs Florals de Barcelona. Josep Carner, en un homenatge que se li féu a l'Ateneu Barcelonès, el reconegué com a mestre. L'any 1907 pelegrinà a Terra Santa. Morí, mentre predicava en una església de Palma, l'any 1922.
En la seva obra cal diferenciar:
Primer període: es dedicà a conrear una poesia de to romàntic. D'aquests anys és el poema «Lo pi de Formentor», considerat com la culminació de la nostra poesia romàntica. Fou durant aquesta etapa quan descobrí la poesia parnassiana. El 1874 traduí alguns sonets de Petrarca. Finalment, el 1885 publicà Poesies, que recull tota la seva producció catalana d'aquest període. Costa proposa de buscar l'herència greco-llatina del país, és a dir, la mesura, l'elegància i l'exigència de la forma, totalment aliena a qualsevol novetat estrident o inútil.
Segon període: s'inicia amb Horacianes (1906). Horacianes és, sense cap mena de dubte, la seva obra més important. És un llibre basat en la meditació i en la contemplació intel·lectuals segons els models horacians. Costa i Llobera sumà al tema de la natura, el de la història i el de l'art clàssics, que allunyaren definitivament la poesia catalana de la tradició floralesca. A nivell tècnic, Costa realitzà una experiència absolutament nova en la nostra tradició literària: la substitució de la rima romàntica pel ritme clàssic.
Participà i presidí els Jocs Florals de Barcelona.
Joan Alcover
Fill de pare mallorquí i mare catalana, va estudiar a l'Institut Balear i posteriorment se'n anà a Barcelona a estudiar Dret. Formà part del Partit Conservador; així, el 1893 serà diputat a Corts, però es desenganyarà de la classe política espanyola, se'n distanciarà i s'acostarà una mica a la ideologia de la Lliga Regionalista.
La mort dels seus familiars incideix en el sentit cada vegada més personal i íntim que adopta la seva creació poètica.
En la seva creació poètica se solen distingir dues etapes marcades per la llengua que usa:
En l'època d'estudiant fa poemes com a entreteniment en català i en castellà. També rebrà un premi en els Jocs Florals.
El 1899 dóna a conèixer el poema «Llengua pàtria» i es mostra una «conversió» al català.
La raó d'aquest canvi són les causes personals (la mort de la dona i dels fills).
El poemari Cap al tard (1909) compta amb quatre seccions:
«Cançons de la serra»
«Elegies»
«Endreces»
«Juvenils»
El 1918 publica el poemari Poemes Bíblics, on recrea deu figures de l'Antic Testament de la Bíblia i, en la secció «Proverbis», s'acosta un altre cop a les elegies de Cap al tard.